19/07/2025
#TuNoEtsDeMontmajor, o sí, i saps on és el “Martyrium de Sant Eudald“
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Martyrium de Sant Eudald
Santa Maria de Sorba, municipi de Montmajor (mapa)
Un martyrium (nom provinent del llatí, literalment ‘martiri’; plural martyria) és un edifici religiós amb la planta central construïda sobre la tomba d’un màrtir o sant, com el Sant Sepulcre de Jerusalem.
El martyrium de Sant Eudald és un martyrium que està situat a la rotonda ubicada dins l’església de Santa Maria de Sorba, al poble de Sorba (Montmajor, Berguedà) i que és la construcció més antiga del temple.
El martyrium de Sorba ha estat declarat patrimoni immoble en la categoria de jaciment arqueològic. És de titularitat privada i té un ús religiós. Gaudeix de protecció legal i va ser declarat BCIN incoat el 1980. Té el número IPA-418 i té el número 6458 a la Carta Arqueològica de Catalunya, amb data del 1991.
Aquesta rotonda d’època visigòtica gairebé és de planta quadrada (5,25 x 5,75 m) i el seu interior és circular. Està coberta per una cúpula semi rodona de 4 m de diàmetre. Durant l’excavació del temple s’hi va trobar el paviment original sota tres paviments successius, a una profunditat de 85 cm del nivell del carrer. En els murs encara s’hi veuen restes de dues finestres adovellades. A fora es va refer el parament en dues ocasions, al segle X i al segle XVIII, quan s’hi va construir la casa rectoral.
Al peu d’un altar cúbic massís hi ha la tomba del màrtir Sant Eudald. L’interior de la sepultura està sota el paviment d’opus signinum en el qual es podia obrir un òcul tapat amb una fusta plana a través de la qual es podia entrar a l’interior de la tomba per a obtenir-ne les relíquies.
Les excavacions dutes a terme per Manuel Riu entre 1977 i 1979 en el subsòl de la rotonda permeteren de descobrir el paviment original, d’època visigòtica, fet d’opus signium i situat sota tres paviments d’èpoques posteriors, a uns 85 cm de profunditat. Sobre aquest paviment fou trobat un altar o edicle massís, al peu del qual hom localitzà un sepulcre, que conté un esquelet d’home adult, que hom ha volgut identificar amb Sant Eudald, martiritzat pels arrians l’any 581. Això confirmaria la suposició que ens trobaríem davant una rotonda o església funerària de tradició romana, bastida amb tota probabilitat a finals del segle VI.
😉
Santa Maria de Sorba
Poble de Sorba, municipi de Montmajor (mapa)
Santa Maria de Sorba és una església que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català del municipi de Montmajor (Berguedà). Es troba al poble de Sorba, prop de la vila de Cardona.
És coneguda per tenir el Martyrium de Sant Eudald del segle VI. A prop de Santa Maria de Sorba hi ha l’església preromànica de Sant Miquel de Sorba.
Església d’una sola nau amb quatre capelles laterals i absis de planta quadrada. Al costat d’aquest trobem una torre campanar de planta quadrada i cos superior poligonal rematada amb barana de balustres. El parament és de carreus de pedres irregulars units amb morter i l’interior, totalment enguixat.
La façana és força simple, tan sols hi ha una entrada allindanada amb un fals frontó triangular i sobre seu, un òcul. La coberta és a dues aigües amb teula àrab i a l’interior, voltes de creueria. Al frontispici de la porta hi figura una inscripció:
| a 4 obre ani 1685 me s. ar terribilis est locus iste hic domus dei est et porta coe- li et vocabitur aula dei. |
Notícies històriques
L’edifici primigeni és romànic però durant el s. XVII es feren moltes modificacions: capelles laterals, elements de la façana sud-oest, … En aquesta campanya s’aprofitaren materials de la construcció anterior. El 1765 es construeixen els bancs del cor; el 1766, l’altar de Sant Eudald i el 1780, la làpida sepulcral dels Perera, entre altres obres.
El campanar és obra ja del s. XIX, apreciable per la diferència amb el parament de la resta del conjunt.
De fet, però, les notícies arqueològiques de Sorba ens donen testimoni de l’època ibèrica romana i tardoromana. Les notícies documentals des de la dominació carolíngia suburbano (982), la repoblació de Guifré el Pelós, la dominació ripollenca durant molts anys (888- s. XVIII) són testimoni de la importància del lloc a mitjans del segle xvii. Sorba era una batllia del ducat de Cardona; el duc hi tenia la jurisdicció criminal i el monestir de Ripoll, la civil i eclesiàstica fins a ser abolits els senyorius, continuà sota la jurisdicció del bisbat de Solsona.
😉