12/03/2026
#TuNoEtsDeSolsona si no coneixes el «Cant de primavera» de Ramon Valls i Pujol
Si no el coneixes, o el vols llegir, clica aquí.
😉
Fotografia de flors d’una prunera a un dels pocs horts que encara queden al Vall Calent.
Des del dia 1 de març estem en la primavera meteorològica o climàtica, però no pas en l’astronòmica, que arribarà uns quants dies més tard, als volants del dia 20 de març, segons el dia que sigui l’equinocci.
L’estudi i el tractament de les dades observacionals és un dels motius pels quals, en meteorologia, sempre s’agrupen les estacions per mesos naturals.
La primavera meteorològica cada any inclou els mateixos dies i els mateixos mesos, de l’1 de març al 31 de maig.
😉
Cant de primavera
Ramon Valls i Pujol (1912 – 1981) (A la llum del roseret, Solsona 1958)
En el llibre de poemes de Ramon Valls i Pujol, “A la llum del roseret”, Solsona 1958, hi trobem el poema “QUATRE TONADES DE VIDA” que inclou un cant per a cada una de les estacions de l’any, sent la primer cant el dedicat a la primavera.
| “QUATRE TONADES DE VIDA” I Cant de primavera Arreu de terra i cel s’ha fet a vida un cant harmònic de tendresa i llum; un cant que el porta l’aire en l’embranzida al to de mil besades de perfum. I el canten els ocells en les albades i un dolç murmuri d’aigua a cada raig i la remor dels arbres i les prades, brodant els seus florits mantells de maig. Quin cant el de l’alegre primavera! S’ha introduït sens trompa ni timbal. Ningú sap quina ha estat la veu primera d’aquesta vibració primaveral. Ningú l’ha percebut: les estrelletes ni sols del suny diürn s’han deixondit. Passava tan confusa i de puntetes, quan el prelúdic Déu-vos-guard ha dit! Ara, però, la seva ressonància s’ha fet ja una riuada en to crescut. Ara ha deixat aquell glatir d’infància per ressonar al crit de joventut. Ara ja s’ha difós, plans i muntanyes l’entonen amb esplets d’ufana i flor i sembla eixir de dintre llurs entranyes, vibrant, com un batec del fons del cor. I ja ha florit en boca de donzelles que canten tanmateix jolius ocells amb un mirar encès d’esclats d’estrelles i un pom a cada galta de clavells. Ara, la ment, els pensaments esbulla com pètals d’una flor; ja és flaire el mot i es pinta una esperança a cada fulla i una il·lusió esclata a cada brot. I ja s’arbora un maig de cantarelles a cada pom de vida fet al niu i dins la nit floreixen mil estrelles i a clar de dia, el sol, com tot somriu. Si, és tota l’expressió de la Natura que ara difon arreu de terra i cel aquesta melodia tendra i pura, subtil i dolça com u n doll de mel. Qui no la sent? Qui, de tebior i flaire, no aspira el seu alè al pregon del pit? Qui no la canta com l’ocell i l’aire i el sol i les estrelles amb delit? Oh, primavera! J o et faig mil lloances! Tot el teu aire càlid i sonor omple el meu cor de cants i d’esperances al ritme d’un ardent batec d’amor. |
😉
Flora a les fotos del Pep
😉