13/05/2025
#TuNoEtsDeSolsona, o sí, i saps que “si plou per Sant Pere Regalat…“
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Fotografia del ruixat que ha fet a Solsona el dia de Sant Pere Regalat a l’aparcament de camions de la plaça de Sant Jordi.
😉
Si plou per Sant Pere Regalat…
…plou quaranta dies de comptat.
…que plou quaranta dies és provat.
…quaranta dies més de ruixat.
Si plou el 13 de maig vol dir que tindrem una primavera plujosa.
Avui, 13 de maig, dia de Sant Pere Regalat, a fet un bon xàfec a Solsona, si fem cas a la dita hauran de venir 40 dies de pluja.
A Solsona també es va servir una altra dita que juga més sobre segur:
Per Sant Pere Regalat, tot eixut o tot mullat
Solsona – Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Els mesos de l’any. Maig», p. 163. Institut Francesc Ribalta.
Aquestes dites s’han d’interpretar com, que si plou, s’està en un període de temps dilatat en què la inestabilitat primaveral i els ruixats poden fer acte de presència durant molts dies (i no pas com una reiteració continuada de pluja cada dia).
Segons les dades de l’Observatori Fabra, els quaranta dies que van des de Sant Pere Regalat (13 de maig) fins al 20 de juny tenen, de mitjana en els darrers 111 anys, una desena de dies de pluja per any (9,43) i sense que hi hagi cap correlació clara entre la pluja del dia 13 i el que passa més endavant. L’any 2008 és el que més s’acosta a la fita dels “40 dies de ruixat“, amb 21 dies de pluja en aquest període i, curiosament, aquell any no va ploure per Sant Pere Regalat. El segueixen el 1957, amb 19 i el 1968 amb 18, tots dos també sense pluja per al 13 de maig, que és qui dona nom a la dita popular.
- Paremiologia catalana comparada digital – Si plou per Sant Pere Regalat, plou quaranta dies de comptat (web)
- Paremiologia catalana comparada digital – Per Sant Pere Regalat, tot eixut o tot mullat (web)
- betevé – 13-05-2025 – I si plou per Sant Pere Regalat 40 dies de ruixat (pdf)
😉
Sant Pere Regalat
Pedro Regalado (Valladolid, 1390 – La Aguilera 1456)
Pedro Regalado, o Sant Pere Regalat (Valladolid, 1390-La Aguilera, província de Burgos, 30 de març de 1456), religiós castellà, venerat com a sant per l’Església Catòlica, i patró de la ciutat de Valladolid.
Sant Pere Regalat es com s’anomena en els santorals populars catalans aquest sant, traduint Regalado tot i tractar-se d’un cognom.
Biografia
Va néixer a Valladolid, al carrer “de la Platería”. El 1403 entra al convent de Sant Francesc de Valladolid. Amb només quinze anys, ja acompanya als seus viatges fra Pedro de Villacreces, franciscà que funda el monestir de La Salceda a Tendilla, tot imposant l’estricta observança de la regla. En aquest sentit, van fundar a La Aguilera (Burgos) un convent amb la intenció de reformar l’orde de Sant Francesc, retornant-lo al seu rigor i esperit originals: és l’anomenada reforma dels villacrecians.
A La Aguilera, Pedro Regalado farà tota mena de tasques, especialment la cura dels més pobres. Ordenat sacerdot als vint-i-dos anys, torna a viatjar per a fundar un altre convent, ara a El Abrojo (Laguna de Duero, Valladolid).
En morir fra Pedro de Villacreces el 1422, Pedro Regalado va ser posat al davant dels convents reformats villacrecians d’estricta observança. La seva fama de santedat es va estendre ràpidament, atribuint-se-li episodis de bilocació, dots de profecia i miracles.
Només morir, va ser venerat com a sant pel poble i la noblesa; Isabel la Catòlica va visitar la seva tomba al Santuari de La Aguilera.
Canonitzat el 1746 per Benet XIV, va ser proclamat patró de Valladolid el mateix any. Se’n celebra la festa el 13 de maig, aniversari de la translació de les seves relíquies.
Patró dels toreros
A més de patró de Valladolid, la seva ciutat natal, també ho és de La Aguilera, on va morir.
També és el sant patró dels toreros, arran d’una llegenda. Es diu que anant amb una altra persona per un camí proper a Valladolid, a l’Alto del Portillo, van trobar-se amb un brau que, ferit (havia escapat d’una cursa de braus), corria furiós i, en veure’ls, anava a atropellar-los, com ja havia fet amb altra gent que havia trobat de camí. L’acompanyant es refugià rere el sant i aquest, allargant la mà, va tocar el brau que, mansuet, va jeure als seus peus. El sant va guarir l’animal i li ordenà que marxés cap a la seva devesa sense fer mal a ningú; el brau va fer-li cas. Per aquest fet va ser triat com a patró dels toreros.
😉