01/03/2026
#TuNoEtsDeSolsona si no saps on fan “LIQUIDACIÓ PER REFORMES“
Clica aquí, si no saps on és i ho vols saber.
😉
😉
Calçats Ribalta
Cal Pepito Sabater
Carretera de Torà 15 (mapa).
La sabateria de M. Goretti Ribalta Viladrich que al web de Solsona Comercial de l’UBIC de Solsona es presenta d’aquesta manera:
| A les nostres botigues hi podreu trobar tot tipus de calçat, des de l’esportiu, el de vestir, l’industrial etc. Passant per articles per totes les edats de clients, des del començament del caminar fins a adults. Disposem d’una àmplia exposició en roba esportiva on hi trobareu també tots els complements adient. |
Però per a molts Solsonins aquesta botiga encara es coneguda com cal Pepito Sabater, com era conegut Josep Ribalta i Bellvè, el sabater que va fundar la botiga i que va morir el 30 de juliol de 2023 a l’edat de 82 anys.
Amb la voluntat de fer-li un petit homenatge, publiquem l’entrevista a Josep Ribalta i Ballbé, el “Pepito sabater”, publicada al Celsona 507 del 2 de març del 2007:
| Cinquanta anys calçant als solsonins El Josep Ribalta i Ballbé, o “Pepito sabater” com sempre se l’ha conegut, va obrir a Solsona fa cinquanta anys la seva botiga de calçat i reparacions, i avui dia, encara hi treballa al seu taller, on el podem trobar posant soles o repassant les sabates. I és que el Josep no ha deixat mai l’ofici, ni quan va anar a fer el servei militar. Vau començar molt jove en l’ofici de sabater, oi? Doncs sí, als dotze anys m’en vaig anar d’aprenent amb el Joanet sabater, el Joan Cases, a davant de la Roureda, que em va ensenyar l’ofici. Era una feina dura, que portava 3 o 4 anys aprendre-la. I als 16 anys, quan vaig veure que ja en sabia prou, em vaig instal.lar pel meu compte. Però a casa no ereu de l’ofici? Cert, els meus pares eren de pagès. El pare, treballava al bosc. Suposo que en aquella època havia a Solsona altres sabaters, quins recordes? N’hi havia força: el Joane sabater, l’Algué, el Geli, Cal Met, el Perejan, Vicens, Fígols. L’any 1956 t’estableixes amb la teva pròpia botiga, però no sempre has estat al mateix lloc? Exactament, vaig començar al barri de sant Jaume, a la Caputxina, i des seguida, el 1960 a la Ctra. de Torà (Pere d’en lloc) que seria ara davant el Caprabo i l’any 1965 em vaig traslladar una mica més avall, on ara hi ha l’oficina del Celsona. L’any 1972 vaig obrir la botiga a la Ctra. de Torà (Casa Viladot), el 1988 al costat i el 1997 va ser l’última ampliació (sempre a la Ctra. de Torà). També l’any 1999 vam obrir una petita sucursal al carrer Castell, al nucli antic de Solsona. Amb els anys, has anat ampliant el negoci? Doncs sí. L’any 1967 vaig anar a Manresa a aprendre a tapissar i a fer toldos, una nova activitat que es va afegir a la sabateria. Ha canviat molt la manera de fer les sabates? No gens. El sistema és el mateix. El que passa és que de sabates a mida, se’n fan poques. Per cert, quan valien unes sabates fa cinquanta anys? Unes de fetes a mida, entre 250 i 300 pessetes, i unes sandàlies, unes 150. Els remuntes eren molt més baratos. Creus que les sabates duren més ara que abans? Sí. Ara són massa bones. Duren massa. I amb aquesta afirmació deixo al Josep que continui la seva feina, en un negoci que avui continuen també els seus fills, la Gore i el Trusk |
- Celsona 507 2-3-2007 – Pepito Sabater. Cinquanta anys calçant als solsonins – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Celsona 507 2-3-2007 – Pepito Sabater. Cinquanta anys calçant als solsonins (pdf)
celsona-507-2-3-2007-e28093-pepito-sabater-cinquanta-anys-calcant-als-solsonins-arxiu-montserrat-riu-mas-pdfBaixa
😉