La foto del Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps qui va morir de trets d’escopeta, al carrer de Sant Pau, un 4 d’agost de 1713

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

Joan de Miquel (Solsona, 1669 – Solsona, 1713)
Doctor en medicina i austriacista compromès mort a trets d’escopeta el 4 d’agost de 1713 al carrer de Sant Pau de Solsona.

Va participar activament en l’alçament vigatà del 1705 i va ser el capità dels sometents del Cardener. La seva missió va ser fer alçar el Bages, Berguedà, Solsonès i la Cerdanya a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria.

Promocionat a tinent coronel de cavalleria, comandava tropes i els proposava una doble entrada de l’exèrcit borbònica la Cerdanya per combatre els contingents borbònics que travessaren els Pirineus. Alguna cosa va canviar, ja que al gener del 1709 es va reunir secretament amb els borbònics a Puigcerdà per facilitar-los l’entrada a canvi de diners. El pla conspirador va ser descobert i va ser empresonat pels austriacistes. Poc temps després ja tornava a lluitar al bàndol austriacista.

Va morir a trets d’escopeta el 4 d’agost de 1713 al carrer de Sant Pau, dia que les tropes borbòniques van ocupar la vila de Solsona.

Viquipèdia.cat

😉

Joan de Miquel
Prohom de Solsona per l’11 de setembre

L’any 2009 en un dels programes “Si Vols” de la radio Solsona FM, el mossèn Enric Bartrina i Corominas, va parlar sobre el metge Joan de Miquel arribant a la conclusió de és “Prohom de la nostra ciutat valdria la pena recordar-lo quan celebrem l’11 de setembre“.

Enric Bartrina i Corominas coneix molt bé aquest personatge perquè juntament amb Lluís Gerrero i Sala i Joan Pujol i Ros, van publicar l’article “JOAN MIQUEL (1669-1713), UN METGE AUSTRIACISTA SOLSONÍ” a Gimbernat, 2007 47, 85-94:

• Joan Miquel 1669-1713 un metge austriacista solsoní (pdf)

Gràcies a l’arxiu de Montserrat Riu Mas tenim la següent transcripció del que mossèn Enric Bartrina i Corominas va explicar en aquell programa “Si Vols” de Solsona FM de l’any 2009.

Joan Miquel va ser un metge solsoní que va tenir una política destacada en la Guerra de Successió defensant els interessos de l’arxiu de l’Arxiduc Carles III d’Àustria, i amb ells també els interessos de Catalunya. La Guerra de Successió és el conflicte originat per la mort del Rei Carles II, el 1700, sense descendència transferint els regnes d’Espanya al seu nebot Felip D’Anjou, net de Lluís XIV de França -l’altre pretendent era el seu nebot l’arxiduc Carles III d’Àustria-. Les potències europees d’Anglaterra, Àustria i Holanda van fer costat a l’arxiduc Carles i van declarar la guerra a FelipV. Amb ells s’hi uniren també els catalans. Les autoritats de Solsona no havien pres pas partit per aquest afer quedant passivament expectants davant l’aixecament dels catalans contra Felip V. Amb tot, el juliol de 1705 un grup de solsonins participaren en l’alçament a la plana de Vic entre els quals hi havia un metge de Solsona, el Dr. Joan de Miquel-. Joan de Miquel havia nascut a Solsona el 1669, fill del magnífic Dr. en medicina –Gabriel Miquel-. El seu avi era l’honorable Gabriel Miquel, adroguer. Es va casar el 1690 amb Maria Coma, una de les famílies més riques i influents de la ciutat. Aquest metge seria molt actiu en tot el conflicte bèl·lic començant per prendre Solsona com a possessió pel Rei Carles III. Els Cònsols de la ciutat el 8-9-1705 es posaren sota l’obediència de l’arxiduc enviant una comissió de 4 prohoms a Barcelona – el noble Domènech de Rovira i Senespleda, l’apotecari Sebastià Fabra, l’argenter Bartomeu Aguilar i el Dr. en lleis Josep Pallarès. A partir del 13 de setembre, amb el títol de tinent coronel, Joan de Miquel comandà el sometents del Solsonès i La Segarra, junt amb 150 homes pagats per l’Ajuntament de Solsona, per rebre l’obediència de les viles de Cardona, de Berga i dels pobles de la Cerdanya. Solsona era una de les ciutats catalanes, on hi era notable i permesa la fabricació d’armes de foc, que ben aviat foren requerides per la guerra. Els cònsols de la ciutat en la resposta que donaren a la demanda d’armes van dir que ja eren en poder dels soldats comandats pel Dr. Joan de Miquel. La guerra va tenir els seus alts i baixos, però cap a l’any 1711 s’inclinà més favorable a les forces franceses. Carles III –l’arxiduc-, per la mort del seu germà, es proclamat emperador d’Àustria. Els aliats per la Pau d’Utrecht -1711-1713- abandonaren el nostre país. Però els catalans continuaren la seva lluita en defensa de les seves llibertats i de les seves institucions. Caigudes la majoria de les places catalanes Solsona rendia el 15 de juliol de 1713 al Duc de Popoli –generalíssim de Felip V-. Amb tot, apareix clar que abans o entrant les tropes de Felip V a Solsona, hi hagué resistència ja que en el llibre de defuncions de la parròquia de Solsona he trobat que, el 4 d’agost, consta que el metge JOAN DE MIQUEL fou mort a trets d’escopeta al carrer de Sant Pau. D’una manera ràpida i discreta es feu desaparèixer el seu cadàver sense funerals, perquè així convenia -diu el document-. Segurament pel paper destacat com a cabdill a Solsona i comarca contra les tropes franco-castellanes que volien sotmetre Catalunya a las Leyes de Castilla. Jo crec que com a resposta a aquesta derrota nostra, Solsona perd la Universitat i passa a Cervera, el bisbe Francesc Dorda és desterrat. I tot un munt de coses més que es realitzen a la nostra ciutat. Joc crec, doncs, que un Prohom de la nostra ciutat valdria la pena recordar-lo quan celebrem l’11 de setembre.

😉