08/12/2025
#TuNoEtsDeCastrellarDeRiu, o sí, i saps que representa el Pi de les Tres Branques
Tant si ho saps com si no ho saps, clica aquí que t’agradarà.
😉
😉
El Pi de les Tres Branques
Campllong – Castellar de Riu (mapa)
A l’itinerari n.° 63, De Sant Llorenç dels Piteus a Berga, del bloc “Comarca del Cardener” trobem la següent informació sobre el Pi de les Tres Branques:
Itinerari número 63, “De Sant Llorenç dels Piteus a Berga“, en el capítol “IV CENTRE COMARCA“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 252 a la 258.
…
5 h. Plà de Campllonch. Se destaca al mig del plà el magestuos Pí de les Tres Branques. S’atravessa el plà que s’esten de E. a O. uns dos kilometres per mig d’amplaria aproximadament. Abans estava cobert de bosc. En la part nord, enlairada sobre’l plà hi ha la casa de Campllonch; en la vessant de migjorn raja una rica font d’aigua de molta nomenada.
El Pi de les Tres Branques – Castellar de Riu – ca. 1905 – AFCEC Cèsar August Torras i Ferreri
El pi de les Tres Branques – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
Pi de les tres branques, que va morí abans del 1915 – Castellar del Riu – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
| Vista del gran pi de tres besses que s’aixeca al mig del pla de Campllong (Castellar del Riu, Berguedà). Al segle XVIII hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat, al segle XIX fou considerat un símbol de la pàtria i cantat per molts poetes, entre els quals Jacint Verdaguer. Abans del 1915 morí, al 1987 fou considerat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya i els anys 2014 i 2016 atacs vandàlics van tallar branques amb moto-serra. (FFS Josep Salvany i Blanch) |
5 h. 5. Pí de les Tres Branques; arbre famós y gegantesc d’uns 30 metres d’alçaria per uns 7 de volt, propietat de la Unió Catalanista. (Vegis Bergadà, Volum V).
| Pi de les Tres branques, en el centre de la planada, a l’enfront de la casa de Campllonch y al mig del camí ral que segueix dreta Sant Llorenç dels Piteus. Està ben emplaçat en lloch deliciós y poétich, rodejat de prats envellutats y de plançons d’arbreda de la grossa pinosa dallada de pòch temps. Abans, envoltat d’espessa boscuria, ressaltava més sa arrogant y ben tallada planta al contrast dels demés pins. Avuy un no’s fa càrrech de sa grandiositat fins que s’hi es ja ben aprop. Aquest arbre famós, tocat cent cops pels llamps, dels que’n du fondes y marcades senyals, s’alça arrogant y esbelt, formant tres tronchs regulars, rectes y uniformes, que arrenquen molt en avall de la ferma socalada, drets y espigats; resplendit brancatge s’extén ufanós pels costats, presentant elegant y extesa copa que projecta ampla y delitosa ombra. Té 30 m. d’alçaria per prop de 7 de volt, y’s necessiten tres homes agafats de les mans pera abraçar sa soca. Cedit generosament a l’«Unió Catalanista» per son proprietari y precedit d’un antich renom, pot considerar-se’l avuy com l’arbre de Guernica català, l’arbre sant de les llibertats de Catalunya. Déu li dó molts anys d’aguant pera ornament de la terra catalana y com a constant símbol de nostra regeneració patria. Dóna fe del respecte y renom que mereixia ja en temps passats el següent notable document, guardat en l’arxiu de la propera parròquia de Castellar del Riu: «Al devot cristià. Per tradició antiga se sab que I’Iltm. Sr. Fray Joseph de Mesquia, bisbe de Solsona, en 1746, concedí 40 dies de perdó resant tres Credos davant del Pi de les Tres branques, vestigi y figura del Misteri de la Santíssima Trinitat, principi y fi de nostre ser y bé. Lo mateix confirmà y a més anyadí 40 dies d’indulgencia resant, ab bona devoció, un Credo en memòria de la Sma. Trinitat, contemplant atentament l’obra visible del Pi y adorant la mà invisible que feu tal portento. Com diu l’Apòstol: «Invisibilia Dei perea quae facta sunt intellectu conspiciuntur.» Aixís ho he encontrat en lo Arxiu de esta Rectoria, y perquè fos mes expressiu he posat la figura del Pi, jo, Ramon Casals, Pbre. y Rector de Castellar del Riu». Informació publicada a la Guia itinerari Volum V: Bergadá, valls altes del Llobregat. (1905) |
