15/05/2025
#TuNoEtsDeSolsona si no saps que «Sant Isidre llaurador s’emporta la pluja i porta el sol«
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
La fira de Sant Isidre, des de l’any 2025, es celebra el tercer cap de setmana de maig.
😉
Sant Isidre llaurador s’emporta la pluja i porta el sol
A partir del 15 de maig ja comença a estiuejar, entre ruixat i ruixat.
Avui, 15 de maig, dia de Sant Isidre, el sol està guanyat a la pluja a Solsona i es preveuen uns dies de treva que asseguraren una fira amb el predomini del sol i del bon temps, situació que no es pot garantir que passi cada any.
😉
| Cobla a Sant Isidre Llaurador, patró de Madrid Sant Isidre Llaurador, tens un do ben singular, no cal ser treballador si a un àngel fas llaurar. Així Madrid et copia, a tot un país fa suar i dels impostos s’apropia sense haver de treballar. |
😉
Aquest sant, imposat a Catalunya com a patró dels pagesos, també és el patró de Madrid perquè, com hi ha qui diu que passa a la capital, metre ell estava sense fer res altres li feien la feina.
Sant Isidre el Llaurador
Isidre el Llaurador o de Madrid (Madrid, 1080-1130)
Isidre el Llaurador o de Madrid (Madrid, 1080-1130) va ser un camperol de Madrid, canonitzat al segle XVII (500 anys desprès de la seva mort) i venerat com a sant per l’Església Catòlica.
Des de 1622 és el patró de la pagesia espanyola i de la ciutat de Madrid. A Catalunya, i en menor mesura al País Valencià, va substituir els patrons tradicionals: sant Galderic i els sants Abdó i Senén. Se’n commemora la festa el 15 de maig, aniversari de la mort.
Vida i llegendes
El seu nom era Isidro de Merlo y Quintana. De molt jove, va treballar la terra, al servei del noble Iván de Vargas. En conquerir els almoràvids Madrid, va marxar a Torrelaguna, on va casar-se amb Maria Toribia, després canonitzada com a santa Maria de la Cabeza. Va dedicar la seva vida al treball i l’oració.
Entre els miracles que hom li atribueix, hi ha el del pou: on, gràcies a la seva oració, les aigües d’un pou pujaren fins que en pogué sortir un nen, son fill, que hi havia caigut; el nen és conegut com a San Illán, i el pou es conserva a l’anomenada Casa de San Isidro, a Madrid.
Per el miracle més conegut és el dels àngels: els àngels llauraven el camp amb els bous mentre Isidre pregava; Iván de Vargas, diu la llegenda, volia recriminar-li que es detingués contínuament a les esglésies que trobava pel camí i que hi pregués, però va poder veure que els àngels feien la feina mentre el sant feia oració.
😉
El règim borbònic imposa Sant Isidre com a nou patró de la pagesia catalana
| Sant Isidre va ser imposat per a suplantar la figura de Sant Galderic, el patró històric de la pagesia catalana Tal dia com avui de l’any 1717, fa més de 300 anys, la pagesia catalana celebrava, per primer cop i per força, la festa del seu nou patró, Sant Isidre, imposat pel règim borbònic després de l’ocupació del 1714. Sant Isidre, patró de la pagesia castellana, va ser imposat per a suplantar la figura de Sant Galderic, patró de la pagesia catalana des de finals del segle X. Aquesta suplantació també va implicar el canvi de data de la celebració. Tradicionalment, la pagesia catalana celebrava la festa del seu patró el 16 d’octubre, coincidint amb el final de les tasques agràries anyals; a diferència de la nova data, que quedava situada a l’inici de la campanya. La imposició de Sant Isidre formava part d’una àmplia bateria de mesures que tenien l’objectiu de destruir la cultura catalana, i que formaven part de l’estratègia borbònica de reduir Catalunya a la categoria de simple província d’una Castella convertida en la matriu de la nova i impostada nació espanyola. I amb aquella imposició es perseguia un impacte de gran abast. A la Catalunya de principis del segle XVIII —com a tots els països de l’Europa de l’època—, el sector socioeconòmic agroramader concentrava 2/3 de la població del país, i aquella societat —també com totes les societats europees de l’època— era de pensament espiritual. Isidre el Llaurador, la persona que inspira la figura de Sant Isidre, és als antípodes de la tradició catalana. Havia estat un personatge de la baixa noblesa —un propietari agrícola benestant— que havia nascut i viscut a Madrid a cavall dels segles XI i XII, i al qual se li atribuïen diversos miracles (el de l’aigua del pou que havia pujat de nivell per fer surar el nen que hi havia caigut, o el dels àngels que llauraven el camp mentre ell pregava). Havia estat canonitzat el 1622 pel papa Gregori XV a instàncies del rei hispànic Felip IV i havia estat proclamat patró de Madrid i elevat de la categoria de patró de la pagesia castellana a la de patró de la pagesia del conjunt de la monarquia hispànica. Aquella proclama no havia tingut l’efecte esperat. A Catalunya, la pagesia havia conservat l’advocació a Sant Galderic. Aquesta tradició arrencava al segle X (cent anys abans de l’existència d’Isidre el Llaurador), i deia que Galderic, la persona que inspirava la figura de Sant Galderic, havia nascut en un petit poble a tocar de Carcassona. La seva fama, com a obrant de diversos miracles, s’havia estès arreu de la Marca de Gòtia (la regió carolíngia situada a l’arc mediterrani entre Nimes i Barcelona) i després de la seva mort havia estat soterrat al monestir de Sant Martí del Canigó, al comtat del Conflent. Per aquest motiu, era el patró de les pagesies llenguadociana i catalana. |
😉
Casa de les Monges / Font del Castell
Plaça Sant Isidre 1 (entrada casa per Travessia de Sant Isidre 5)
Capella dedicada a Sant Isidre, situada a la façana de la casa de les Monges (entrada principal per Travessia de Sant Isidre 5), sobre la Font del Castell.
La Font del Castell es una font gòtica de pedra del segle XV, que antigament subministrava aigua al castell. És de forma rectangular amb dos caps de lleó, més moderns, com a sortidors. A la part superior, hi ha una roseta de ventilació, i a la dreta, un abeurador. Dins del recinte murallat de la ciutat de Solsona hi havia tres fonts: la font Major (també dita de la plaça de Sant Joan), la font de l’Església (així mateix anomenada font de la Catedral) i la font del Castell (també coneguda com la de la plaça Sant Isidre).
La casa de les Monges és on vivien capellans i estudiants del seminari. Era de les monges de Lestonnac i va ser adquirida per cal Biscaran, casa de pagès del Vinyet de Solsona, a la partida de Sant Bernat.
😉