01/07/2025
#TuNoEtsDeRiner, o sí, i saps quin hostal hi havia en aquesta rotonda
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Hostal Can Ponç
Rotonda de Santa Susanna, poble del municipi de Riner (mapa)
L’Hostal Can Ponç estava on ara hi ha la casa de Can Ponç, al poble de Santa Susanna del municipi de Riner, envoltat com una península pel municipi de Clariana. És on hi ha la cruïlla de l’antiga carretera de Manresa a Solsona, amb la carretera que va de Freixinet a Navés, passant per la pesa del pantà de Sant Ponç. Cruïlla que es va transformar en rotonda quan es va fer la variant de la C-55 de Santa Susanna.
L’hostal Can Ponç va ser el nou hostal que a finals del segle XIX va substituir a l’Hostal de la Flaüta, el que havia sigut fins aleshores el més important del camí entre Cardona i Solsona, per ser on hi havia la cruïlla de camins que connectaven els antics camins ramaders del Miracle i amb Navès i Berga passant pel pont de Canet. Amb la construcció de la carretera, a finals del segle XIX va perdre importància fins ser substituït per l’Hostal de Can Ponç.
A la de la guia “TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, hi trobem la següent referència a l’Hostal de Can Ponç:
| 42 k. Hostal de can Pons situat en un collet, al peu de la carretera. A un quart de distancia en avall s’hi troba la pagesia de can Nadal, aon hi està establerta la casa comunal del poble de Clariana. En els seus envolts s’hi han trobat vestigis d’antigues civilisacions, pedres labrades ostentant inscripcions algunes d’elles, pintures, fragments d’ànfores y ceràmica y antigues sepultures. Al dessota també al peu del riu y a no molt llunya distancia s’hi troba ‘I gorc nomenat de Llanera, del qual n’existeix la molt curiosa tradició de que en una època de fort aixut, en que fonts y riveres se trobaven agotades, venien a cercar-hi aigua y abeurar-hi el bestiar desde’l poble de Llanera, situat a quatre hores de distancia y en las vessants oposades de la serra del Miracle. (Vegis itinerari número 28) Contan també que dins del propi gorc y a grossa fondaria s’hi troba una gran roca que porta gravada la inscripció «Llanera». Queda a la dreta en un planell dalt de la serra la iglesia parroquial de Santa Susagna. (Vegis itinerari número 8). La carretera atravessa ‘l coll, deixa la vall del riu Negre y continua pujant per dins dels preciosos y extensos boscos de Xixons, dominant les fondalades del Cardener per entre la espessor de la atapeïda arbreda. Les garces saltironen sovint joguinoses y escaientes per l’envolt de la carretera, alegrant l’ esguard y donant animació a la boscuria. La cassa era també abundosa dins del bosc. Aquest ha sigut darrerament aterrat. |
Actualment és una casa que conserva el nom de Can Ponç, perfectament conservada, però que des de fa molts anys ha perdut la condició d’hostal.
😉
A la revista “Memòria popular del Baix Solsonès” hi torbem aquest article on es parla dels hostals del Solsonès:
| Els Hostals El sud del Solsonès és creuat per diversos camins rals i camins ramaders. En una època en què els desplaçaments es feien a peu o amb animals les distàncies s’allargaven, i per això hi havia moltes cases que feien la funció d’hostal al llarg d’aquestes rutes, oferint parada i fonda als passants. Els que estaven en camins ramaders també tenien pletes on tancar els ramats a la nit. Molts d’aquests hostals aprofitaven la seva situació com a lloc de pas i de trobada i també podien fer de taverna, botiga o forn. A Pinós hi trobem per exemple l’Hostal de Pinós, Cal Bosch d’Ardèvol o les Planes, vinculat al camí ramader. A Riner l’Hostal de Freixinet, l’hostatgeria del Miracle o la Carral, que ja no es recorda en actiu. A Clariana Can Ponç, al peu del camí ral de Cardona a Solsona, i la Flaüta, a l’encreuament entre aquest i el camí ramader carrerada que venia des de prop de Freixinet i que es dirigia a Sorba pel Pont de Canet. Originàriament, aquesta és una de les rutes de la transhumància més antigues documentades, que servia per portar els ramats del Monestir de Poblet als Rasos de Peguera. A Llobera, travessada pel camí ral de Biosca a Solsona, també n’hi havia diversos, com l’Hostal del Piteu, a la casa ara anomenada Piteu de Dalt, Cal Peracamps, l’Hostal de la Birrota, l’Hostal Nou, l’Hostalet de Molins, que no s’ha vist mai a funcionar, i l’Hostal del Boix. A Llanera, al Castell feien funcions d’hostal, i a Cal Teuler, al poble de Vallferosa, abandonat després de la guerra, també. A Pinell al llarg del camí ramader hi havia l’Hostal del Bancal, les Petges, l’Hostal del Geli, i a més l’Hostal del Bordell, on passava el camí ral que anava cap a la Seu, l’Hostal de Madrona i Cal Fernando de Sant Climenç, que feien de taverna. |
😉
Del bloc Transhumància i camins ramaders de Catalunya destaquem la següents informació sobre la carretera entre Manresa i Solsona.
| El surienc Albert Fàbrega va obrir la segona sessió de treball de les setenes jornades organitzades pel Centre d’Estudis del Bages, dedicades als camins històrics, amb la conferència «De Manresa a Cardona. Puja pólvora i baixa sal». Va dividir l’exposició en dues parts: de Manresa a Cardona i de Cardona a Solsona. L’actual carretera C-55 es va construir entre els anys 1849 i 1860. Les obres públiques anaven a un ritme lent, tot i que l’any 1852 ja es treballava als voltants de Súria, però l’any 1860 encara s’estaven subhastant obres en diferents trams de la carretera. Esmenta els camins romans que dividien en tres categories: vies públiques, veïnals i privades. Existia el camí ral de Manresa a Cardona com a via pública, però fins al segle XV no n’hi ha referències clares. Parla de les característiques, manteniment, finançament, seguretat, transport i legislació. A partir del 1750 es milloren els camins i se’n fan de nous. Del XIX, comenta la xarxa racional de carreteres: el 1805 en un pla integral de camins on es projecta el de Manresa a Cardona. Traçat, ponts i fonts que utilitza, fonamentalment itineraris militars. De Cardona a Solsona fan eixamplar els camins per motius militars. El 1861 es dissenyen les obres, el 1863 s’hi està treballant, el 1867 estaven avançades, però el 1872 encara se’n subhasta algun nou tram i no s’asfalta amb grava fins al 1926. |
😉