25/10/2015
#TuNoEtsDeSolsona si no saps on és aquest escut de Solsona
#TuNoEtsDeSolsona si no coneixes l’origen de l’escut de Solsona
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Cals Barres Tristes
Carrer de Sant Pau 21 (mapa)
Hi havien viscut uns fusters dits “els barres tristes” (sic), segons el Paco de l’Sport.
Als baixos hi ha Aletheia, un espai pel creixement personal i el benestar individual i col·lectiu.
- Plaques de companyies asseguradores (lafotodelpep.cat)
- Regió7 – 17/09/2018 – Un nou centre holístic enfocat per a dones neix al nucli antic de Solsona (pdf)
😉
Escut de Solsona
L’escut actual de la ciutat de Solsona inclou un sol a la part superior, una creu al centre, una torre a l’esquerra i un card a la dreta. Té els seu origen en el segle XIII i conserva la memòria medieval dels senyors que ha tingut.
La població a Solsona es considera que es va consolidar durant el segle X amb la construcció d’un castell i d’una església, amb el seu monestir. La vila va néixer a l’entorn d’aquests dos nuclis i amb dues jurisdiccions, la del senyor del castell i la del abat del monestir. Els representants de les dues jurisdiccions, el senyor i l’abat, no podien prendre possessió de la ciutat si abans no juraven que guardarien els seus respectius usatges i privilegis.
La torre com a símbol de la família Torroja i el card com a símbol dels Cardona hi han estat presents des del 20 de setembre 1217, data en que es van unir amb matrimoni Agnès de Torroja, senyora de Solsona, i Ramon Folc VIII, vescomte de Cardona.
La creu representa del monestir de Santa Maria de Solsona, i el primer escut que es conserva on hi surt representada es de l’any 1685, una pintura de Josep Bordons en un armari de paret de l’Arxiu Municipal. En aquest escut Ja hi havia la creu de l’església però encara no hi havia el sol. A més, la torre i el card es trobaven en els sentits contraris de l’actual.
El dibuix del sol no va aparèixer a l’escut fins al segle XVIII, com un element recent de base fonètica a partir de com es pronuncia el nom de la ciutat amb el català occidental. Cal remarcar que a Solsona, terra de frontera entre el català oriental i occidental, el nom de la ciutat es diu amb català oriental: «Sulsona«.
La documentació de l’evolució de l’escut ha estat portada a terme per Jaume Cuadrench i Bertran en el llibre L’evolució de l’escut de Solsona, que es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
😉