20/08/2026
#TuNoEtsDeSolsona si no saps per què no es pot posar sabó a l’aigua de la font
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Avui, a La Foto del Pep, tenim la font de la plaça del Palau fent una mica d’escuma. I això ens dona peu a parlar d’una cosa que sembla molt evident, però que potser no ho és tant: per què no es pot posar sabó o detergent a l’aigua d’una font pública?
La resposta curta seria: perquè una font no és un safareig.
I això, a Solsona, ho hauríem de tenir especialment clar. La ciutat té una llarga història vinculada a les fonts i a l’abastament d’aigua. Ja l’any 1420 es va acordar portar a Solsona l’aigua de la font de Mirabella —l’actual Mare de la Font— mitjançant una conducció que alimentaria diverses fonts de la ciutat.
Però per rentar la roba hi havia el Rentador del Vall Fred, amb els safareigs per rentar la roba. Allà sí que el sabó hi tenia tota la seva raó de ser. A la font, no.
I el que és més important, els detergents no són simplement aigua amb una mica d’escuma: contenen substàncies que poden alterar la qualitat de l’aigua i contaminar-la. I, a més, quan el sabó surt de la font i acaba pel terra, pot deixar-lo molt relliscós.
Per això l’actual Ordenança de convivència ciutadana de Solsona, aprovada el 2025, prohibeix els usos de l’espai públic que en malmetin o deteriorin les instal·lacions o que afectin l’ús normal que en poden fer els altres ciutadans. Posar detergent en una font podria encaixar en aquest tipus de conducta i comportar una sanció. Les infraccions lleus poden ser sancionades amb multes de 30 a 750 euros, les greus fins a 1.500 euros i les molt greus fins a 3.000 euros, a banda de l’obligació de reparar els danys que s’hagin pogut ocasionar.
Ara bé, l’escuma d’una font no sempre és una simple gamberrada.
L’any 2019, a Barcelona, unes dues mil persones van convertir la font de la plaça d’Espanya en una autèntica muntanya d’escuma abocant-hi Fairy. Era una acció reivindicativa amb el lema «Netegem els carrers d’injustícia». El Fairy feia referència a la famosa «trampa del Fairy» de la declaració d’Enric Millo durant el judici del procés. La broma va tenir, però, una conseqüència menys reivindicativa: algú va haver de netejar tot aquell sabó, perquè el paviment havia quedat relliscós.
I sembla que això de convertir fonts en banyeres d’escuma no és cap invent modern. A Manacor, als anys vuitanta, fins i tot es recordava com una mena de broma anual posar sabó a una font de la plaça des Mercat perquè, quan s’engeguessin els brolladors, aparegués tota plena d’escuma.
Però tornem a Solsona.
La font de la plaça del Palau no és un safareig, ni una banyera, ni una atracció de fira. És una font ornamental que forma part del patrimoni i de l’espai públic de la ciutat.
A Solsona no és pas la primera vegada que una font queda plena de sabó, fins hi tot que passi per carnaval es comprensible (que no vol dir que sigui correcte o acceptable).
I ara ve la pregunta: algú sap per quin motiu avui hi ha sabó a la font de la plaça del Palau?
