La foto del Pep

#TuNoEtsDeSantLlorenç, o sí, i saps què són els ous d’euga

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Els savis prudents dels Piteus
Escrita per Mn. Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902)

Una vegada, en un hostal dels que hi havia en el camí de Berga cap a Manresa, se presentaren tres homes de la muntanya demanant acolliment per a la nit que els venia damunt. Donaren dos trucs a la porta i digueren, com de costum, al posader: – Nos donareu posada per aquesta nit? – Prou. Mes, qui sou vosaltres i aon aneu? – Anem a la fira de Manresa i som els savis prudents dels Piteus —respongué el més vell. Aquest títol de «Savis prudents dels Piteus» féu riure a la mestressa, que el sentí des de la cuina; i mentre els donaven sopar, estudià amb son marit, que era de bon humor com ella, com podrien provar llur saviesa. Quan hagueren sopat, els acompanyaren a una cambra que era a dalt, lluny de la fressa de la casa, i no hi havia altra finestra que una que taparen amb un armari portàtil. Els tres savis se n’anaren al llit, i, com no sentiren fressa, trigaren molt a desvetllar-se. Quan, cansats de dormir i fent-los mal els ossos de jeure, obriren els ulls, se llevaren, i el més savi dels tres se llevà per a obrir la finestra. No podent-se  guiar per cap raig de claror, a les palpentes anà cercant a dreta i a esquerra, fins que ensopegà la porta de l’armari. L’obrí, mirà a dalt i a baix, i, no veient mica de claror enlloc, exclamà: – És fosc com una gola de llop. I se’n tornà al llit. Dormiren unes quantes hores, i, no podent ja dormir més, s’alçà el savi segon, obrí l’armari, i, sentint-hi olor de formatge, com que n’hi havia hagut, exclamà: – Quina olor de formatge que fa el món! I se’n tornà al llit. Al cap d’una estona se llevà, cansat de rodolar pel llit, el savi ter­cer; mirà per totes bandes, i, no veient a llevant ni a ponent rastre de claror, exclamà: – La nit és encara negra com un pecat i el món put a formatge. Els de l’hostal, que s’ho escoltaven des de darrere la porta, se n’hagueren d’anar a baix per a no esclafir la rialla. Cap a la fi, l’hostaler, compadescut dels tres savis, entrà a la cambra, els demanà si havien dormit bé, apartà l’armari que tapava la finestra, l’obrí, i els tres savis vegeren, estranyats, que ja era dia. Com la gana els tenia corsecats, demanaren esmorzar, i, mentres esmorzaven, un d’ells digué als altres: – Cuitem, que hem d’anar a fira. – Però, a quina fira? —digué l’hostaler, ficant-se a la conversa. – A la de Manresa. – Veieu aquesta gent que arriba? Són firataires que en tornen —respongué l’hostaler. Allavors els tres savis s’adonaren de que havien dormit vint-i-quatre hores, i, en lloc de continuar el camí cap a Manresa, se giraren en rodó cap a les terres de Sant Llorenç dels Piteus. D’això ja fa molt temps. A Sant Llorenç no havia arribat encara la carabassa. Veient-ne unes quantes arraconades a l’entrada de l’hos­tal, preguntaren a l’hostaler què era allò. Ell els respongué que eren ous d’euga. – Nosaltres cabalment anàvem a Manresa a comprar una euga. Si ens volguéssiu vendré un d’aquests ous, pla que us ne sentiríem grat. – A la veritat —respongué sorneguerament l’hostaler—, els volíem tots per nosaltres; mes, si tant el voleu i el pagueu bé, porteu-vos-en un. Esquitxant unes quantes lliures que duien per a comprar una euga a la fira, compraren la carabassa més grossa de l’hostal, i se l’endugueren camí amunt cap a Sant Llorenç dels Piteus. Tot caminant, enraonaven l’un amb l’altre de la rebuda que els farien llurs compatricis al veure’ls arribar amb una cosa tan estranya i tan productora com l’ou d’una euga. Aquest, mentres passaven, distrets, per un cim de carena, se’ls esmunyí d’entre mans i començà de rodolar rostos avall. Al segon o tercer capgirell que donà, s’esberlà pel mig, i sos trossos, escampant-se en llur baixada, desvetllaren una llebreta que dormia sota una mata. Al veure-la córrer, cregueren els dels Piteus que era l’euga petita que havia sortit de l’ou, i llur desconsol d’haver-la perduda fou més gran. – Malaguanyada eugueta! —anaven dient tot acostant-se tristos a llur poble—. Si hagués arribada bé, l’any vinent no hauríem hagut d’anar a peu a la fira de Manresa.

• Endrets – Els savis prudents dels Piteus

😉

Escultura de Judit Comes feta amb una carbassa de més de 300 quilos

😉

17a Fira d’Ous d’Euga i
14è Mercat de pagès
Sant Llorenç de Morunys – 11 i 12 d’octubre de 2025

La Fira d’Ous d’Euga de la Vall de Lord és una fira inspirada en la llegenda dels “Tres Savis Piteus”. És per aquest motiu que l’element principal d’aquesta fira és la carbassa, coneguda com a ous d’euga.

Una escultura feta amb una carbassa gegant de més de 300 quilos és la principal novetat de la fira, realitzada per Judit Comes, una artista lleidatana que impulsa el FrutArt, empresa dedicada a la decoració, formació i assessorament en matèria gastronòmica, a través de la qual treballa la talla de fruites a través de tècniques xineses.

Aquest treball artístic ha compartit escenari amb l’exposició d’ous d’euga gegants i decoratius i síndries grosses, que es van incorporar a la fira l’any passat.

Durant el matí de diumenge també s’han exposat les obres presentades al concurs de dibuix infantil i s’han fet els actes tradicionals del Ball de la Coca, la cercavila amb els gegants i els grallers, l’entrega de premis dels concursos i el ball de l’Euga.

La plaça de la Canal ha acollit el catorzè Mercat de Pagès, amb parades de productes.

• NacióSolsona – 10-10-20215 – Una escultura feta amb carbassa, principal novetat de la Fira d’Ous d’Euga de la Vall de Lord d’aquest cap de setmana (pdf)
• Cartell de la 17a Fira d’Ous d’Euga i 14è Mercat de pagès de sant Llorenç de Morunys (jpg)

😉