14/06/2026
#TuNoEtsDeCastellarDeLaRibera, o sí, i saps on és aquest dolmen
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
La necròpolis de Ceuró
a la riba dreta de la rasa de les Grioles, a 1 km al SE del poble de Ceuró,
al municipi de Castellar de la Ribera (mapa)
La necròpolis de Ceuró es troba situada a l’oest del municipi, a uns 2 km. al sud-est de l’església de Sant Julià de Ceuró, concretament al punt on el camí que uneix Ceuró amb la Serra de les Cases travessa la riera de les Grioles.
Aquest cementiri fou excavat l’any 1993 per un equip d’arqueòlegs encapçalat per Ramon Cardona i Jordi Guàrdia.
Es tracta d’una necròpolis d’ara fa uns 5.500 anys. Actualment consta de tres sepulcres o cistes. Es tracta de tombes soterrades tot i que l’erosió del terreny les ha deixat totalment o parcial al descobert. Estan orientades d’est a oest.
| Una cista (del grec antic κίστη, cofre) és el nom que rep en arqueologia una estructura feta de pedra emprada en l’antiguitat per fer enterraments. Es tracta del tipus més senzill de dolmen format per dues pedres verticals i una d’horitzontal. Les cistes poden ser de mida petita per fer d’ossari o més grans per contenir un cadàver sencer. Se’n poden trobar per tot Europa i a l’Orient Mitjà. |
Malgrat totes tres havien estat violades amb anterioritat, durant l’excavació del 1993 es documentaren restes humanes pertanyents a sis individus. A Ceuró I un dels individus es trobà en connexió anatòmica (no remogut).
Els aixovars estaven compostos per puntes de fletxa i ganivets de sílex, punxons d’os i com a element destacable una dena de collaret feta de variscita (mineral de color verdós, molt apreciat en el neolític per a la fabricació d’ornaments, del qual se’n coneix una explotació minera prehistòrica a Gavà – el Baix Llobregat).
- Castellar de la Ribera – Necròpolis de Castellar de la Ribera
- Viquipèdia – Necròpolis de Ceuró
- Viquipèdia – Cista
😉
😉
Necròpolis de Castellar de la Ribera
El Llor, Ceuró i Els Clots del Solà,
al municipi de Castellar de la Ribera
Castellar de la Ribera, municipi situat a l’oest de la comarca del Solsonès, es caracteritza, principalment, per comptar amb una base econòmica agrícola i ramadera i per tenir una població disseminada en cases de pagès.
La recerca arqueològica al municipi ha posat al descobert, fins als nostres dies, tres necròpolis (cementiris) pertanyents als últims períodes de la prehistòria a Catalunya: El Llor, Ceuró i Els Clots del Solà.
El Llor i Ceuró es situen cronològicament dins el neolític mitjà, ara fa uns 5.500 anys. El neolític (7.000-4.800 abans d’ara) és l’etapa de la prehistòria en la què l’home començà a practicar l’agricultura i la ramaderia i a fer ceràmica.
Els Clots del Solà és una necròpolis formada per tres sepulcres, dos dels quals pertanyen al neolític mitjà i un tercer construït durant el calcolític (4.800-4.200 abans d’ara) i utilitzat fins al bronze final (2.700 abans d’ara). El calcolític és quan l’home començà a utilitzar els metalls (aram, or i plom) i a fabricar un tipus determinat de ceràmica anomenat campaniforme degut a la forma de campana invertida que tenen alguns vasos. Durant l’edat del bronze (4.200-2.700 abans d’ara) es descobrí la metal·lúrgia d’aquest metall (aleació d’aram i estany).
Al neolític mitjà hom enterrava els seus difunts en forats excavats al terra i revestits amb lloses formant una caixa que, segons l’accés, s’anomena cista o cambra. Aquestes caixes medien, més o menys, 1,60 m. de llarg per 0,85 m. d’ample per 0,80 m. de profunditat i la majora estaven orientades d’est a oest.
Els cadàvers estaven disposats dins el sepulcre en posició encongida, engalanats amb els seus ornaments personals (arracades, penjolls, collarets, braçalets, punxons o espàtules d’os per subjecció del cabell o els vestits, etc…) i acompanyats d’eines i estris de la vida quotidiana (destrals de pedra, ganivets i puntes de fletxa de sílex, vasos ceràmics, molins manuals, etc…), formant tots ells l’aixovar funerari. A cada tomba s’hi practicaven enterraments successius (com en un nínxol actual) d’un o dos individus a la vegada.
A partir del calcolític les tombes eren també caixes de lloses però de majors dimensions i s’anomenen dòlmens. Medien, aproximadament, 2,20 m. de llargada per 1,50 m. d’amplada per 1,25 de profunditat. Aquestes caixes es construïen a nivell del sòl i eren recobertes per un munt de pedres o túmul. Generalment s’orientaven de nord a sud.
Es tracta de tombes col·lectives on s’hi realitzaven enterraments successius (s’hi poden trobar restes de més de 20 individus). A cada enterrament nou s’arraconaven les restes de l’anterior. Els difunts també els trobem acompanyats amb el corresponent aixovar funerari. Al calcolític s’introdueixen elements d’aram (puntes de fletxa o llança, braçalets, anelles,…) i vasos de tipus campaniforme, entre altres. Al període següent els mateixos elements són de bronze i els vasos ceràmics es caracteritzen per ser carenats.
😉