La foto del Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps que a les «Noces de Canà» hi ha solsonins retratats

Clica aquí per conèixer millor aquesta pintura.

😉

A la pintura mural de les Bodes de Canà de Miquel Farré i Albagés, que hi ha a la capella del Claustre a la Catedral de Solsona, les cares dels personatges són de persones de Solsona. Els esbossos de la pintura encara es poden veure a la casa del Metge Solé (al carrer Castell).

En aquest frec de les bodes de Canà hi ha representats els següent Solsonins, que de moment no tenim encara totalment identificats:

• Florenci Vicens Reig (a) «Tomàs Mosset» (9)
• Montserrat Vicens Reig (6)
• Maria Claustre Vicens Reig (2?)
• Pere Coromines (a) «Pere Pintor» (7)
• Teresa Terricabras (4)
• Miquel Terricabras (?)
• Ferran Terricabras (?)
• … (hi estem treballant)

😉

Pintures de la capella del Claustre
Pintures de Miquel Farré i Albagés (Barcelona, 1901 – 1978)

Les pintures murals que hi han a l’altar de la Mare de Deu del Claustre, a la catedral de Solsona, són de Miquel Farré i Albagés, (Barcelona, 1901 – 1978), pintor, catedràtic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i fundador, l’any 1959, de l’Escola de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès. En la seva activitat artística Farré fou particularment reconegut com aquarel·lista i muralista, havent desenvolupat també obra en l’àmbit del cartellisme.

Si voleu saber més sobre les pintures de Miquel Farré i Albagés a Solsona, podeu llegir l’article «Miquel Farré i Albagés, pintor» per JOAQUIM CALDERER i SERRA, que hi ha a la pàgina 15 de la revista número 27 de TAÜLL (TAULL27.pdf):

Ens hem de felicitar que en 1949 la Comissió de Música i Art Sacre del bisbat de Solsona, degudament assessorada de les qualitats que atresora l’artista Miquel Farré i la seva ja llarga experiència en temes religiosos, li adjudica la decoració de la Capella de la Mare de Déu del Claustre, a la catedral de Solsona. És una obra de grans dimensions que cobreix totes les parets, cúpula semiesfèrica sobre petxines inclosa, excepte la paret del tester, reservat per a la imatge romànica de la Verge del Claustre. El programa iconogràfic està ben estructurat i l’arquitectura ha estat un suport magnífic per a la creació de tot el conjunt pictòric. A la cúpula hi veiem les quatre matrones de l’A.T. representatives de la Mare de Déu: Judit, Ester, Sara, i Rebeca. A les petxines, hi ha representada la família natural de la Verge: els sants Joaquim i Anna, Joan i Elisabet. Als timpans laterals: la maternitat natural de Maria (l’Anunciació) i la boda amb sant Josep. En una segona etapa, l’any 1952 pintà els dos grans plafons laterals amb la maternitat espiritual de la Mare de Déu (Calvari) i les bodes de Canà. En una anàlisi que inclogui bona part de la seva producció muralista comprovem que és pintor de pinzellada llarga i ampla, que la desimboltura i l’espontaneïtat són elements essencials que domina amb gran mestria i que les superfícies grans provoquen l’entusiasme de les agosarades composicions que generen impacte al primer cop d’ull. Elabora uns personatges vigorosos en una exaltació cromàtica on el color és exuberant però no estrident. Tampoc deixen de sorprendre’ns els atrevits escorços que prodiga amb gran naturalitat. És freqüent descobrir en les seves composicions la utilització de la família, dels amics o de persones relacionades amb la temàtica escollida, o del lloc on pinta, reproduïdes amb gran fidelitat. A les bodes de Canà, a Solsona, ha repetit la composició de les bodes de Canà de la Capella de Codorniu, mantenint un personatge amb cadiral davant la taula i el distribuïdor de vi, més a l’esquerre, encorbat, omplint la gerra. Òbviament els personatges són diferents. A Codorniu hi ha els retrats de Josep M. Raventós i el violinista Francesc Costa i a Solsona alguns rostres coneguts de persones que en el temps que durà l’obra tingueren relació amb el pintor. A Santa Anna de Barcelona hi identifiquem a Pius XII, als tres fills de Farré i al propi pintor, a l’extrem esquerre. A Solsona en una de les petxines, sant Joan és el seu fill Miquel. En la pintura de la cúpula on es representa a Esther demanant clemència al rei Asuero (el fill Miquel), en el manuscrit de la part de la dreta hi consta: Miquel Farré Albigés / Pintor/ han col·laborat en treballs /auxiliars el pintor de Solsona en / Pere Coromines, l’aprenent en /Joan Mosella i el paleta /Joan Molist/ 6 Dbre. 1949. La Confraria de la Mare de Déu del Claustre guarda la maqueta que presentà el pintor i que fou plenament acceptada per bé que a l’hora de realitzar-la hi introduïren alguns canvis. A la maqueta el tema de la crucifixió el contemplava amb tres creus. A la Capella només hi ha Jesucrist i ha completat la composició amb personatges i soldats a cavall. Petites diferències també podem descobrir en els desposoris de Maria i Josep i l’Anunciació. El conjunt de l’obra d’en Miquel Farré desperta, en contemplar-la, sentiments d’admiració i engendra fervor i entusiasme envers l’artista que tan generosament ha magnificat la temàtica religiosa a la qual ha dedicat part de la seva vida. Fou una de les figures més rellevants de l’art català contemporani. Article de JOAQUIM CALDERER i SERRA  (TAULL27.pdf)

I a la biografia del pintor Miquel Farré i Albagés del acadèmic Josep M. Ros i Vila ens expliquen una anècdota sobre els diners que va cobrar per pintar aquestes pintures:

L’any 1952 pintà al fresc els murals de la «Mare de Déu del Claustre», a la Catedral de Solsona, província de Lleida. L’any 1952, tanmateix, rondava per Catalunya un bandoler anomenat Faceries, que es dedicava a atracar per pobles i camins. Per això, Miquel Farré, un cop realitzat el treball, el cobrà i, com que temia l’assalt, posà el sobre amb els diners dins de la roda de recanvi del seu cotxe. Com que M. Farré no donava cap importància al diner – era molt desprès i rares vagades en portava al damunt -, passaren el mesos i el cotxe entrà un dia al taller de reparacions, la sorpresa fou gran i l’honradesa també, ja que rebé una cautelosa trucada telefònica comunicant-li el que acabaven de descobrir.

• Biografia de Miquel Farré i Albagés (pdf)
• «Miquel Farré i Albagés, pintor» de JOAQUIM CALDERER i SERRA, revista número 27 de TAÜLL (pdf)
• #TuNoEtsDeSolsona si no saps on és la Mare de Déu de les trenes

😉