La foto del Pep

#TuNoEtsDePinell, o sí, i saps quines restes arqueològiques hi ha al Serrat del Moros

Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.

😉

😉

Jaciment del Serrat dels Moros,
Pinell de Solsonès (mapa)

El jaciment del Serrat dels Moros, a uns 724 m. d’altitud, sobre el serrat homònim, destaca per haver tingut diferents superposicions de poblament i d’usos, des del bronze final/primera edat del ferro a l’època ibèrica, romana i medieval. 

No hi ha cap constància que fos habitat per “moros”.

Aquest jaciment al 2n col·loqui d’Arqueologia d’Odèn (Home i Territori. Darreres investigacions al Prepirineu lleidatà 2006-2208) el presentaven com segueix:

El jaciment està ubicat al capdamunt d’una elevació de forma ovalada coneguda com el Serrat dels Moros, uns 2,8 km al nord del nucli de població de Pinell de Solsonès. Presenta un esperó rocós a la part nord-oriental de l’elevació, amb una alçada màxima de 724 m.s.n.m., i limita amb altres camps de menor altitud. Aquest assentament mostra una continuïtat d’hàbitat que abasta ben bé un mil·leni en època antiga (segles IX-VIII aC-III dC), a més de l’imponent conjunt medieval que reprèn l’ocupació de l’indret a partir dels segles X-XI dC. Aquest fet s’explica versemblantment pel valor geoestratègic de l’assentament, ubicat en un punt que domina visualment des de bona part de la plana occidental fins els primers contraforts pirinencs. La inhumació en fossa excavada l’any 2006 ens permet situar la primera ocupació de la Codina a la fase del bronze final. De l’ocupació ibèrica destaquen les restes d’un assentament especialitzat en la metal·lúrgia del ferro durant els segles III-II aC. La valoració de l’ocupació romana de la Codina és molt complicada en funció de la migradesa de les dades disponibles. Amb tot, cal recordar dues evidències importants: el predomini de materials ceràmics d’època romano-republicana i l’entitat d’alguns elements atribuïbles a factura romana (grans carreus, estucs pintats, pollegueres de pedra pràcticament idèntiques a les localitzades a la veïna ciutat romana d’Iesso). Una hipòtesi atractiva seria la de considerar l’establiment d’un nucli romà, d’una certa importància, en aquest punt amb una intencionalitat bàsica de controlar militarment i políticament aquestes terres lacetanes. A partir del segle III dC s’obre un buit en la documentació de materials arqueològics que mostra un aparent hiatus en l’ocupació de l’assentament, hiatus que es trenca amb el bastiment de la vil·la fortificada d’època medieval a partir dels segles X-XI dC. Pel que fa a la fase medieval, ens trobem davant d’un espectacular conjunt format per un encastellament al cim d’un esperó rocós, una vil·la fortament fortificada que s’estén als peus del castell i una àrea de necròpolis ubicada fora muralles.

• Camp dels Moros de la Codina (Pinell, el Solsonès) – Una de les darreres inhumacions de l’edat del bronze a Catalunya (pdf)
• Festa Catalunya – Poblat ibèric del Serrat dels Moros de Pinell de Solsonès (web)
• Viquipèdia – Serrat dels Moros (Pinell de Solsonès)

😉

😉