Clariana de Cardener (municipi), Construccions i restes històriques, Paisatges

26/06/2025

Imatge | Posted on by Pep

#TuNoEtsDeClariana, o sí, i saps on és l’Hostal de la Flaüta

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Hostal de la Flaüta
C-55 Km 69,17 Clariana de Cardener (mapa)

L’Hostal de la Flaüta està a mig camí dels pobles de Clariana i de Santa Susanna de Riner, pertany al municipi de Clariana però està a pocs metres de la línia que marca el canvi de municipi.

Passant per la carretera de Solsona a Manresa, entre Santa Susanna de Riner (sortida que porta al Pantà de Sant Ponç) i el túnel de la Flaüta (el que quan es passa de baixada hi trobem el radar de tràfic), al costat nord hi ha les restes del que queda de l’hostal de la Flaüta.

L’hostal havia sigut el més important del camí entre Cardona i Solsona, per ser on hi havia la cruïlla de camins que connectaven els camins ramaders del Miracle i amb Navès i Berga passant pel pont de Canet. Amb al construcció de la carretera, a finals del segle XIX va perdre importància fins ser substituït pel Hostal de Can Ponç.

A la de la guia “TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, hi trobem els itineraris de per on passaven els antics camins de referència per a l’hostal de la Flaüta:

No en queda cap paret dreta, només trossos, runa i un petit bosc delimitat pels fonaments de les quatre partes que delimitaven l’hostal. Per la seva proximitat a la carretera, on s’hi pot aparcar el cotxe, s’ha convertir en un abocador descontrolat on s’hi deixen escombraries.

😉

A la revista “Memòria popular del Baix Solsonès” hi torbem aquest article on es parla dels hostals del Solsonès:

Els Hostals

El sud del Solsonès és creuat per diversos camins rals i camins ramaders. En una època en què els desplaçaments es feien a peu o amb animals les distàncies s’allargaven, i per això hi havia moltes cases que feien la funció d’hostal al llarg d’aquestes rutes, oferint parada i fonda als passants. Els que estaven en camins ramaders també tenien pletes on tancar els ramats a la nit. Molts d’aquests hostals aprofitaven la seva situació com a lloc de pas i de trobada i també podien fer de taverna, botiga o forn.

A Pinós hi trobem per exemple l’Hostal de Pinós, Cal Bosch d’Ardèvol o les Planes, vinculat al camí ramader. A Riner l’Hostal de Freixinet, l’hostatgeria del Miracle o la Carral, que ja no es recorda en actiu. A Clariana Can Ponç, al peu del camí ral de Cardona a Solsona, i la Flaüta, a l’encreuament entre aquest i el camí ramader carrerada que venia des de prop de Freixinet i que es dirigia a Sorba pel Pont de Canet. Originàriament, aquesta és una de les rutes de la transhumància més antigues documentades, que servia per portar els ramats del Monestir de Poblet als Rasos de Peguera. A Llobera, travessada pel camí ral de Biosca a Solsona, també n’hi havia diversos, com l’Hostal del Piteu, a la casa ara anomenada Piteu de Dalt, Cal Peracamps, l’Hostal de la Birrota, l’Hostal Nou, l’Hostalet de Molins, que no s’ha vist mai a funcionar, i l’Hostal del Boix. A Llanera, al Castell feien funcions d’hostal, i a Cal Teuler, al poble de Vallferosa, abandonat després de la guerra, també. A Pinell al llarg del camí ramader hi havia l’Hostal del Bancal, les Petges, l’Hostal del Geli, i a més l’Hostal del Bordell, on passava el camí ral que anava cap a la Seu, l’Hostal de Madrona i Cal Fernando de Sant Climenç, que feien de taverna.

😉

Del bloc Transhumància i camins ramaders de Catalunya destaquem la següents informació sobre la carretera entre Manresa i Solsona.

El surienc Albert Fàbrega va obrir la segona sessió de treball de les setenes jornades organitzades pel Centre d’Estudis del Bages, dedicades als camins històrics, amb la conferència «De Manresa a Cardona. Puja pólvora i baixa sal». 

Va dividir l’exposició en dues parts: de Manresa a Cardona i de Cardona a Solsona. L’actual carretera C-55 es va construir entre els anys 1849 i 1860. Les obres públiques anaven a un ritme lent, tot i que l’any 1852 ja es treballava als voltants de Súria, però l’any 1860 encara s’estaven subhastant obres en diferents trams de la carretera.

Esmenta els camins romans que dividien en tres categories: vies públiques, veïnals i privades. Existia el camí ral de Manresa a Cardona com a via pública, però fins al segle XV no n’hi ha referències clares. Parla de les característiques, manteniment, finançament, seguretat, transport i legislació.

A partir del 1750 es milloren els camins i se’n fan de nous. Del XIX, comenta la xarxa racional de carreteres: el 1805 en un pla integral de camins on es projecta el de Manresa a Cardona. Traçat, ponts i fonts que utilitza, fonamentalment itineraris militars.

De Cardona a Solsona fan eixamplar els camins per motius militars. El 1861 es dissenyen les obres, el 1863 s’hi està treballant, el 1867 estaven avançades, però el 1872 encara se’n subhasta algun nou tram i no s’asfalta amb grava fins al 1926.

