30/04/2026
#TuNoEtsDeSolsona si no tens un record pel senyor Boix
Clica aquí per compartir un record pel Sr. Boix.
😉
😉
Un record pel Sr. Boix
Solsona és terra de boixos i, malgrat que de senyor se’n pot venir de mena, avui recordarem un senyor Boix que va començar a rebre aquest tractament quan va entrar a treballar de conserge a l’Institut Francesc Ribalta de Solsona l’any 1979, el mateix any que es va inaugurar. Hi va ser fins a l’any 1993; són dotze les promocions d’estudiants que encara el recorden com el Sr. Boix.
Aquest record és per a Joan Boix Marsinyach (Pinós, 1933 – Solsona, 2026), que ahir, 29 d’abril, ens va deixar. Per recordar-lo, hem escollit aquesta etapa de la seva vida en la qual va repartir milers de records, sobretot entre aquells estudiants de l’Institut que ara estan entre els cinquanta i els seixanta anys.
A Solsona hi havia un altre Sr. Boix que va fer de conserge a l’escola Setelsis durant la dècada dels vuitanta del segle passat. Era el seu germà, en Josep Boix Marsinyach (Cardona, 1930 – Solsona, 2014). Tots dos van haver de fer aquesta feina a causa de les invalideses parcials provocades per accidents laborals que havien patit.
En una de les darreres converses que vam tenir, parlant de la semblança de la fesomia entre els germans, va sortir l’anècdota que un dia el Quintà va anar a deixar un paquet a l’institut i després a l’escola Setelsis, on hi havia l’altre germà. En veure’l, el Quintà li va dir: “Com t’ho has fet per arribar aquí abans que jo?”. No sabia que eren dos germans i els havia confós.
Joan Boix Marsinyach va néixer i es va criar a Aynès, una casa de pagès del poble de Sant Just d’Ardèvol, al municipi de Pinós, molt propera al Miracle, el seu punt de referència que l’ha acompanyat durant tota la vida. Allà va aprendre l’ofici de pagès i el de tallar arbres al bosc.
Durant els anys 1955 i 1956, mentre el Joan feia el servei militar, la seva família es va traslladar a Lluc, una casa de pagès de Lloberola (municipi de Biosca), prop de Sant Climenç de Pinell. A Lluc hi va estar molt poc temps, el suficient per conèixer la Victòria de les Cots de Lloberola i decidir que s’havien de casar. L’any 1959 se’n van anar a viure a Solsona, on han tingut quatre fills i hi han viscut fins ara.
A Solsona va començar a treballar, durant poc temps, a les lleteries de cal Llangonissaire i a la farinera de cal Reig. Després, des del 1959 fins al 1976, va treballar a la serradora de cal Sarri (Fustes Jané), on va aprendre l’ofici de llimador (qui esmolava les serres i eines de tall) i del que convingués; aprenia de pressa i li agradava molt fer el manteniment, tant elèctric com mecànic. Treballant-hi va patir dos accidents laborals importants que li van immobilitzar parcialment primer una mà i després l’altra. Aquesta situació el va obligar a deixar la feina per tenir una invalidesa laboral parcial.
Més endavant, va treballar uns mesos a la tèxtil de cal Terricabres, fent ganivets a cal Pallarès i a la SADHOR (Sociedad Anónima de Derivados de Hormigón), actualment l’empresa Prefabricats Pujol del polígon del Pi de Sant Just. L’estat de les seves mans, juntament amb altres problemes de salut causats per les seqüeles de la feina de llimador, no li van permetre continuar en aquests llocs.
Finalment, l’any 1979, amb el suport de mossèn Ferran, va poder accedir a una feina plenament compatible amb la seva invalidesa i que el faria molt popular entre el jovent de Solsona. Aquell any s’inaugurava l’Institut Francesc Ribalta i ell en va ser el conserge fins que es va jubilar, l’any 1993. Es va convertir en el senyor Boix de l’institut que tots els estudiants coneixien bé, entre altres coses perquè els hi feia les fotocòpies i els hi venia gormanderies.
Es va jubilar en complir els 60 anys, quan el seu estat de salut li ho va exigir. Ha continuar trenta tres anys més amb una mala salut de ferro, acumulant malalties que amb el temps li han limitat molt la seva capacitat d’acció, però mantenint sempre el cap clar i serè, amb una memòria memorable, per conversar amb tothom qui l’anava a veure.
Recordarem el Sr. Boix compartint aquests articles publicats, on ell és el protagonista.
😉
😉
;-p
😉
😉