05/08/2026
#TuNoEtsDeSolsona si no saps on era abans la porta de la capella de Sant Joan
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Abans i ara de la Capella de Sant Joan des del carreró d’Isanta (pdf)
Abans la porta de la capella de Sant Joan, a la plaça de Sant Joan, era al final del replà de l’escala, tal com es pot veure en aquesta fotografia de la capella vista des del carreró d’Isanta feta per Cèsar August Torras l’any 1917. Actualment, la porta, està centrada al mig de la paret del darrere de la capella.
😉
Plaça de Sant Joan
Dedicada a Sant Joan Baptista
Aquesta plaça és un dels racons més bonics, silenciosos i amb més personalitat de Solsona. La font que ocupa el centre és del segle XV i al damunt hi ha la capella edificada el segle XVIII dedicada a Sant Joan Baptista.
Josep Maria de Sagarra passà un temps en una de les cases que envolten la plaça i arran d’aquest fet va escriure «Record de Solsona», poema que està reproduït a la part posterior de la capella que corona la font. És, doncs, un bon lloc per llegir-lo.
Hi pot ser llegit el poema «Record de Solsona» d’en Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau.
Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans
😉
Record de Solsona
Fa una lluna clara i una nit serena.
Jo m’estic a la plaça de Sant Joan;
damunt les finestres cau la lluna plena,
cau damunt la pica que la fa brillant.
Aquesta plaça és tota recollida,
tan aquietadora i tan suau,
que sembla un replanet d’una altra vida
on s’anés a abeurar-hi un glop de pau.
Jo no sé pas per què jo aquí voldria
estar-hi llarga estona quietament,
amb una noia sols per companyia
sens besar-la ni dir-li cap lament.
Veure el tresor que d’aquí estant s’albira
sense esflorar-li el seu cabell gentil,
sols sentir-la a la vora com respira…
I respirar aquest aire tan tranquil.
- Autor: Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria de
- Obra: Primer llibre de poemes (p. 31)
- Indret: Plaça de Sant Joan
- Municipi: Solsona
Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans
😉
La capella de Sant Joan de Solsona vista des del carreró d’Isanta – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Carreró d’Isanta
(mapa)
Aquest túnel urbà comunica la plaça de Sant Joan amb la plaça del Ruc, situada al carrer del Castell, just en el punt on hi ha la Torre de les Hores.
És el lloc indicat per llegir un fragment de Lo geni català, de Josep Falp i Plana, que ens descriu l’orografia i els detalls de la vida que s’hi feia a finals del segle XIX.
Hi pot ser llegit «Verdeja l’herba» d’en Josep Falp i Planes.
Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans
😉
Verdeja l’herba que en la plaça es cria…
Verdeja l’herba que en la plaça es cria,
negreja dels teulats la cresteria
i s’alça sobre un túnel d’Isanta el campanar,
que sembla vigilar a la placeta
de la presó la travessia estreta
i apar talment un somni de poeta
quan bo i tocant les hores la lluna el ve a besar.
Veí d’un gran casal nobiliari
allà al cantó hi ha ca l’apotecari
que encara té requesta i hi mostra encès lo llum;
plovinya alguna gota escadussera
i arreu del pagesiu creix la fal·lera,
llestos plegant de terra llur muntera
los qui a la plaça venen blat, trumfes i llegum.
- Autor: Falp i Planas, Josep
- Obra: Lo Geni Català. Poema en onze cants (p. 197)
- Indret: Carreró d’Isanta
- Municipi: Solsona
Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans
😉
Apotecari Corominas
Plaça Sant Joan 19 (Cal Muixí)
Al poema «Verdeja l’herba que en la plaça es cria» de Josep Falp i Plana s’hi poden llegir aquets versos:
| Veí d’un gran casal nobiliari allà al cantó hi ha ca l’apotecari que encara té requesta i hi mostra encès lo llum; |
Gràcies a na Montserrat Riu Mas, al seu arxiu i a la seva gran perícia a l’hora d’establir connexions, podem concloure que l’apotecari al que es fa referència en aquest poema és en Josep Corominas Font (Berga 1852, Solsona 1922).
Al Celsona 1155, del 31-10-2019, es va publicar el reportatge de Montserrat Riu Mas titulat «JOSEP COROMINAS FONT, FARMACÈUTIC DE LA CIUTAT DE SOLSONA (S. XIX – XX)» on es parla d’aquet prestigiós apotecari, fent moltes referencies al que va escriure el doctor Josep Falp i Plana sobre la Solsona de l’època. Un article de lectura recomanada que podeu llegir tot seguit:
😉