😉

Al número 32 de la revista de Riner, Escatxiruta, del mes de novembre del 2023 al febrer del 2024, en Nil Boix i en Francesc Boix publiquen l’article titulat “Un oratori del Miracle a Clariana” on es pot llegir la següent informació sobre l’Hostal de la Flaüta:

Un oratori del Miracle a Clariana

…

Durant anys, l’Hostal de la Flaüta (situat a poc més d’un quilòmetre de l’oratori objecte d’estudi) fou una de les principals posades de la comarca. Cèsar August Torras ens proporciona un clar testimoni de la importància històrica d’aquest indret: “Per sobre del propi hostal hi passava l’antic camí ral de ferradura de Cardona a Solsona per Clariana i Santa Susagna. Quan la carretera no existia aquest hostal era molt concorregut pels traginers, que menaven currues de matxos de bast. L’animació hi era constant y son renom era molt estès per la comarca. Avui s’hi aturen sols de passada alguns del carreters que transiten entre les dues poblacions citades“.

La seva situació estratègica (al peu d’un Camí Ral molt transitat que unia Solsona amb Cardona i prop d’un gual del Cardener) feia d’aquest hostal una bona font d’ingressos per al santuari, però a la vegada responia a la voluntat de facilitar l’accés de viatjants i pelegrins a aquest. Des de l’Hostal de la Flaüta partia un dels principals camins històrics que menava al Miracle. Un traçat més dreturer que era pas obligat per tots aquells que des de la riba esquerra del Cardener volguessin arribar al santuari. Cèsar August Torres ens explica que el camí sortia de l’Hostal de la Flaúta i baixava fins al riu Negre per la Solana del Tossal fins a l’alçada del toll de Llanera, creuava el riu per un gual que hi havia a les proximitats de Cal Fuster Cabot. Tot seguit, el recorregut remuntava la costa fins a Casamartina i seguia per la Vall de Riner, creuant diverses vegades la rasa de l’Estany, tot passant per les cases del Bosc del Duc, Planarodona i l’Hostal del Galtanegra (actualment la casa de la Vall), sempre a les envistes de la torre de Riner. Finalment, el camí pujava per la rasa de Vivets i, per salvar el desnivell, arribava al Miracle passant per la creu de Vilaseca.

De fet, sabem que a final del segle XIX aquest camí seguia sent força concorregut i era una de les principals vies d’accés a l’indret. Arran de l’establiment de la comunitat benedictina al Miracle, el culte al santuari va experimentar una forta revitalització que atreia fidels, pelegrins i els primers estiuejants vinguts d’arreu. En aquests anys, es va crear un servei de tartana que anava a buscar els visitants a l’Hostal de la Flaüta per portar-los amb més comoditat fins al Miracle. Precisament, en la ja citada guia de Cèsar August Torras (1922), un dels itineraris que s’inclouen és precisament el “Del hostal de la Flaüta (carretera de Cardona a Solsona) al Santuari del Miracle“. Tot i això, en aquells anys la configuració de l’estructura viària va començar a canviar molt de pressa, i amb ella les formes de desplacar-se. A la dècada de 1850 ja s’havia construït una primera Carretera entre Cardona i Solsona (precedent directe de l’actual C-55) que es desviava lleugerament del camí ral. Progressivament, es van començar a abandonar les velles carreres i els camins de ferradura, que van anar perdent uniformitat i qualitat del ferm fins a dificultar el seu trànsit regular.

Una prova d’això, la trobem el dia 6 de desembre de 1926, pocs anys després que C.A. Torras passés per aquest camí, quan es va produir un accident en què es va veure implicat un personatge de certa rellevància desplaçat al Miracle per celebrar el jubileu de l’Any Sant de 1925, i que va quedar recollit a la premsa del moment: “El día 6 del actual ocurrió un grave accidente que pudo costar la vida a don Juan Serra Cirera, una de las personalidades de más relieve de Badalona. Para regresar a esa, dirigíase a la «Flauta» en tartana para allí poder combinar con el auto de Solsona a Manresa, acompañado de su hijo Francisco […] En el sitio denominado «Cabañas de Salvajes» frente a Riner, sedesbocó el caballo pero siguiendo por el mismo camino y fué una vez dominada la caballería que el conductor y Francisco se apercibieron que el padre de éste había desaparecido, siendo encontrado a 200 metros tendido en el suelo y sin sentido, causando admiración el suceso por cuanto el vehículo ni chocó ni volcó. Vuelto ya en sí, pudo comprobarse que no tenía la pierna rota, como él mismo decía“.

A poca poc, els avenços de la societat industrialitzada arribaven a la nostra contrada. A tall d’exemple, aquell mateix any 1926, l’hostaler del Miracle havia fet instal·lar un equip de ràdio estranger d’alta potència valorat en 8.000 pessetes. Paral·lelament, els vehicles motoritzats s’atrevien a circular per les malmeses carreteres de la Comarca, i des de 1919 ja hi havia una línia regular de transport de persones i mercaderies, “el Galtanegra”, que periòdicament feia parada al Miracle. Això va propiciar que en aquest període s’haguessin d’adaptar moltes infraestructures viàries a les necessitats dels nous mitjans de circulació. L’any 1928 es van iniciar les obres per fer la Carretera de Cardona a l’Hostal Nou (actual LV-3002) passant pel Miracle. Tal com es destacava a la premsa del moment, aquesta via va treure de l’aïllament una extensa part de la comarcal va facilitar l’arribada de forasters al Miracle tant des de l’eix del Cardener com del Llobregós.

Unes millores que en pocs anys van relegar el camí de l’Hostal de la Flaüta i els antics camins rals a un segon terme. Progressivament, els vells recorreguts es van anar desdibuixant fins a la seva parcial mutilació i posterior oblit. Tanmateix, alguns elements que es resisteixen a desaparèixer, com els topònims, els records dels veïns o els vestigis materials (com ara l’oratori del Miracle de Clariana), continuen sent testimonis vius que ens permeten reconstruir un paisatge històric i ens deixen entreveure un passat, no tan llunyà, on tothom viatjava a peu o amb la companyia d’un animal.

😉

Deixa un comentari