19/05/2025
#TuNoEtsDeSolsona si no saps quina casa ha fet la quadratura del cercle al seu portal
Clica aquí, si no saps on és i ho vols saber.
😉
A cal porrer han aconseguit poder posar una porta amb angles de quadrat a un portal amb arc de mig cercle, una figura que recorda la quadratura del cercle. A continuació contestarem les següents preguntes:
- Per què es diu cal Porrer?
- Què és la quadratura del cercle?
😉
Cal Porrer
Carrer Llobera 14 (mapa)
Es tracta d’un renom que ha perdurat i que s’originà perquè hi tenia una botiga de queviures i venda de vi el porrer (l’encarregat de dur la maça a les processons, n’hi havia un de la Catedral i un altre de Municipal).
La casa prengué aquest nom quan la família Sanpons Capdevila hi vivia, regentava la botiga i ell feia de porrer. Posteriorment la botiga fou traspassada als germans Freixes i les seves respectives esposes, que hi van anar a viure, conservant el nom de cal Porrer. Un fill del porrer, en Jesús Sanpons Capdevila, “pasteler” d’ofici, va obrir la “Pasteleria Sanpons” al número 4 del carrer de Llobera.
Durant uns anys va ser la seu del Museu del Ganivet de Solsona, però s’hi accedia per l’entrada de la Travessia de Sant Josep de Calassanç 9. Actualment la casa és un equipament municipal.
- Cal Porrer i el ‘pasteler’ Jesús Sanpons – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Guia de Museus – Museu del Ganivet de Solsona (pdf)
- El Museu del Ganivet de Solsona es trasllada a l’Oficina de Turisme (Ajuntament de Solsona)
- Museu del Ganivet i eines de tall de Solsona (foto Armas blancas)
- Museu del Ganivet i eines de tall de Solsona (foto Armas blancas) (pdf)
😉
La «quadratura del cercle» de Ramanujan
😉
Quadratura del cercle
“La quadratura del cercle” com una metàfora
| La impossibilitat de resoldre la quadratura del cercle s’ha utilitzat de manera metafòrica per a descriure l’esperança de resoldre un problema que és o sembla impossible. Per exemple, en català, l’expressió “descobrir la quadratura del cercle“ (“vostè ha descobert la quadratura del cercle”) s’utilitza sovint per fer veure a algú que està equivocat quan afirma que ha trobat una solució simple a un problema difícil o impossible. |
La quadratura del cercle és un problema geomètric proposat per matemàtics de la Grècia clàssica. És el repte de fer la construcció amb regle i compàs d’un quadrat amb la mateixa àrea que un cercle donat utilitzant únicament un nombre finit de passos.
El 1882 es va demostrar que el problema era irresoluble, a conseqüència del teorema de Lindemann-Weierstrass que demostra que pi (π) és un nombre transcendent, en lloc de ser un nombre algebraic. És a dir, pi (π) no és l’arrel de cap polinomi amb coeficients racionals. Algunes dècades abans del 1882 es va demostrar que si π és un nombre transcendent, llavors la construcció amb regle i compàs seria impossible. No va ser fins a aquest any que es va demostrar que π és transcendent. Per tant, no es poden fer construccions geomètriques exactes de la quadratura del cercle. D’altra banda, és possible dibuixar una bona aproximació en un nombre finit de passos, a conseqüència del fet que existeixen nombres racionals tan a prop de π com vulguem.
D’una manera més abstracta aquest problema també es pot entendre de la següent manera. Donats uns determinats axiomes de la geometria euclidiana referents a l’existència de línies i cercles determinen aquests axiomes l’existència d’aquest quadrat?.
El terme quadratura del cercle a vegades s’utilitzen com a sinònims per referir-se a l’aproximació per mètodes numèrics de l’àrea d’un cercle.
- Viquipèdia – Quadratura del cercle
- El último verso de Fermat – La «cuadratura del círculo» de Ramanujan
😉