Pagès i carro amb cavalls al costat d’un pi de tres branques al pla de Campllong 1 – Entre 1900 i 1915 – AFCEC Autor desconegut
Pagès i carro amb cavalls al costat d’un pi de tres branques al pla de Campllong 2 – Entre 1900 i 1915 – AFCEC Autor desconegut
…
😉
| El Pi de les Tres Branques Preguem que sia aqueix pi l’arbre sagrat de la pàtria. Per on baixa el Llobregat dels Pirineus a la plana, don Guillem de Mont-rodon a trenc de dia davalla, voltat de comtes i ducs en ufanosa colcada. De l’alta sella en l’arçó, sobre arabesca gualdrapa, seu en Jaume nostre rei; no du més corona encara que la de son cabell d’or que algun àngel li ha deixada. Lo tenia presoner Narbona dins sa muralla: al vencedor de Muret Mont-rodon lo demanava; Montfort no l’hi vol donar, per gendre diu que se’l guarda. Si serà son gendre o no Mont-rodon ho diu al papa; la resposta que li fa al vell Montfort no li agrada: -Que torne el rei a Aragó.- i als Pirineus la seva àliga.- Catalunya, aixeca el front, doble sol avui t’aguaita, lo sol que et surt a Orient i el que t’ix a tramontana. Lo que et surt al Pirineu te vol donar una ullada, mes ell, infant de sis anys, no vol esser vist encara, ja el veuran a Lleida prou davant la cort catalana. Abans d’arribar a Berga s’enfilen per la muntanya, per entre Estela i Queralt de Campllong envers la plana; quan són al mig de Campllong la nit fosca és arribada. Lo Campllong té com un bres dues serres per barana, per coberta un bosc de pins vers tot l’any com l’esmaragda. Corona immensa de tots és una hermosa pinassa, pinetells semblen los pins entorn de llur sobirana, geganta dels Pirineus que per sang té rius de saba. Com una torre és son tronc que s’esbadia en tres branques com tres titans rabassuts que sobre els núvols s’abracen, per sostenir en lo cel una cúpula de rama que fa ombra a tot lo pla com una nova muntanya. Don Jaume cau de genolls i ens son èxtasi exclama: -Al Pare, Fill i Esperit per tots los segles hosanna! Tres persones i un sol Déu que aquí sa firma ha posada, com en l’arbre de Mambré on Abraham reposava.- Fent lo senyal de la creu se recolza a la pinassa, i la son del paradís a ses parpelles davalla. Don Guillem de Mont-rodon, que és son àngel de la guarda, l’abriga amb son gran escut on vermellegen les Barres. Alça els ulls a l’Infinit que obira en sa tenda blava clavetejada d’estels i al cim la lluna minvanta. En dolça contemplació lo sorprèn lo bes de l’alba; al bes de l’alba i al seu don Jaume se desvetllava: -He somiat que era gran i d’un bell país monarca, d’un bell país com aqueix entre el mar i la muntanya. Com eix pi meravellós mon regne posà tres branques, foren tres regnes en un, ma corona els coronava.- Esbrinant somni tan dolç lo sol li dóna a la cara i esporuguida a ponent la Mitja lluna s’amaga. Lo somni del Rei infant lo vell templari l’acaba en extàtica oració, espill de visió més clara. Veu Catalunya la gran fer-se més gran i mes ampla, robant als moros València, prenent-los l’Illa Daurada. Unides veu a les tres com les tres cordes d’una arpa, les tres nimfes d’eixa mar, d’aqueix jardí de tres Gràcies. Mes al veure desvetllar lo lligador d’eixa garba, profeta, al Conqueridor sols lli diu eixa paraula: -Preguem. Que sols Déu és gran, los homes són ombra vana; preguem que sia aqueix Pi l’arbre sagrat de la pàtria.- Extret de Jacint Verdaguer. Pàtria. Edició crítica a cura de Ramon Pinyol i Torrents. Vic: Eumo Editorial; Societat Verdaguer, 2002, ps. 112-116. (Obra Completa, 9). – Racó de la poesia catalana |
😉
| Lo Pi de les Tres Branques Celdoni Fonoll recita ‘Lo Pi de les Tres Branques’ de Jacint Verdaguer amb motiu de l’Aplec al pla de Campllong del 2015 Lo Campllong té com un bres dues serres per barana, per coberta un bosc de pins vers tot l’any com l’esmaragda. Corona immensa de tots és una hermosa pinassa, pinetells semblen los pins entorn de llur sobirana, geganta dels Pirineus que per sang té rius de saba. Com una torre és son tronc que s’esbadia en tres branques com tres titans rabassuts que sobre els núvols s’abracen, per sostenir en lo cel una cúpula de rama que fa ombra a tot lo pla com una nova muntanya. Preguem que sia aqueix Pi l’arbre sagrat de la pàtria. – VilaWeb |
😉