13/12/2025 2d2
#TuNoEtsDeSolsona, o sí, i saps que “per Santa Llúcia, un pas de puça“.
Tant si ho saps com si no ho saps, clica aquí que t’agradarà.
😉
Per Santa Llúcia, un pas de puça.
Per santa Llúcia, s’escurci o s’allargui el dia o la nit, ho fa a pas de puça.
Hi ha qui diu que “aquest proverbi és equívoc, car vol significar que el dia s’allarga ‘un pas de puça’, i precisament encara s’escurça“. Analitzem-ho per veure fins a quin punt es “equívoc”.
Astrònoms i meteoròlegs, amb les seves precises mesures, expliquen que el proverbi és correcte si ens fixem en l’hora que es pon el sol, doncs a partir d’aquestes dates per la tarda es comença a allargar al dia, però com que pel matí es dia encara s’escurçà, el saldo final és que les hores de sol minven fins que passat el solstici d’hivern, poc abans de Nadal, el dia es comença a allargar.
Antropòlegs i historiadors, ben carregats de dades i raons, expliquen que l’origen d’aquest proverbi és molt antic, d’abans de la implantació del calendari gregorià. Al dijous (en calendari julià) 4 d’octubre de 1582 li succeeix el divendres (en calendari gregorià) 15 d’octubre de 1582, per tant, deu dies van desaparèixer a causa que ja s’havien comptat de més en el calendari julià. Abans d’aplicar aquesta correcció, per Santa Llúcia és quan hi havia el solstici d’hivern, i per tant la data que començava a créixer el dia.
Les dues explicacions son correctes, però la gent que ha mantingut viu aquest proverbi com a cert, que mesura el temps a tocs de campana, cada quart d’hora, no és capaç de mesurar amb precisió científica els segons que s’allarga o s’escurça el dia o la nit pel matí o pel vespre.
Per un altre costat, si una correcció en el calendari, que va passar fa més de quatre-cents anys, hagués suposat un canvi en la percepció del significat del proverbi, s’hauria deixar de dir.
El que sí que és una realitat és que el que l’increment, o la reducció, de la durada del dia varia molt durant l’any, sent mínim al voltant dels equinoccis i màxima al voltant dels solsticis. Per tant, el que es ben cent és que per santa Llúcia, s’escurci o s’allargui el dia o la nit, ho fa a pas de puça.
| Per Santa Llúcia, un pas de puça. A Nadal, un pas de pardal Per Sant Esteve, un pas de llebre Per Sant Silvestre, un pas de destre Per Cap d’Any el dia s’allarga un pam. Per any nou, un pas de bou Pels Reis, un pas de vells Per Sant Julià, un pas de marrà Per Sant Antoni, un pas de dimoni. Per Sant Sebastià un pas de ca A Sant Vicent de la Roda el dia allarga una hora Per Sant Pau, una hora hi cau Per Sant Blai, un pas de cavall. Per la Candelera el sol va per la carretera Per Santa Maria creix lo dia Per Sant Maties el sol ja entra per les ombries, Per Sant Macià, tanta nit com dia hi ha. Per Sant Benet, el sol toca per les parets Per Sant Urbà, un pas de gavilà La nit de Sant Joan, la més curta de l’any De Sant Joan endavant, el dia es va escurçant. Per Sant Pere, un pas enrere A la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc Per Sant Agustí, ni bereneta ni dormir Per Sant Mateu, tant s’hi veu com no s’hi veu Per Sant Cebrià, el sol se’n va Per Sant Miquel el berenar se’n puja al cel A Sant Martí, iguals el dia i la nit Per Santa Llúcia, un pas de puça. A Nadal, un pas de pardal. Cançó de Dani Miquel |
😉