15/07/2026
#TuNoEtsDeSolsona, o sí, i has escoltat el «Record del pobre Peret Tuta» de la Padrineta Roseta
Si no l’has escoltat, o el vols escoltar, clica aquí
😉
Fotografia de la creu al cementiri, pagada per subscripció popular a Solsona, on està enterrat Pere Barons, conegut popularment per Peret Tuta, un pobre de les primeries del segle XX molt estimat pels seus conciutadans.
😉
Record del pobre Peret Tuta
Solsona FM – La Padrineta Roseta
La Padrineta Roseta es el programa que Solsona FM emet els dissabtes a les 9:00, que també es pot escoltat en podcast, on els oients poden «passejar pels entorns més bucòlics del Solsonès de la mà de la Padrineta Roseta amb les narracions de Montserrat Riu«.
Us convidem a escoltar els «records del pobre Peret Tuta«, explicats per la Padrineta Roseta. Són els programes que van des del 20 de juny al 11 de juliol de 2026, i els podeu escoltar aquí:
Programa del 20-6-2026 (Record del pobre Peret Tuta) – Solsona FM – La Padrineta Roseta
Programa del 27-6-2026 (Record del pobre Peret Tuta) – Solsona FM – La Padrineta Roseta
Programa del 4-7-2026 (Record del pobre Peret Tuta) – Solsona FM – La Padrineta Roseta
Programa del 11-7-2026 (Record del pobre Peret Tuta) – Solsona FM – La Padrineta Roseta
Si voleu escoltar els podcasts dels programes de la Padrineta Roseta ho podeu fer des d’aquet enllaç:
😉
Peret Tuta, l’home que Solsona no va voler oblidar
Hi ha persones que passen per la història sense deixar grans obres ni ocupar càrrecs importants. Tanmateix, la seva bondat, la seva manera de ser o la seva presència constant en la vida quotidiana d’un poble fan que acabin ocupant un lloc privilegiat en la memòria col·lectiva.
A Solsona, un d’aquests personatges és Pere Barons, conegut per tothom com Peret Tuta.
Aquest estiu, els programes La Padrineta Roseta, emesos per Solsona FM i narrats per Montserrat Riu, han recuperat la seva figura amb una sensibilitat extraordinària. Escoltant-los, hom descobreix que darrere aquell home senzill hi havia una història profundament humana i un afecte popular que el temps no ha esborrat.
Més que un sobrenom
Peret Tuta havia nascut a Cardona i pertanyia a la família Barons.
Tot fa pensar que «Tuta» no era un malnom, sinó el renom de la casa pairal d’on provenia, cal Tuta, una casa que encara avui és coneguda a Cardona i vinculada al cognom Barons.
Aquesta manera d’identificar les persones pel nom de la casa ha estat habitual durant segles tant al Solsonès com a Cardona. Per això, quan Pere Barons va arribar a Solsona, el més natural era que tothom l’anomenés senzillament el Peret Tuta.
Ben diferent és el qualificatiu amb què la poeta Dolors Soler, de Cortal, el recordaria anys més tard en el seu llarg poema El pobre riota. Aquest sí que descriu el paper que tenia dins la societat: un home humil que feia riure la gent amb els seus acudits, mentre probablement amagava moltes penes darrere el somriure.
Una vida humil
Sense recursos propis, Peret Tuta acabà essent acollit a l’Hospital Pere Màrtir Colomés, institució benèfica activa des del segle XVII i coneguda popularment com l’Hospital dels Pobres, on trobaven aixopluc els ancians, els malalts i les persones desemparades.
Per guanyar-se la vida feia una feina avui desapareguda.
Portava aigua de les fonts públiques fins a les cases particulars, una tasca imprescindible abans que l’aigua corrent arribés a tots els domicilis. A canvi rebia unes monedes o, sovint, algun plat de menjar.
Era una feina dura, però feta sempre amb senzillesa i constància.
Un home estimat
La societat d’aquells anys no sempre tractava amb consideració les persones pobres. Moltes eren invisibles o objecte de burles. Però Peret Tuta sembla haver estat una excepció.
El periòdic Lacetània, en la seva edició del 25 de setembre de 1914, informa que fou un dels beneficiaris de la recaptació de la Festa de la Flor, celebrada el dia 8 de setembre. El seu ajut consistí en un val per a tres àpats a la fonda Bodagó.
