#NoHasEstatARennes si no has visitat la Catedral de Sant Pere
Si vols veure més fotos, clica aquí.
😉
😉
Catedral de Sant Pere de Rennes
Cathédrale Saint-Pierre de Rennes (mapa)
La catedral de Sant Pere de Rennes (Cathédrale Saint-Pierre de Rennes) és una església catedralícia de culte catòlic romà situada al bell mig de la ciutat de Rennes, a la regió de Bretanya (França). Està catalogada com a monument històric de l’Estat francès i actua com a seu de l’arxidiòcesi de Rennes, Dol i Saint-Malo.
Història i Arquitectura
L’actual emplaçament ha allotjat diversos temples des del segle VI. L’edifici medieval preexistent va anar patint diverses degradacions i ensorraments parcials a partir del segle XV. Això va motivar una reconstrucció total de la nau central i de l’interior que es va allargar des de finals del segle XVIII fins a la seva consagració definitiva l’any 1845.
Arquitectònicament, la catedral destaca pel seu contrast estilístic: la façana exterior i les dues torres bessones de gairebé 50 metres presenten una rigorosa estètica classicista granítica (amb superposició d’ordres dòric, jònic i corinti). En canvi, el disseny interior segueix una opulenta decoració neoclàssica d’estil basilical romà, ric en estucs, daurats i columnes de marbre.
Els orgues
La catedral allotja dos instruments de gran rellevància litúrgica i artística:
- El gran orgue de tribuna (Grand-Orgue): És l’instrument principal i el més gran de tot el departament d’Ille i Vilaine. Va ser construït originalment l’any 1874 pel prestigiós mestre orguener romàntic Aristide Cavaillé-Coll, instal·lat dins d’un moble o caixa dissenyada per l’architecte Alphonse Simil. Entre 1970 i 1971, la firma Haerpfer-Erman el va reconstruir en profunditat adaptant-lo a una estètica neoclàssica i afegint-hi un cos de positiu dorsal. Disposa d’una complexa estructura de tubs i jocs que ofereixen una gran potència sonora.
- L’orgue de cor (Orgue de chœur): Situat al fons de l’absis, aquest orgue secundari va ser construït per la prestigiosa firma Merklin-Schütze. Abans d’instal·lar-se definitivament a la catedral l’any 1870, l’instrument va ser exhibit i premiat a l’Exposició Internacional de París de 1867.
Curiositats i tradicions
La catedral de Sant Pere de Rennes té diverses històries peculiars i tradicions que s’han anat forjant al llarg dels seus segles de reconstruccions i canvis polítics:
1. La promesa secreta que va canviar la història d’Anglaterra
L’anècdota històrica més cèlebre va tenir lloc el dia de Nadal de 1483. El noble anglès Enric Tudor (futur rei Enric VII d’Anglaterra), que es trobava exiliat a Bretanya fugint de la guerra de les Dues Roses, va fer un jurament solemne a l’altar d’aquesta catedral. Va prometre que, si aconseguia el tron, es casaria amb Elisabet de York per unificar les faccions rivals. Dos anys després va guanyar la batalla de Bosworth, es va coronar rei, va complir la promesa i va fundar la famosa dinastia Tudor. [1]
2. El ritual de coronació dels ducs de Bretanya
Durant l’època medieval, la catedral era l’epicentre de la identitat bretona. Abans de ser coronats, els ducs de Bretanya havien de complir un ritual estricte: arribaven a la ciutat, passaven la nit anterior resant a l’església veïna de Sant Salvador i l’endemà entraven directament per les imponents Portes Mordelaises (les portes de la muralla) fins a la catedral de Sant Pere, on eren ungits i coronats oficialment. [1, 2]
3. Un «tros» del Fòrum Romà a l’altar
L’interior té una forta inspiració italiana perquè el bisbe de l’època (Godefroy Brossay-Saint-Marc) volia emular l’esplendor del Vaticà. Gràcies als seus excel·lents vincles amb Roma, el papa Pius IX li va fer un regal inaudit per al nou altar major: lloses de marbre autèntic extretes directament de les ruïnes del Fòrum Romà. Avui dia encara llueixen com un fort contrast davant del sobri granit bretó. [1, 2, 3, 4]
4. Una catedral que va trigar segles… per culpa de la història
El procés de reconstrucció de l’edifici va ser gairebé una comèdia de despropòsits temporals. Es va dissenyar la façana i es va posar la primera pedra l’any 1541, però les guerres de religió van aturar les obres. Quan finalment es va acabar la façana l’any 1704, es van adonar que la part posterior (la nau antiga) estava tan deteriorada que es va haver de demolir del tot. Van tornar a començar el 1787, però dos anys després va esclatar la Revolució Francesa i tot es va aturar un altre cop. No es va acabar completament fins que Napoleó I i el posterior govern francès hi van injectar fons a mitjans del segle XIX. [1, 2, 3, 4]
5. La llegenda del «bisbe taumaturg» i el tresor amagat
A l’antiga catedral del segle XII s’explicava la llegenda de l’arquebisbe Herbert. Segons les cròniques locals de l’època, aquest religiós tenia fama de taumaturg (faedor de miracles), capacitat per fer-se obeir pels animals i ressuscitar nens. La tradició diu que, quan es va quedar sense fons per construir el temple medieval, una revelació divina li va indicar exactament on excavar sota els fonaments primitius per trobar un tresor ocult que va sufragar tota l’obra. [1]
😉
😉