29/01/2026
#TuNoEtsDeBassella, o si, i saps on és el Sant Sadurní amb més Salsa de Catalunya
😉
Sant Sadurní de la Salsa o sant Serni de la Salsa, és una església romànica d’una nau coberta amb volta de canó i sagristia afegida al mur nord. Absis semicircular amb una finestra. Al mur de ponent campanar de paret de dos ulls i al mur sud finestra de doble esqueixada. És una construcció rústega de pedres en filades.
Hi ha una placa a la façana datada el 16 setembre 1984 on hi diu: «El bisbe de Solsona Mons. Miquel Moncadas ha dedicat al Senyor aquesta església de la Salsa, restaurada pel poble d’Ogern i la Generalitat de Catalunya.«
A la llinda de la porta hi ha la data 1680, decorada amb senzilles motllures, any en el qual es deuria reformar, probablement quan es va construir la capella adossada al costat nord de la nau.
Història
L’antic lloc de la Salsa apareix esmentat l’any 1025 en la donació al monestir de Sant Andreu de Tresponts d’un alou “in kastrum Salsa vel in suos fines”.
L’església de Sant Serni o Sant Sadurní fou objecte d’una deixa testamentària l’any 1094. Posteriorment, l’any 1133, el bisbe d’Urgell feia donació de l’església de Sant Sadurní de la Salsa a l’església de Santa Maria de Solsona; aquesta dependència queda reflectida en diversos documents del segle XII. Posteriorment la Salsa, juntament amb Ogern, formaren una baronia, que l’any 1559 era de Joan de Josa i de Cardona, mentre que el 1831 era senyoria dels Teixidor.
L’església de Sant Sadurní, supeditada a la parròquia d’Ogern, depèn del bisbat de Solsona. (MLIC)
Església
L’edifici és d’una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs torals, i capçada per un absis de planta semicircular que s’obre directament a la nau. Els arcs torals no es distribueixen de forma simètrica dins la nau, sinó que s’acosten a l’absis.
L’absis té una finestra, de doble esqueixada, centrada. Hi ha una altra finestra també de doble esqueixada a la façana meridional, prop de l’absis. Ambdues són les úniques obertures visibles del temple.
La porta s’obre al mur meridional. A la llinda hi ha la data del 1680, decorada amb senzilles motllures, moment en el qual es devia reformar, probablement en el mateix instant que es construïa una capella adossada al cantó nord de la nau, de cara a la porta.
El campanar és una senzilla espadanya de doble forat situada damunt del frontis de la nau. L’aparell és de carreus, de pedres desiguals i sense escairar travades amb argamassa de calç, a excepció de les que formen els arcs torals, que són més grans i escairades. L’interior de l’església ha estat repicat a consciència i en excés, deixant les juntures buides.
L’edifici, que es conserva en bon estat, correspon bastant clarament a les formes rurals de l’arquitectura del segle XII, encara fortament empeltades dels tipus constructius característics del segle XI. (MLIC-JAA)
Tombes
A la part exterior de l’absis de l’església de Sant Sadurní hi ha un conjunt de tombes antropomorfes excavades damunt la roca conglomerada. Es veuen vuit sepultures, però segurament no són totes les que s’hi excavaren. Algunes s’amaguen sota la paret del cementiri que hi ha al costat. Gairebé totes, almenys les de llevant, estan lleugerament inclinades, possiblement per a desviar l’aigua. Actualment n’hi ha que estan força malmeses. Moltes han sofert un fort desgast per l’acció dels agents metereològics i pel tipus de roca sobre la qual són situades. No obstant això, les més ben conservades permeten saber la forma que devien tenir. Aquestes sepultures són antropomorfes, amb el cap diferenciat, i per les mides hom creu que corresponen a adults. La més ben conservada, situada a la part de llevant de l’església, té el cos amb forma trapezoïdal, amb 20 cm d’amplada a la part dels peus i 42 en les espatlles. La llargada, incloent-hi el cap, és de 175 cm. El cap, diferenciat en la capçalera, té 28 cm d’alçada per uns 20 d’amplada.
Aquesta necròpolis, sense realitzar-hi una excavació, és difícil de datar. Cal assenyalar, però, la relació amb l’església. També podem dir que són semblants a les que es troben al costat de l’església pre-romànica d’Ansamora a Castellnou de Basella, indret no gaire llunyà. D’altra banda, un document del 1025 afirma l’existència d’un castell en aquest indret. Per tots aquests motius i per la tipologia de les sepultures (BolòS-PagèS, 1982, pàgs. 59-97), aquesta necròpolis es pot datar entorn de l’any 1000. (MTV-VRM)
Castell de la Salsa
Al vell nucli de la Salsa, vora el camí antic d’Ogern a Oliana, s’aixecava al costat de l’església de Sant Sadurní el petit castell de la Salsa, refós més tard amb el d’Ogern, dintre de la baronia d’Ogern. És esmentat des del 1025 en la deixa d’un alou a Sant Andreu de Centelles, situat al terme de kastrum de Salsa… Dins el segle XII s’esmenta una família noble amb el cognom de Salsa, però en refondre’s el seu terme amb el d’Ogern, com ja s’ha dit, no apareix més en la documentació. Cal suposar que es trobava al costat i protegint l’església i l’antic nucli de la Salsa.
- Viquipèdia – Sant Sadurní de la Salsa
- Enciclopèdia.cat – Sant Sadurní de la Salsa
- Enciclopèdia.cat – Castell de la Salsa
- Tribuna berguedana – Sant Sadurní o Serni de la Salsa. Ogern. Bassella. Alt Urgell
😉
😉
😉