30/08/2026
#TuNoEtsDeNavès, o sí, i saps on és aquest cementiri abandonat
Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.
😉
| Fins a finals del segle XVIII, els enterraments es feien a l’interior dels temples o als fossars parroquials, situats dins la sagrera (l’espai de 30 passes al voltant de l’església, considerat terra sagrada i inviolable). El creixement de la població i les constants epidèmies de pesta, còlera i febre groga van fer que aquests espais urbans es col·lapsessin, provocant greus problemes de salubritat pública i pudors insuportables al centre de les poblacions. El punt d’inflexió legal el va marcar el rei Carles III d’Espanya amb la promulgació d’una Reial Cèdula el 3 d’abril de 1787. Aquesta llei prohibia explícitament continuar enterrant a les esglésies i als fossars urbans. Ordenava construir els nous cementiris a l’exterior de les poblacions, en «llocs airejats» i allunyats de les cases. Tot i que la llei era de 1787, la seva aplicació pràctica es va retardar dècades i no es va fer plenament efectiva fins a mitjans del segle XIX a causa de diversos factors: – Resistència religiosa i cultural: Per a la mentalitat de l’època, ser enterrat fora de la terra sagrada de la sagrera s’assimilava a ser «abandonat com un animal» o rebre l’enterrament d’un heretge. La gent volia descansar a prop dels sants i de la seva parròquia. – Guerres i falta de pressupost: Les successives crisis (Guerra del Francès, Guerres Carlines) van deixar els ajuntaments sense fons per comprar terrenys fora de les muralles i construir tàpies. L’impuls definitiu no arriba fins l’any 1859 amb una nova Llei de Cementiris el 31 de juliol de 1859 va obligar definitivament tots els municipis a clausurar els vells fossars parroquials per motius estrictament higienistes. |
😉
Cementiri abandonat de Sant Andreu de Linya
Linya, una de les nou entitats de població del municipi de Navès. (mapa)
Vora l’església de Sant Andreu de Linya es conserven restes d’un cementiri del segle X amb tombes excavades a la roca.
A uns 170 metres al nord de Sant Andreu de Linya hi ha el cementi construït, segons indica la data que hi ha la llinda de l’entrada, l’any 1875. Actualment està abandonat, el nou cementiri, el que encara es fa servir, està al costat de la carretera que va de Sant Ponç a Santa Llúcia de Navès, en un bosquet que hi ha prop del trencant per anar a l’església.
Durant molts anys, Sant Andreu de Linya, havia sigut sufragània de Santa Maria d’Ossea, situada vora la casa de can Feliu de Navès, fins que el 1685 el rector va anar a residir a Linya, però no va ser parròquia pròpia fins l’any 1897.
L’església guarda un interessant retaule renaixentista, de l’any 1575, dedicat a sant Joan, procedent de la parròquia de Bergús. Té les sufragània de Sant Grau i les capelles romàniques de Vilapedrés, la de Sant Pere de les Llenes o Duocastella i la capella de Sant Andreu de la Sala de Linya amb un retaule barroc que atribueixen a l’escultor Carles Morató.
- Bisbat de Solsona – Sant Andreu de Linya
- Tot son punts de vista – CEMENTIRI DE SANT ANDREU DE LINYA.
😉
Sant Andreu de Linya
Linya, una de les nou entitats de població del municipi de Navès. (mapa)
Sant Andreu de Linya és una església neoclàssica rural amb la rectoria adossada i al costat de Can Reig.
És d’una sola nau, planta rectangular i amb coberta a doble vessant. Té un esvelt campanar de tres cossos, acabant amb una balustrada de pedra d’on surten quatre semiarcs ogivals.
Porta al nord-est senzilla amb llinda de pedra i al damunt, un petit rosetó. Escala amb esgraons per entrar-hi. Parament de pedres irregulars amb morter, excepte a les cantonades que són de pedra picada i escairats. A l’interior hi ha un Retaule renaixentista (segle XVI) amb escenes de la Vida de Crist, coronat per un Sant Andreu.
L’estela funerària es troba clavada davant de l’església. És feta de pedra, té una decoració a base d’una creu, en forma d’ametlla i ficada dins d’un cercle, amb peu de forma triangular.
Linya
Linya és a l’extrem meridional del terme de Navès, a la capçalera de la vall de Sant Grau, on hi ha la parròquia de Linya, dedicada a sant Andreu, que conserva un notable retaule renaixentista.
Tradicionalment tenia només quatre masos, entre els quals hi havia la Sala (d’on era l’enginyer militar Ignasi Sala, mort a Madrid el 1754, que traduí al castellà el Tratado de la defensa de las plazas de Vauban, editat el 1743), Can Reig i Anglerill de Sant Grau (amb l’església de Sant Grau), i a la fi del segle XIX hom li annexà masies que havien estat de Navès i de Besora. El lloc havia estat possessió dels Cardona.
Llevat de les quatre cases de Linya, les altres de la contrada formaven la sufragània de Sant Martí de Vilapedrers, romànica, situada prop de Can Roses. Hi ha l’església de Sant Pere prop de Duocastella i, prop de la masia del Pla d’Abella, l’antic castell d’Abella i una estació arqueològica d’època romana, excavada el 1912 per Joan Serra i Vilaró, que hi descobrí un forn de ceràmica (una bona part dels objectes —motlles de vasos esgrafiats— es conserven al Museu Diocesà de Solsona).
😉