😉
Font de la plaça del Palau
Plaça del Palau Episcopal (mapa)
Antoni Llorens i Solé explica que la font de la plaça del Palau fou concebuda com un pedestal del canelobre de ferro forjat amb cinc fanals
| La Plaça del Palau Episcopal Resulta molt difícil, per no dir impossible, formar-nos una idea exacta de l’estructura urbana de la zona ocupada avui pel palau episcopal i la seva plaça. La documentació hi registra horts, corrals, cases i dos carrers: un anomenat «de la pilota», que anava des de la Font de l’Església, tot seguint el carreró d’entre la catedral i les cases del carrer de Sant Miquel, fins a la plaça Major; i un altre, de difícil situació, pel que s’anava al monestir. El cert és que no fou difícil, en l’ambient d’entusiasme popular que va provocar la construcció del palau, obra del gran bisbe Rafael Lasala, enderrocar tot el que impedia la visió de la imponent i artística façana que mira a la ciutat, i així quedà la plaça en el estat que té avui. És un exponent d’aquest entusiasme el fet de voler treballar tothom en l’excavació del conducte que havia de portar al dipòsit del palau, des del que s’havia de construir en un indret de la plaça Major, l’aigua que l’Ajuntament acabava de portar de Lladurs. Hi treballaren cent cinquanta homes gratuïtament i en un gest espontani i entusiasta. Més encara haurien estat, diuen els regidors, d’haver tingut un lloc on s’hi haguessin pogut moure amb el pic i la pala. Durant la darrera guerra civil s’obrí el pas que comunica aquesta plaça amb el Vall, enderrocant la muralla i la galeria que el bisbe, Dr. Benlloch, havia construït damunt seu, adossada en el seu extrem oriental al dipòsit d’aigua del qual acabem de parlar. Les façanes del Palau i de la Catedral, l’enllosat amb pedres cincavades i el parterre de gespa al seu mig, voltant la bella font de pedra que fou concebuda com un pedestal del canelobre de ferro forjat amb cinc fanals, obra realitzada pels ajuntaments de la postguerra, confereixen a aquesta plaça una noblesa, dignitat i bellesa que honoren la ciutat. |
😉
Lluís Jané i Serra
Reconegut artesà del ferro forjat de Solsona
Lluís Jané i Serra va ser un reconegut artesà del ferro forjat de Solsona que a les mitjanies del segle XX va fer molts dels treballs en aquest art que actualment es poden admirar a Solsona. Tenia el taller al Vall Calent, a Cal Gilibertó.
Al programa de la Festa Major de Solsona de l’any 1986, de l’Arxiu Montserrat Riu Mas, hi ha aquest interessant article escrit per Ramon Planes i Torregassa sobre els ferros forjats de Lluís Jané i Serra (el Sarri).
| Lluís Jané i els seus ferros forjats Entre les diverses peces que enguany han ingressat al «Museu Etnogràfic del Solsonès» hi figura una bona mostra dels treballs del solsoní Lluís Jané i Serra, més conegut com «el Sarri». Els excel·lents ferros forjats i repujats en coure i aram d’aquest home, un mestre de debò en les branques més marcadament artístiques del tradicional «art de foc», són un fidel testimoni de la traça assolida a Solsona en un ofici que hi tingué des de segles enrere un arrelament molt notable. Ferrers, manyans, courers, daguers i altres oficis inclosos en la denominació suara al·ludida d’«art de foc» ens apareixen repetidament a l’hora de repassar la història d’aquesta ciutat. Lluís Jané va néixer a Solsona l’any 1899. El seu pare era pagès i la seva mare mestressa de casa, i el feren anar a estudi amb el mestre «Alfredu». Segons les notícies que ens ha fet avinents ell mateix, començà a tenir contacte amb l’ofici treballant a casa del manyà Càndid Jordana. Aquest manyà, però, morí jove, i aleshores Lluís Jané se n’anà a treballar a Manresa i Terrassa, ciutat en la qual obtingué una beca de l’Escola Industrial que li va permetre estudiar, els vespres, nous aspectes del seu ofici. Dominant-lo ja del tot, decidí de retornar a Solsona, on treballà al taller del Farràs, qui havia comprat els estris que havia fet servir el manyà Jordana. No tardà gaire, emperò, a muntar el seu propi taller, en una casa del carrer de Sant Pau propietat de la família Falp, en la qual hi havia hagut fins aleshores un escloper. Desprès de la guerra de 1914-18, durant un temps, es va haver de dedicar a la reparació d’automòbils, en un taller situat a la casa que posseïa la família Massana al Portal del Pont -al costat del taller del carreter Enric-; però retornaria ben aviat al seu ofici de sempre, fins a jubilar-se amb molts anys al damunt i la vista gairebé exhaurida. En els darrers anys s’ha dedicat exclusivament a treballs d’un marcat caire artístic, rebent nombrosos premis. Precisament, algunes de les peces adquirides per l’Ajuntament de Solsona per al museu foren presentades i premiades en diverses exposicions (cas, per exemple, d’un picaporta d’una factura magnífica). Voler donar aquí una relació dels treballs singulars que ha fet seria alhora difícil i massa allargassat; emperò , podem recordar que són seus els llums de la cripta d’Olius, els de l’Arxiu Tarradellas a Poblet i els ferros de les esglésies romàniques restaurades per la Diputació de Barcelona durant una bona colla d’anys. R. Planes Torregassa Programa de la Festa Major de Solsona de l’any 1986 |
😉