17/08/2026
#EnTensMésDe50, o no, i sap què són les canonades de plom
Tant si ho saps, com si no ho saps, pots clicar aquí
😉
Antic registre d’entrada d’aigua a una casa de la vella Solsona, era el punt de connexió i control de la xarxa, format generalment per la clau de pas general (o d’escomesa), l’armari o arca de registre i el comptador.
😉
Canonades de plom
Obres de reparació d’aigua en un carrer de la vella Solsona
Les canonades de plom són conductes fets amb aquest metall pesant que es van fer servir durant segles per transportar aigua. El seu origen es remunta a la Roma antiga, es van deixar d’instal·lar de manera generalitzada cap a finals dels anys 70 i es van prohibir definitivament per la seva toxicitat.
El problema és que el plom es desprèn i es dissol amb la corrosió, contaminant l’aigua, de manera que s’acumula al cos humà i provoca saturnisme (enverinament per plom), afectant greument el cervell, els ronyons i el sistema nerviós, amb especial perill per a infants i embarassades.
Hi ha una teoria històrica molt famosa que sosté que l’enverinament per plom va contribuir a la caiguda de l’Imperi Romà. Tot i que està demostrat que els romans patien de saturnisme (intoxicació crònica per plom), els historiadors moderns consideren que no va ser la causa principal de la seva decadència, sinó un factor més de salut pública.
A Solsona, com a la resta de Catalunya, les canonades de plom es van fer servir de manera generalitzada fins la seva prohibició per portar l’aigua a les cases.
Durant les dècades dels seixanta i del setanta del segle passat el plom era molt valorat, hi havia tot un mercat de compra per part dels drapaires d’aquest metall.
De ben segur que els solsonins de més de 50 anys recorden haver-ne venut, o tenir coneguts que ho feien.
Els nens entraven pels forats que trobaven, o feien, a les cases o naus industrials tancades, i abandonades, per arrancar les canonades de plom. A cops de roc les xafaven, les compactaven i les portaven a vendre a algun dels drapaires que recordem d’aquells anys: el drapaire de la plaça del Sant Joan, de Casamiquela, el de la Caputxina, l’Oliva, o el de Brics, el Llocatà.
Poder vendre plom era molt més profitós que vendre ampolles de xampany, però era molt més perillós, si t’enxampaven arrancant-lo, o se n’assabentaven els teus pares, tenies un bon castic assegurat.
😉