18/06/2025
#TuNoEtsDeTorà, o sí, i saps on és la galeria catalana més gran i més ben conservada
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Dolmen Llanera
A 500 metres de la Vila de la Gola dels Bous de Llobera, dins del terme de Llanera, al municipi de Torà (mapa)
El Dolmen de Llanera, també anomenat Torre dels Moros, o Dolmen de la Vila de la Gola dels Bous és un monument megalític de Llanera, declarat Bé cultural d’interès local.
Està situat a l’antic terme de Llanera, municipi que l’any 1968 es va agregar al de Torà, just al límit amb el terme de Llobera, a uns 500 m a l’est del mas Vila de la Gola dels Bous.
És, probablement, el més gran i també el més ben conservat de Catalunya. Va ser excavat a principis del segle passat, 1916, per Mn. Joan Serra Vilaró, llavors director del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
| Centenari de l’excavació del Dolmen de Llanera (1916-2016) Museu de Solsona – 5 de juny, 2016 Fa cent anys, el 5 de juny de 1916, Mn. Serra Vilaró sortia de Solsona per iniciar els “treballs d’exploració” al Dolmen de Llanera, situat al límit entre els municipis de Llanera i Llobera. L’aleshores conservador del museu, sota la tutela del bisbe Vidal i Barraquer, comptava amb el permís i una subvenció de 1.000 pessetes, concedits per la “Dirección General de Bellas Artes”, per excavar segons les seves pròpies paraules: “la construcció megalítica de majors proporcions que’s coneix a Catalunya”. El Dolmen de Llanera és un megàlit cronològicament ubicat al neolític final i utilitzat durant el calcolític, és a dir, s’hi enterrà successivament durant almenys dos mil anys, entre el 5.500 i el 3.500 abans d’ara. Tipològicament correspon a un sepulcre de corredor o galeria catalana i, tal com avançava Serra Vilaró, és un del megàlits més grans de Catalunya: deu metres de llarg en total i dos i mig d’alçada, amb un túmul de 24 m. de diàmetre ben delimitat per un anell de pedres o cromlec. El seu bon estat de conservació permet contemplar un conjunt megalític excepcional. El Dolmen de Llanera és anomenat també Dolmen de la Vila, Torre dels Moros o bé Dolmen de la Vila de la Gola dels Bous. Al museu, lluny de polèmiques, hem mantingut el nom que li donà Mn. Serra Vilaró, qui l’estudià per primera vegada i qui en diposità els materials a l’aleshores “Musaeum Archaeologicum Dioecesanum de Solsona” on, encara avui, podreu veure’ls exposats. |
A Catalunya els dòlmens presenten arquitectures variades, diferenciades pel sistema d’accés, les dimensions, les formes i el ritu funerari.
El dolmen de Llanera és una construcció edificada per l’home prehistòric fa uns 5.000 anys amb lloses de grans dimensions, que tenia per funció l’enterrament col·lectiu de persones i correspon a la tipologia dels sepulcres de corredor evolucionats, anomenats “galeria catalana”, que es caracteritzen per tenir una gran cambra funerària rectangular, a la qual s’hi accedeix per un ample passadís o corredor.
La data de construcció d’aquest megàlit se situa en el neolític final (3.500 anys aC), però serà reutilitzat durant tota l’època calcolítica, període d’apogeu del megalitisme català que finalitza cap al 1500 aC. S’ha datat, mitjançant el carboni-14, el 2550 aC.
Per tant, el sepulcre s’hauria reutilitzat de forma continuada per l’home prehistòric durant dos mil·lennis, per practicar-hi rituals funeraris i enterrar-hi els seus morts.
Té 9 metres de llargada en el seu interior, 1,90 d’amplada i 2,3 d’alçada, amb lloses que arriben als 2,45 per 2,20 metres i 0,45 de gruix. Les lloses laterals tenen un pes aproximat de 5 tones. Es tracta d’un corredor o galeria coberta. Al fons, hi enterraven els morts, a l’entrada, al cantó del sol ixent, hi ha una petita cambra, que se separava de la resta del corredor per una pedra perforada, al peu de la qual es disposaven les ofrenes als morts.
L’estudi antropològic de les restes inhumades indiquen per a aquests humans una esperança de vida de 26,4 anys. Vivien en petites comunitats practicant una agricultura de cereals, tot i que la base de la seva economia era la ramaderia, concretament el pastoreig de vaques, ovelles i cabres.
S’ha comprovat que la cultura megalítica s’estenia des dels Pirineus cap a l’interior de Catalunya a través de les rutes de transhumància, per això bona part dels dòlmens es localitzen en punts claus d’aquestes rutes.
Desgraciadament, aquests sepulcres difícilment passen desapercebuts i començaren a ser violats pels primers buscadors de tresors en època ibèrica i romana, seqüència destructora que amb poques variants ha perdurat fins als nostres dies, i que ha malmès bona part del nostre patrimoni dolmènic i n’ha dificultat la seva interpretació per part dels arqueòlegs
- Viquipèdia – Dolmen de Llanera
- Museu de Solsona – Centenari de l’excavació del Dolmen de Llanera (1916-2016)
😉