És una petita notícia, però parla de la solidaritat d’aquella Solsona envers una persona coneguda i apreciada.
El fidel acompanyant dels enterraments
Dolors Soler ens deixa un dels retrats més vius del Peret Tuta.
Explica que assistia als enterraments tant dels rics com dels pobres.
Sempre hi era.
En els enterraments,
tant dels rics com dels pobres,
i amb el ciri darrere el combregar,
era amatent constant a totes hores
amb tot respecte de fidel cristià.
Aquella presència constant el convertia gairebé en una figura inseparable dels rituals de la ciutat.
Més endavant, la poeta afegeix uns versos que probablement expliquen millor que cap descripció qui era aquell home:
Sempre m’han inspirat, per bona llàstima,
aquells que viuen fent riure la gent.
Penso que potser porten dintre l’ànima
un gran dolor dissimulat rient.
És difícil llegir aquests versos sense emocionar-se.
L’homenatge d’un poble
Quan Peret Tuta va morir, Solsona va respondre d’una manera que diu molt tant del personatge com dels seus conciutadans.
Se li va celebrar un funeral solemne. I, per subscripció popular, els solsonins van pagar una creu de ferro per marcar el lloc on fou enterrat.
Aquell gest és, probablement, el millor resum de l’estima que el poble li professava.
Una creu que encara parla
La Padrineta Roseta descriu amb delicadesa aquesta creu, que encara avui es pot veure entrant al cementiri de Solsona, a mà dreta.
És una creu cristiana ornamentada amb un cercle i amb fulles d’una planta enfiladissa.
Al centre hi figura la inscripció:
Pere Barons (Tuta)
i les tres lletres A. C. S., abreviatura de l’expressió «Al Cel Sia», un desig que moltes generacions de catalans gravaven sobre les tombes dels seus éssers estimats.
És una creu senzilla. Però també és un monument a la gratitud. No recorda un home poderós. Recorda una bona persona.
El Peret Tuta de Dolors Soler
En el tram final del poema, Dolors Soler evoca la Festa Major de Solsona.
Els gegants, el drac, el bou, la mulassa, els nans, els cavallets, els bastoners… I, entre tota aquella festa, la memòria li retorna la figura del Peret Tuta caminant pels carrers de la seva infantesa.
No és només el record d’una persona. És el record d’una manera de viure una ciutat.
La memòria dels humils
Els pobles solen recordar els seus personatges il·lustres. Però hi ha una altra memòria, més discreta i més humana: la de les persones senzilles que, sense tenir riqueses ni càrrecs, deixen una petjada fonda en la vida quotidiana.
Peret Tuta n’és un magnífic exemple. Potser mai no va imaginar que més d’un segle després encara es parlaria d’ell.
Que una emissora local li dedicaria diversos programes. Que una poeta el convertiria en protagonista d’un romanç. Que la seva creu continuaria dreta al cementiri. I que els solsonins seguiríem pronunciant el seu nom amb respecte. Perquè hi ha persones que no entren als llibres d’història. Entren directament al cor d’un poble.
| Nota sobre les fonts Aquest article s’ha elaborat a partir dels programes dedicats a Peret Tuta dins l’espai La Padrineta Roseta de Solsona FM, complementats amb documentació històrica i literària contemporània als fets. Les citacions poètiques s’han reproduït parcialment per il·lustrar el retrat humà que Dolors Soler va fer d’aquest personatge tan estimat pels solsonins. |
- La Padrineta Roseta, Records del pobre Peret Tuta, Solsona FM. Programes emesos entre el 20 de juny i l’11 de juliol de 2026, narrats per Montserrat Riu. Disponibles també en format pòdcast.
- Lacetània, 12 de setembre de 1914. Notícia sobre la Festa de la Flor celebrada el 8 de setembre de 1914 (pdf)
- Lacetània, 25 de setembre de 1914. Notícia sobre la distribució dels ajuts de la Festa de la Flor celebrada el 8 de setembre de 1914 (pdf)
- Dolors Soler i de Cortal, El pobre riota, romanç solsoní publicat al programa del Montepío de Nostra Senyora del Claustre de Barcelona, 1956.
Redacció realitzada amb l’ajuda de ChatGPT
😉