17/07/2026
😉
Buscant l’expressió més solsonina per dir que fa molta calor, he decidit posar la que més m’agrada a mi: «Fa una calda de cal Déu».
No sé si és la que més es diu a Solsona, però podria ser la més solsonina. Ser seu de bisbat segur que ens apropa a Déu, fins i tot per poder fer nostra una expressió com aquesta, que està al límit de l’embarbussament.
He trobat dos articles que parlen d’expressions populars catalanes del sol i de la calor. En tots dos s’hi diu que l’expressió «Fa un sol que fa caure la cua als moixons» és pròpia del Solsonès i de l’Alt Urgell. Jo no l’he sentida dir mai i, de fet, em sona més aviat aplicada al fred que no pas a la calor. Al web de Paremiologia Catalana, en canvi, sí que hi apareix «Fer un fred que fa caure la cua dels moixons», recollida precisament a l’Alt Urgell. Potser amb els anys algú va canviar el fred pel sol, o potser conviuen totes dues expressions. Si algun lector ho sap, que ens tregui del dubte.
Sigui com sigui, el català té una imaginació desbordant quan es tracta de descriure una calor sufocant. N’hi ha que parlen de pedres que s’esberlen, d’animals que en pateixen les conseqüències, de foc que cau del cel o fins i tot del sagrari que sua.
D’entre totes les expressions recollides als dos articles, aquestes són algunes de les més curioses:
- Fa un sol que bada les pedres.
- Fa un sol que bada les penyes.
- Fa un sol que espetega.
- Fa un sol que esquerda les pedres.
- Fa un sol que torra el cul a les llebres.
- Fa un sol que rosteix les pedres.
- Fa un sol que torra pardals.
- Fa un sol que espanta les mosques.
- Fa un sol que s’hi couen les sargantanes.
- Fa un sol que fa caure la cua als moixons
- Fa un sol que fa grinyolar els cans.
- Fa un sol que estaborneix.
- Fa un sol que tomba de cul.
- Cau foc.
- Plou foc.
- Cauen atxes enceses.
I quan el protagonista no és el sol, sinó la calor mateixa, també hi ha un bon grapat d’expressions ben gràfiques:
- Fa una calor que empesta.
- Fa una calor que atalba.
- Fa una calor que aclapara.
- Fa una calor que ofega.
- Fa una calor que mata.
- Fa una calor que tomba.
- Fa una calor que no és sofridora.
- Fa una calor de mil dimonis.
- Fa una calor de Déu.
- Fa una calor de cal Déu.
- Fa una calor que sua el sagrari.
- Fa una calor que em suen les dents.
- Fa una calor que hi pots fer ous ferrats.
- Fa una calor que escaliva pebrots.
Recorden que hi ha diverses maneres de dir calor, i que es pot substituir en aquestes expressions La més comuna, quan parlem d’una calor intensa, és calda. I quan és sufocant, rep noms diversos, segons el lloc: basca, xafogor, calitja (que en aquest cas no vol dir ‘boira’, sinó pols saharià), brusentor (o brasentor), bavor…
I vosaltres? Quina expressió heu sentit sempre a casa vostra? N’hi ha alguna de ben solsonina que no surti en aquests reculls? Seria una llàstima que aquest patrimoni oral es perdés. Les dites són petites peces de saviesa popular que ens expliquen com parlaven els nostres avis i, al capdavall, també són una manera ben nostra de suportar les onades de calor… encara que només sigui fent-ne broma.
I si coneixeu alguna altra manera de dir que fa una calda de cal Déu, deixeu-la als comentaris. Entre tots, encara farem una enciclopèdia solsonina de la calor… abans no ens fonguem!
- Vila Web – “Fa un sol que torra el cul a les llebres”: expressions populars del sol i de la calor
- Nació Digital – Fa un sol que bada les pedres: expressions i dites per sobreviure a les onades de calor
- Paremiologia catalana – Fer un fred que fa caure la cua dels moixons
Notícia redactada amb l’ajuda de ChatGPT
😉