27/10/2025
#TuNoEtsDeSolsona si no saps on és aquesta al·legoria a la caritat
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Palau del bisbe
Plaça de Palau Episcopal 1 (mapa)
Hi ha el Palau del Bisbe, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, i l’Arxiu Diocesà.
A la fotografia es veu el gran escut amb l’al·legoria a la caritat que hi ha al frontó triangular de la façana principal del Palau Episcopal que feu construir el bisbe Rafael Lasala i Locela.
La Caritat és una de les tres virtuts teologals, juntament amb la Fe i l’Esperança, i té una representació molt rica i simbòlica tant en la pintura com en l’escultura. El símbol més recurrent per representar-la és amb una dona amb un o més infants als braços o al voltant, simbolitzant una mare que alimenta o protegeix criatures, mostrant l’amor desinteressat.
El blocaire rondaller ens ha donat, fent un comentari a la foto, la següent informació sobre aquesta iconografia, utilitzada també per mostrar la caritat de la mare de Déu:
| El relleu sembla que representa la Mare de Déu amb l’infant Jesús i el seu cosí segon Joan (Baptista). Malgrat que no s’esmenta a les escriptures, aquesta iconografia fou molt del grat entre artistes dels segles XV al XVII, com Botticelli, Leonardo, Rafael y Miquel Àngel entre molts altres. Tot i que aquí no veig que n’hi hagi, normalment els infants tenien algun element que els identificava, com una creu o un anyell (Jesús) i una petxina (Joan). |
L’escultura del frontó del palau episcopal son figures anònimes, sense elements que els identifiqui, perquè és una al·legoria de la Caritat.
Maria Garganté i Llanes, en seu article “El bisbe Lasala i el seu mecenatge artístic a la ciutat de Solsona” fa la següent descripció de la façana del Palau Episcopal de Solsona:
| (…) De planta irregular, condicionada també per la presència d’estructures preexistents com el claustre i altres dependències de la canònica, presenta dues façanes: la noble que forma angle amb la façana de la catedral, i la façana posterior, que mira fora muralla. La façana més noble, amb els angles arrodonits, està composta d’un cos basamental que comprèn la planta baixa –amb dues portalades d’accés- i d’un cos principal format pels dos pisos superiors, subdividit verticalment en cinc seccions mitjançant pilastres adossades, rematades per capitells compostos. La part superior d’aquest segon cos està recorreguda per un entaulament llis amb una cornisa accentuada i alter nada per gàrgoles zoomorfes. Remata tot l’edifici un frontó a banda i banda del qual s’estén una balustrada amb quatre gerros que coincideixen amb les pilastres inferiors. Un gerro o crater de majors dimensions i de corat en relleu culminava el vèrtex superior del frontó. La façana presenta una alternança de frontons en tots els pisos, destacant sempre els centrals, al primer pis amb frontó semicircular i al segon amb frontó partit per volutes. Els balcons dels extrems del primer pis són de llinda plana i els que flanquegen el central són frontons semicirculars peraltats. Al segon pis els balcons dels extrems tenen frontó semicircular i els que flanquegen el central són triangulars. (…) |
😉
El relleu sembla que representa la Mare de Déu amb l’infant Jesús i el seu cosí segon Joan (Baptista). Malgrat que no s’esmenta a les escriptures, aquesta iconografia fou molt del grat entre artistes dels segles XV al XVII, com Botticelli, Leonardo, Rafael y Miquel Àngel entre molts altres.
Tot i que aquí no veig que n’hi hagi, normalment els infants tenien algun element que els identificava, com una creu o un anyell (Jesús) i una petxina (Joan).
Gràcies per mostrar tants indrets i detalls de la teva terra. Sempre m’agrada llegir els teus articles.
Alfons
Moltes gracies per aquest interesant comentari. L’he inclòs a l’article per facilitar la lectura d’aquesta informació.
Gràcies per seguir-nos.
Hola de nou,
M’acaben d’informar que la imatge representada a l’escut del frontó del palau episcopal de Solsona no és una Mare de Déu, és una al·legoria de la Caritat, representada freqüentment com una dona amb criatures als braços.
Cal entendre que també sigui freqüent representar a la Mare de Deu amb aquesta iconografia per mostrar la seva virtut de la Caritat.
L’escultura del palau episcopal son figures anònimes, sense elements que els identifiqui, perquè és una al·legoria de la Caritat.
Doncs sí que pot ser. Realment era molt estrany que els infants no tinguessin cap element que els identifiqués.