La foto del Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps on és aquesta llinda del segle XVII

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Molí dels Capellans
Camp del Molí – Partida de Santa Llúcia (mapa)

El nom de Molí dels Capellans ve del fet que, fa més de tres centúries, en aquest indret hi havia un molí propietat d’uns capellans del qual encara se’n pot veure la dovella central de l’arc del portal que té gravada una creu i una data (1700).

Segons es desprèn de l’inventari de l’Arxiu de la Ciutat de Solsona, aquest lloc era conegut amb el nom de la Trilla, i va ser l’indret on va començar la jurisdicció del monestir de Santa Maria de Solsona.

Aquest molí és el que ha donat nom al Camp del Molí.

• Viquipèdia – Font del Molí dels Capellans
• Fotografia amb la data 1700 del Molí dels Capellans en una caminada del Joan i la Dolors al Wikiloc (jpg)

😉

El Doctor Antoni Llorenç i Solé sobre el Molí dels Capellans, en el seu llibre “Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya Volum II” editorial Virgili & Pagès 1087, dona la següent informació:

El molí Al capbreu, tantes vegades citat, del 1774 se’ns dóna la història de la darrera fase de la construcció del que fou el «Molí dels capellans, o, senzillament, «El Molí» , en la denúncia que fa el Dr. Gabriel Miquel, prevere beneficiat de l a Catedral. «d’una peça de terra, closa de parets, dita Lo Troç [avui Camp del Molí, convertit en nucli urbà), ab alguns ceps i arbres, ab una casa y molí fariner, ab un cup, bassa, sèquia y un casalot o pati de torra derruida, ab sa era. Té deu jornals i està sita a prop dels Tints. Afronta: a sol ixent, part ab lo camí real que va de Solsona a les viles de Berga y de Cardona [avui la carretera], part ab la vinya d’Anton Muxí, adroguer; a migdia, ab terres de Francesc Vilafranca, alies Vehí, de Joval, a ponent, ab la Ribera; y a tramuntana, ab lo dit camí real [sobre el qual avui hi ha el pont]. – Li especta per herència del seu pare, el doctor en Medicina Magn. Joan Miquel, a aquest, per herència del seu pare, Joan Perés, botiguer de panyos, son avi matern (del denunciant), en virtut del testament del 1680. A aquest Joan Perés fou establerta l’àigua de la Ribera per regar les seves terres, ab facultat de fer un aqüeducto, pel batlle general del Principat de Catalunya, ab acte rebut pel notari, Joan Cabanes, a 12 de maig de 1677. No havent de pagar cens modern al Bisbe, suplica l i sia concedit permís per la construcció y fàbrica del casal del dit molí, ja edificat, oferint el cens anual de sis diners per Nadal». Hem transcrit íntegra la confessió d’aquest propietari per donar un exemple de la perfecció amb la que són registrades les possessions de béns immobles en aquest capbreu, verament modèlic. De conformitat amb aquesta declaració l’any 1774 el molí fariner ja estava edificat i tenia la seva sèquia. El capbrevant demana permís per construir-hi un casal. Efectivament, «el molí de la ciutat en la ribera de Ladurs» és reparat i arrendat l’any 1626 i trobem la «presa del molí de la ciutat, que és a la ribera de Ladurs» l’any 1635. E l molí, la sèquia i la presa, que encara subsisteix a la zona d’Els Tints, existien ja l’any 1590 en el que trobem uns pactes per al seu arrendament. Sembla que deixà de funcionar en la segona dècada del segle passat puix consta que durant el trienni lliberal (1821-23) era necessari acudir als molins del Cardener per a fer farina.

• El molí – Antoni Llorens i Solé – Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya Volum II (pdf)

😉

Dates a les cases de Solsona

😉