20/04/2026
#TuNoEtsDeSolsona, o sí, i saps perquè “TEMPUS FUGIT” s’escrivia als rellotges
Clica aquí, si no saps on és i ho vols saber.
😉
Avui la foto del Pep ha volgut veure un rellotge de sol inesperat a l’ombra d’una pilona. Un rellotge de sol que, malgrat que no es vegi, porta implícit el “TEMPUS FUGIT” que molts rellotges portaven escrit perquè qui mirés l’hora ho tingués ben present.
😉
TEMPUS FUGIT
Tòpic literari sobre la brevetat de la vida
Tempus fugit és una locució llatina que significa el temps s’escapa, o dit de manera més col·loquial el temps passa volant, i que convida a no perdre’l.
És un tòpic literari sobre la brevetat de la vida.
És una frase inscrita en molts rellotges de sol i, sovint, als grans rellotges de pèndol.
En alguns rellotges de sol es pot trobar també aquesta frase completa: «Tempus fugit, sicut nubes, quasi naves, velut umbra», “El temps vola, com els núvols, com les naus, com les ombres“.
L’expressió apareix per primer cop al llibre III de les Geòrgiques, poema escrit pel poeta llatí Virgili. La frase exacta és «Sed fugit interea fugit irreparabile tempus», “Però mentrestant fuig, fuig irreparable el temps“.
Veient que els poetes continuen esforçant-se per transmetre i expressar el significar d’aquesta locució, convidem a llegir aquest poema de Quim Ponsa:
| Tempus fugit Avui al bosc, amarat de pluja m’he abraçat a l’arbre centenari, per sentir el bategar del temps. He resseguit, la seva escorça pam a pam, i he parat l’orella prop del tronc gaudint del silenci tant sols trencat per la remor fascinant de les gotes de pluja. He sentit el temps fugir entre els meus dits, i el brogit de la natura al meu voltant. Descalç, he sentit a les plantes del peu el frec de l’herba i les punxes de pinassa, he deixat el cos inert, per transformar-me en bosc. He deixat que el temps m’absorbís, i fes de les meves pobres despulles una part més de l’ombra mil·lenària del pi. El temps, ha fugit com una llebre jo, ja formo part de l’olor d’aquell bosc… |
😉