25/08/2025
#TuNoEtsDOdèn, o sí, i saps on és l’Hostalnou (no confondre amb l’Hostal Nou)
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Hostalnou de Canalda
Km 20 LV-4241, Canalda, al municipi d’Odèn (mapa)
Quan al Solsonès s’escolta “l’Hostal Nou” tothom pensa que es fa referència al poble que s’ha convertit en la capital del municipi de Llobera. Però n’hi ha un altre, que sona igual però que s’escriu diferent i sol anar acompanyat d’un sintagma nominal, “L’Hostalnou de Canalada“.
L’Hostalnou de Canalda, està situat al quilòmetre 20 de la carretera que va de Solsona a Coll de Jou ( LV-4241), al Serrat del L’Hostalnou, al poble de Canalda del municipi d’Odèn. De l’hostal només en queden quatre parets mal conservades, la referència a la toponímia del serrat i cada vegada menys records del que va ser.
A l’itinerari número 59, “De Solsona a Sant Llorenç dels Piteus per l’antic camí ral“, en el capítol “IV CENTRE COMARCA“. TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 235 a la 239, es fa la següent referència a l’Hostalnou de Canalda, anomenant-lo Hostal Nou d’Encies:
| ITINERARI N.° 59 De Solsona a Sant Llorenç dels Piteus PER L’ANTIC CAMÍ RAL (…) 4 h. 10. Hostal Nou d’Encies —1253 m. alt.— Aquest va matar l’hostal del Vent y avui porta també ell una vida poc pròspera. Se domina de plé la vall de Canalda, ressortint avançat damunt d’ella l’alterós puig Subirà, sostingut per l’espadada Roca de Canalda, cingle enlairadíssim que te obertes a mig caire de son tallat les Boques o Forats dels Moros, coves que ofereixen marques d’haver sigut en altres temps habitades y que devien haver sigut segur refugi en l’època de la reconquesta. (…) |
En el text es diu que l’Hostalnou de Canalda va “matar” l’hostal del Vent, però, malgrat que tots dos hostals s’han abandonat, el del vent, de moment, encara conserva la teulada.
De qui també s’explica que va fer nit a l’Hostalnou de Canalda va ser l’Higini Peix i Cirera. Va ser el lloc on va conèixer “La llegenda del captaire que va a Vilabona i torna de Vilamala“:
| La llegenda del captaire que va a Vilabona i torna de Vilamala Quan l’Higini Peix i Cirera va fer l’estada pel Solsonès, durant la primera dècada del segle XX, anar de Solsona a Sant Llorenç de Morunys era una llarga caminada de muntanya que s’havia de preparar bé i a consciència. Com a membre actiu de la secció de folklore del Centre Excursionista de Catalunya, va ser tota una oportunitat per conèixer la gent del país i les històries que explicaven. Per aquest motiu va voler fer nit a l’Hostal del Cap del Pla, va dinar a l’Hostal del Vent i va tornar a fer nit l’Hostalnou de Canalda. És aquí on comença aquest relat on explica la particular arribada a la Vall de Lord per Vilamala, on descobreix que abans aquest indret era conegut amb el nom de Vilabona. La llegenda del captaire de Vilabona Fa molts anys en aquest indret hi havia un poble anomenat Vilabona, famós per la seva bona terra dels planells del seu voltant i per la riquesa dels que hi vivien. Déu nostre Senyor, va voler posar a prova als que hi vivien, per veure si de veritat valoraven el que Ell els hi havia donat. Per fer-ho va enviar el seu fill, Jesús, transfigurat com un vell captaire. Un dia, al capvespre, un pobre vellet va anar passant per cada una les cases del poble per demanar si hi podia passar la nit, pagant per les despeses i molèsties que els hi podria ocasionar. Com que anava vestit com un pobre, la gent li deia que no, que no podia passar la nit a casa seva i que marxes, que en aquell poble no hi era ben rebut. Quan va haver passat per totes les cases del poble, va anar una casa a les afores, en un lloc més elevat, que havia deixat per a que fos la darrera. Era una casa que contrastava per la seva senzillesa amb totes les altes que havia visitat. Va trucar a la porta i el va rebre un ancià que hi vivia amb la seva dona. Els vellets, tot i ser molt pobres, el van acollir, li van donar menjar i li van dir que s’hi podia quedar tants dies com volgués. Molt agraït, va acceptar la invitació, però només per una nit. Després de sopar, el vell captaire els hi va dir que durant la nit sentirien un gran terrabastall fora de la casa, però que no obrissin les finestres ni les portes per res del món. El matrimoni es va quedar molt estranyat, però li van fer cas. Tal com va advertir el pobre vellet, aquella nit hi va haver un gran terratrèmol, semblava que tot el món s’ensorrés. Però aquells padrins es van quedar tancats a casa sense obrir cap porta ni finestra per mirar que estava passant. Malgrat el terrabastall que van escoltar, es van passat tota la nit abraçats dins del llit amb una sensació de seguretat i felicitat com mai havien viscut. L’endemà al matí van anar a buscar el vell captaire a la cambra dels convidats que li havien ofert, però ja no el van trobar, al seu llit hi van trobar una creu. Després, van mirar a fora hi van veure que el poble de Vilabona i totes les seves bones terres havien desaparegut. En aquell indret ja només hi quedava la casa del pobre matrimoni de padrins que havia acollit a Jesús, que s’hi havia presentat com un pobre vellet. La casa estava sola, damunt d’uns penya-segats, però amb suficient terra perquè ells hi poguessin viure. Vilabona havia desaparegut sota unes immenses vallanques que aquella nit van aparèixer del no res. Des d’aquella nit, aquest indret es coneix com Vilamala. La casa dels padrins que van acollir al captaire es la casa que té per nom Sòbol, l’única que es pot veure, sobre un planell, al mig de Vilamala. En aquest pla hi ha un prinyoner que, diuen, va ser plantat pel mateix Jesús quan hi va passar la nit transfigurat com un pobre vellet. Clica aquí per llegir tota la història …. |
😉