20/04/2025
#TuNoEtsDeSolsona si no saps quan es balla la Bolangera de Solsona
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
La Bolangera de Solsona
Ball tradicional amb els arranjament per a cobla de Joaquim Serra i Corominas
La Bolangera de Solsona és un ball tradicional amb els arranjament per a cobla de Joaquim Serra i Corominas (Peralada, Alt Empordà, 4 de març de 1907 – Barcelona, 17 de novembre de 1957), un compositor i pianista català, un dels més importants en la història de la música per a cobla, amb moltes sardanes considerades de gran qualitat. Ha estat definit com el compositor de la “difícil senzillesa”, “amb les notes justes i ni una més”.
Entre les obres de caire més popular, destaquen les composicions o els arranjaments de cançons populars de: En Pere Gallerí, La presó de Lleida, Els tres tambors, Ball de nans de Berga i la Bolangera de Solsona.
A les comarques del Nord de Catalunya s’havia ballat la Bolangera, dita de punt fix, com a primer ball de Carnestoltes i servia per determinar les parelles per a tots els balls propis d’aquest període.
El jovent sortia a ballar a la plaça i inicialment s’aparellaven indiferentment. A cada represa de ball es mudaven de parella, de manera que amb una tirada llarga podien arribar a ballar tots els dansaires amb totes les balladores. Els músics tocaven una estona i quan els semblava paraven, generalment durant la cadena que és la darrera figura del ball, era aleshores que quedava fixada la parella, en funció de qui tenien davant.
La Bolangera, segon la Viquipèdia, és una dansa, probablement d’origen francès, ballada per molts esbarts dansaires. El nom prové, segurament, de la paraula “boulangère”, nom també d’una dansa en ball rodó que es ballava a França. Fins i tot el sentit de la lletra del text que es cantava amb el ball va mantenir el to de descripció d’aquest personatge de no gaire bona fama, que res té a veure amb la poètica “bolanguera” que descriu Mossèn Alcover. Va assolir gran difusió pel fet que era emprada com a “cap de ball” per a començar les festes de les places i previ acord amb els músics, podien formar-se parelles a l’atzar que calia mantenir durant tota la festa.
😉
😉
😉
😉
Les Caramelles de Solsona
Orfeó Nova Solsona, Esplai Riallera i la Bolangera de Solsona
La cantada de Caramelles a Solsona es fa el diumenge de Pasqua al matí amb un itinerari dels cantaires per diferents punts del nucli urbà acompanyats pels Trabucaries de Solsona amb les actuacions de:
- L’Orfeó Nova Solsona.
- La coral infantil de l’Esplai Riallera.
- L’esbart dansaire “També Canta l’Ocellada“, acompanyat de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona, que fan el ball de la Bolangera de Solsona.
😉
😉
😉
😉
Les Caramelles
Cantaires que per Pasqua surten a cantar
Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella, del nord de la Nova i d’Andorra, que es canten per Pasqua per celebrar la bona nova de la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà.
Els intèrprets o ‘caramellaires’ són grups d’infants o d’adults que surten a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua.
S’acompanyen d’instruments diversos; en el passat, recollien ous o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, principalment ouades, el mateix dia, a la tarda, o uns quants dies més tard.
El costum presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant.
No s’ha trobat documentació que acrediti quan i on comença aquest costum, però se sap que al segle XVI ja se celebrava al món rural i que les caramelles més antigues són els goigs de caràcter religiós dedicats a la Mare de Déu del Roser.
La dada més antiga referent a la cantada de caramelles a la ciutat de Barcelona és de l’any 1776, però sembla que les primeres colles no es van organitzar fins a mitjan segle xix i no es van generalitzar fins al 1880.
Jacint Verdaguer afirmava que aquest costum s’havia originat al santuari de la Mare de Déu del Mont, actualment situat al municipi empordanès d’Albanyà.
😉