#TuNoHasEstatAMallorca si no saps quina era la residència dels reis de Mallorca
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Palau Reial de l’Almudaina
Al costat de la Seu de Mallorca, Ciutat de Palma (mapa)
El Castell o Palau Reial de l’Almudaina, dit també simplement l’Almudaina, està situat a la ciutat de Palma, al costat de la Seu, i fou la residència històrica dels reis de Mallorca.
L’edifici, d’origen romà, és una modificació de la suda musulmana iniciat el 1281, que es va prolongar fins a 1343, durant els regnats de Jaume II, fill de Jaume I el Conqueridor, Sanç I i Jaume III.
Del recinte de l’antic alcàsser dels valís de Mallorca, quasi rectangular, se’n veuen trossos encara, especialment a la torre més alta, que, des del segle XIV, és anomenada la torre de l’Àngel.
Després de la conquesta de l’illa (1229), l’edifici fou retocat i arranjat, per tal de fer-ne una residència reial: Jaume II, des del 1305 fins al 1313, hi feu obres, i transformà tota la torre de la fortalesa musulmana en departament personal del rei. L’any 1337 hi fou afegit un oratori anomenat la capelleta del Mirador.
De l’edifici actual, dit el Palau de l’Almudaina, el més característic és, a part el recinte amb les torres, que han estat molt modificades, la façana de migdia, amb les seves torres laterals quadrades i les arcuacions gòtiques, i el gran pati principal (anomenat pati del Rei), amb nombroses restes gòtiques i el portal de la capella reial de Santa Anna, que conserva un timpà amb escultures del segle XIV.
L’edifici, objecte d’una transformació exagerada al començament del segle XX, fou finalment restaurat amb bon criteri. Durant molts d’anys els locals de l’Almudaina han estat ocupats per l’audiència territorial, per la capitania general i d’altres organismes militars.
😉
És com l’Àngel del Palau
Locució mallorquina que fa referència al caràcter canviant d’una persona, com l’Àngel de l’Almudaina, el penell que varia segons bufa el vent.
L’Àngel de l’Almudaina
La imatge de l’àngel, el penell de la torre de l’homenatge del palau de l’Almudaina, va ser realitzada per l’escultor rossellonès Antoni de Camprodon, l’any 1310, per ordre de Jaume II. L’àngel llueix una llarga túnica i sosté una creu trebolada a la mà esquerra, amb un escut al pit amb la inscripció Et Verbum caro factum est (“I la paraula de Déu s’encarnarà”).
Assenyala la direcció del vent amb el braç dret i el dit índex estirat. Té una estructura de fusta d’àlber folrada de planxa de coure. Expliquen les cròniques que el rei mallorquí va posar molt interès en aquesta imatge, per la qual cosa va fer que li portessin l’angelot, així és com en deien, a la vila de Sineu, on aleshores residia Jaume II, per donar-li el vistiplau.
Respecte a la torre, la seva altura es va rebaixar en dues ocasions, el 1756 i el 1851, en tots dos casos per por als efectes dels terratrèmols; en les reformes dels anys seixanta del segle XX va ser novament aixecada.
Aquesta imatge pot ser que configuri una de les primeres representacions de l’Àngel Custodi del Regne de Mallorca, que protegia en època medieval l’illa i el seu regne. També se’l denominava l’Àngel de la Pàtria, i la festa se celebrava dilluns després de Pasqua, que posteriorment es va passar al diumenge de l’Àngel.
La festa de l’Àngel era a finals de l’Edat Mitjana una de les quatre més importants que se celebraven a Mallorca. S’hi organitzava una processó, amb una entrada i un clergue que representava l’Àngel; un síndic s’encarregava de la festa, i era anomenat angeler.
L’any 1407 es va inaugurar a la Seu la capella de l’Àngel Custodi (actualment correspon a la del Sagrat Cor).
La missa de l’Àngel, segons recull el missal mallorquí de 1506, és l’única que fa referència a un fet històric de Mallorca: “Trapassareu aquesta Pàtria de les tenebres dels gentils a la llum de la fe”. Una glossa recollida a València al segle XVI, però extensible a Mallorca diu així:
| Àngel Custodi de Déu infinit, guardau la ciutat de dia i de nit perquè no entre lo mal esperit. |
Al llarg del segle XVII la festa de l’Àngel i el seu patrocini va decaure. Com a colofó de l’oblit que, tot i que envoltava l’antic patró custodi del regne, l’any 1894, amb l’incendi de l’Ajuntament, es va cremar la pintura que representava l’Àngel.
Una expressió ciutadana diu “és com l’Àngel del Palau”, locució que fa referència al caràcter canviant d’una persona, com l’àngel, el penell que varia segons bufa el vent.
- Bloc del tresor de Mallorca – Llegenda: «L’Àngel de l’Almudaina»
- Bibliografía: “Palma, ciutat de llegenda. Itineraris pels mites, les llegendes, les curiositats i els detalls de la ciutat de Mallorca”. De Gaspar Valero i Martí.
😉