Esglésies, Portes i portals, Sanaüja (municipi)

03/06/2026

Imatge | Posted on by Pep

#TuNoEtsDeSanaüja, o sí, i saps on és el Santuari de Santa Rita

Si no ho saps, o vols més informació, clica aquí.

😉

😉

Convent Agustí Santa Maria del Pla
Sota el Tossal Julià, 1 km al sud de Sanaüja (mapa)

Sota el Tossal Julià, 1 km al sud de Sanaüja, hi ha les ruïnes del que fou el convent augustinià de Santa Maria del Pla. En aquest mateix indret hi hagué, a l’edat mitjana, una antiga església del mateix nom, documentada des del segle XI.

A mitjan segle XVII, concretament el 1655, aquesta capella fou cedida als augustinians, els quals hi fundaren un convent i hi bastiren una nova església.

A la darreria de la centúria següent, vers el 1773, tant les dependències com l’església foren refetes dins l’estil barroc i neoclàssic.

Després de la desamortització del segle XIX el convent i l’església passaren a mans particulars i actualment el conjunt es troba totalment arruïnat.

L’any 1.844 els agustinians foren expulsats ‘manu militari’ , i l’estat es feu càrrec de l’immoble i el va vendre a Antoni Purroy , els veïns indignats per aquesta transacció – per altra part molt habitual en les anomenades ‘desamortitzacions’, amb corrupció administrativa sistèmica, juntament amb el rector de la parròquia intentaren – també per la força – fer-se amb l’edifici. El comprador temem per la seva vida, s’avingué a vendre-se-la uns dies més tard.

Santuari de Santa Rita

En un dels altars del Santuari de la Mare de Déu del Pla s’hi venera Santa Rita de qui se celebra la festa el 22 de maig i que constitueix una de les festes més populars de Sanaüja.

Edifici de planta rectangular situat als afores del poble. La façana d’ingrés del Santuari del Pla presenta en la seva part baixa tres portes d’arc de mig punt fets de maó, bastides damunt d’una graonada. La central és l’accés al nàrtex del Santuari, mentre les dues laterals són cegues. En un nivell superior hi ha un rosetó. Corona la façana un tester.

Pel que fa a l’interior, l’espai de l’església esdevé ordenat dins un eix longitudinal clarament establert per la nau central, coberta amb volta de canó amb llunetes i que té com a fita el presbiteri amb l’altar major i el cambril de la Mare de Déu.

Al mateix indret on avui hi ha les ruïnes del convent agustinià, s’hi documenta a l’edat mitjana una església del mateix nom.

Després de la destrucció durant la Guerra Civil, les capelles laterals s’han anat omplint amb diferents imatges i, en alguns casos, s’han restaurat les estructures dels altars originals. L’advocació que gaudeix de més devoció i que s’ha erigit en patrona virtual del poble és Santa Rita, molt venerada en aquest santuari i de la qual se celebra la festa el 22 de maig.

El culte a santa Rita de Càssia a Catalunya va ser introduït pels frares agustins, que en van portar les relíquies.

La llegenda diu que Santa Rita era una dona del segle XIV que havia estat maltractada pel seu marit. Quan va voler entrar en un convent va ser rebutjada perquè era casada, però, per demostrar la seva bondat, va fer florir un roser al bell mig de l’hivern. De llavors ençà, la rosa ha esdevingut el principal atribut de la santa, una flor que el cristianisme també associa a la Mare de Déu.

Santa Rita de Càssia és coneguda com la patrona de les causes impossibles perquè la seva pròpia vida va estar marcada per situacions desesperades. Després de superar una joventut marcada per un matrimoni difícil i una greu tragèdia familiar, va aconseguir entrar al convent de les monges agustines malgrat haver estat rebutjada inicialment per ser vídua, un fet considerat insòlit en aquella època.

Santa Rita, Rita, lo que se da no se quita

Aquesta popular parèmia infantil es fa servir per negar-se a tornar alguna cosa que s’ha donat o regalat prèviament. És el que li diu una persona (generalment un nen) a una altra que li havia donat una cosa i que després, penedit per la seva generositat, vol que li torni.

S’explica que es seu origen ve de la llegenda que diu que hi va haver una vegada una jove molt poc agraciada, però molt devota, que es va encomanar a Santa Rita de Casia per trobar parella. La santa va obrar el miracle, la noia va la trobar i va començar a festejar, però ell va trencar la relació poc abans de casar-se. La noia va tornar a recórrer a la santa per dir-li el popular “Santa Rita, Rita, lo que se da no se quita”. La tradició diu que, malgrat la petició, la santa no li va fer cas i es va quedar per «vestir sants».

Tot i la llegenda, tot apunta que l’aparició de l’expressió de Santa Rita no sembla obeir cap altre motiu que la rima, tal com passa amb altres locucions com «Apa adeu, Andreu«; «En fi, Serafí!» o «‘Ben vist, Evarist!«.

Sant Mateu, sant Mateu, allò que et donen és ben teu

De refranys en català que parlen de tractes, n’hi ha uns quants.

Un és: Tractes són tractes, que no ha de menester explicació, però per si de cas: si fem un tracte no es pot trencar.

Entre les variants, específicament, hi ha les que diuen que si una cosa ha estat donada no es pot prendre: Qui dóna i pren, se’n va a l’infern i –segons algun manual–  Sant Mateu, sant Mateu, allò que et donen és ben teu.

Amb aquest significat específic, en castellà diuen Santa Rita, santa Rita, lo que se da no se quita i en francès, Chose promise, chose due.

Una manera de dignificar la llengua és parlar-la sense haver de recórrer a cap altra. Per això és important, també, saber els refranys més habituals en català.

😉

😉

😉

Deixa un comentari