#NoHasEstatALlemotges si no has visitat la gare més Bonica de França
Si vols veure més fotos, clica aquí.
😉
😉
Gare de Limoges-Bénédictins
La «Més Bonica de França» (mapa)
La Gare de Limoges-Bénédictins (Estació de Llemotges-Bénédictins) és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de Llemotges, a la regió de Nova Aquitània (França). Construïda entre 1924 i 1929 per l’architecte Roger Gonthier, és àmpliament reconeguda com una de les estacions més boniques del món i ha estat classificada com a monument històric.
Inaugurada a finals de la dècada de 1920 per a la Companyia del Ferrocarril de París a Orleans, l’edifici actual va substituir una primera estació considerada massa petita per al creixement de la ciutat.
L’estació és especialment cèlebre pel seu disseny monumental i s’ha convertit en el gran símbol arquitectònic de la ciutat. L’any 1975 va ser catalogada oficialment com a monument històric per l’Estat francès.
Localització
L’estació es troba al nord-est del centre urbà de Llemotges, a la plaça de la Maison-Dieu. Està situada al punt quilomètric 401,150 de la línia clàssica de París-Austerlitz a Tolosa-Matabiau. El seu disseny és del tipus «estació-pont», cosa que significa que l’edifici de viatgers està construït directament sobre una gran plataforma de formigó armat que passa per sobre de les deu vies de tren existents.
Característiques arquitectòniques
Dissenyada per l’arquitecte Roger Gonthier, l’estació es va construir entre 1924 i 1929. El seu estil arquitectònic és una fusió eclèctica que combina el monumentalisme neoclàssic amb elements decoratius de l’Art Nouveau i l’Art Déco.
- El campanar: Element visual més destacat de la ciutat, es tracta d’una torre del rellotge que s’eleva a 61 metres d’alçada. Està coronada per un dom de coure i compta amb quatre esferes de rellotge visibles des de diversos punts de Llemotges.
- La gran cúpula: El vestíbul principal està cobert per una impressionant cúpula de 31 metres d’alçada i 26 metres de diàmetre, sostinguda per una estructura de formigó armat.
- Vitralls i escultura: L’interior està ricament decorat. Destaquen els vitralls de l’artista local Francis Chigot, que inunden el vestíbul de llum natural amb motius florals i dissenys geomètrics. Les parets inclouen escultures en baix relleu d’Henri Varenne, que representen de manera al·legòrica les antigues províncies de França i els oficis tradicionals de la regió, com la porcellana i l’esmalt.
Connexions i serveis ferroviaris
L’estació és un nus ferroviari de primer ordre gestionat per la societat estatal SNCF. Les seves principals connexions inclouen:
- Llarga distància: Trens Intercités directes que operen en l’eix històric conegut com a POLT (París-Orleans-Limoges-Tolosa), connectant la ciutat amb París-Austerlitz cap al nord i Tolosa cap al sud.
- Xarxa regional (TER): És el nucli de la xarxa TER Nova Aquitània, oferint serveis diaris cap a ciutats com Bordeus, Poitiers, Angulema, Périgueux i Guéret.
Anècdotes i curiositats
Al llarg de la seva història, l’estació ha generat diverses anècdotes i aparicions en la cultura popular:
- Plató de cinema i publicitat: L’estació és considerada una de les més cinematogràfiques de França. L’any 2005 va ser l’escenari principal del cèlebre anunci internacional del perfum Chanel No. 5, dirigit per Jean-Pierre Jeunet i protagonitzat per l’actriu Audrey Tautou. També s’hi han rodat escenes de pel·lícules com Ceux qui m’aiment prendront le train (1998) de Patrice Chéreau.
- El gran incendi de 1998: El 22 de gener de 1998, un incendi accidental durant unes obres de manteniment va destruir completament la cúpula de coure de l’estació. La tragèdia va commoure els habitants de la ciutat, però l’edifici es va reconstruir seguint exactament els plans originals de 1924, reobrint el gran vestíbul l’any 2000.
- La «Més Bonica de França»: L’estació ha guanyat en diverses ocasions concursos populars a les xarxes socials i votacions organitzades per la mateixa SNCF per triar la millor o més bonica estació del país, superant sovint grans terminals de París o de Lió gràcies al fort orgull dels habitants de Llemotges.
- Un passat sota terra: Durant la Segona Guerra Mundial, la importància estratègica de l’estació va fer que les forces d’ocupació alemanyes hi construïssin passadissos i búnquers subterranis de formigó per protegir-se dels bombardejos aliats, alguns dels quals encara es conserven sota les vies.
- L’hora dels rellotges de l’estació: Els quatre grans rellotges de la torre de 67 metres estan programats expressament amb dos minuts d’avançament per sobre de l’hora real perquè els viatgers s’afanyin a pujar al tren i ningú el perdi.
La porcellana de Llemotges
Com que Llemotges és coneguda mundialment com la capital de la porcellana i dels «arts del foc» (l’esmalt i el vidre), l’estació es va dissenyar precisament per retre homenatge a aquesta identitat.
Hi ha diverses curiositats i anècdotes fascinants que connecten directament la Gare de Limoges-Bénédictins amb la seva cèlebre porcellana:
1. Les estàtues al·legòriques de l’entrada
A l’entrada principal de l’estació, esculpides en la mateixa façana per l’artista Henri Varenne, hi ha dues grans estàtues de pedra que donen la benvinguda als viatgers. Aquestes figures són al·legories dels dos grans motors econòmics i artesanals de la ciutat: una representa la Porcellana i l’altra representa l’Esmalt.
2. El trencaclosques de mosaic de porcellana amagat
L’any 1929 es va instal·lar a l’estació una gran estructura de fusta art déco que incloïa una gran carta turística de la regió i un mosaic fet amb miques de porcellana (tessel·les). Durant unes reformes als anys 70, aquesta joia es va voler destruir, però un ferroviari amant de l’art la va salvar en secret i la va amagar durant més de 40 anys.
Quan es va recuperar finalment per restaurar-la, els experts en ceràmica es van trobar amb un autèntic repte: faltaven 450 peces de les 1.200 que formaven el mosaic. Un taller local de porcellana va haver de recrear de manera artesanal les peces mancants amb el to exacte de l’època perquè avui es pugui tornar a admirar a l’estació.
3. Els «souvenirs» de porcellana i el segell oficial
L’estació és un símbol de tant orgull que les pròpies manufactures històriques de la ciutat (com Haviland o Bernardaud) van començar a fabricar peces de porcellana fina de Llemotges decorades amb la imatge de la pròpia estació com a objecte de col·leccionista. A més, l’any 2007, el servei postal francès va llançar un segell oficial molt curiós on apareixia dibuixada l’estació de tren fusionant-se precisament amb una clàssica tassa de porcellana de la manufactura Pouyat.
😉
😉
😉