12/09/2025
#TuNoEtsDeSolsona si no saps l’origen del mercat de Solsona
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
El Mercat de Solsona
El dimarts, datat l’any 1058 al Camp, i posteriorment el divendres, a la plaça Major
Enric Bertran Gonzàlez en el seu article «Fires a Catalunya. A Solsona, una fira cada mes» publicar a ESTUDIS D’HISTÒRIA AGRÀRIA número 30-31 (2018-2019) explica l’origen medieval dels mercats i les fires de Solsona.
| Les fires medievals (segles XIII-XVI) La fira i el mercat són institucions basades en la necessitat de la població de proveir-se d’allò que li manca, baratant-ho pel que li és sobrer. Calen, doncs, productes excedentaris i un sistema de relacions que faci possible l’intercanvi. És per això que els precedents més remots de fires i mercats hom se’ls afigura en el món ibèric, on ja hi havia formes de vida ur bana i de comerç organitzades i amb moneda corrent. Això no obstant, les excavacions dels poblats ibèrics del Solsonès no permeten, de moment, demostrar aquesta mena d’activitat mercadera. Durant la romanització es fundaren arreu ciutats que esdevingueren centres d’administració i d’intercanvi, fet que facilitava l’explotació sistemàtica del territori en el marc d’una economia orientada a l’exportació vers Roma. La Solsona romana devia ser un nucli relativament important, amb termes a Cal Sotaterra i una certa activitat comercial. No obstant això, la decadència del món romà durant el segle III dC i la seva posterior immersió en la foscor visigòtica feren que el comerç es reclogués en àmbits locals. Durant el domini sarraí i carolingi, l’altiplà de Solsona estigué poc poblat, cosa que permet d’imaginar una economia poc complexa. A causa de les mancances documentals d’aquestes èpoques no gosem establir una connexió amb les fires medievals, més enllà de l’especulació històrica. L’aparició d’una nova organització del territori i d’incipients estructures comercials s’ha de vincular amb la repoblació endegada pel comte Guifré I el Pelós a les acaballes del segle IX, quan es concedeix a Cardona el dret a celebrar-hi mercat. L’estabilitat política aconseguida a mesura que s’arrabassaven terres als sarraïns facilità la consolidació de l’activitat mercantil a Solsona, de la qual la fira i el mercat foren màxims exponents. Les referències més antigues del mercat de Solsona són del segle XI i ens les proporciona Antoni Llorens (1987, vol. ii: 247), qui escriu que se n’hi feien dos, un per a cada jurisdicció, la civil i l’eclesiàstica: el que es reunia al Camp, que data del 1058, i el que es feia ran del monestir de Santa Maria, que apareix el 1088. El canonge Llorens aporta, també, la data de 1201 (1987, vol. II: 248), quan Pere de Castelló, paborde del monestir de Solsona, Hug de Tarroja, senyor del castell, i el seu castlà, Ponç de Pinell, signen una carta de seguretat per la qual ordenen que en dies de mercat no és lícit prendre res, en un radi d’una llegua al voltant de la vila, a les persones que hi concorrin, privilegi que va del matí de dilluns a la nit de dimecres. Els mercats, i també les fires, gaudien del favor dels senyors de Solsona perquè els proporcionaven ingressos i esperonaven el comerç de la vila, raó per la qual hi concedien privilegis. Tot i que el salconduit sembla referir-se només al mercat dels dimarts, les diverses mencions de «dia de mercat e de fira» al llibre de privilegis De Lleys y costums fan suposar que les fires de Solsona tenen un origen molt antic. Ho referma una escriptura del 1319 en què els vescomtes de Cardona, Ramon Folc, pare i fill, prometen respectar la compra del Camp d’en Pereta —avui plaça del Camp— feta pel Consell Municipal i no bastir-hi cases perquè els habitants de Solsona hi puguin fer fires i els negocis que vulguin. Que hom triés el Camp d’en Pereta per fer-hi fires es pot atribuir a diversos factors: era jurisdicció del paborde, era un lloc fora vila, cosa que feia fàcil l’accés del bestiar, era prop el vall de l’abeurador i oferia prou espai per a la celebració dels mercats. |
😉
El Mercat de Solsona vist pel Pep
😉