La foto del Pep

#TuNoEtsDeBiosca, o sí, i saps on és aquest castell

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

Castell de Lloberola
Lloberola, municipi de Biosca (mapa)

El primer document que fa referència a Lloberola és el testament del comte d’Urgell Ermengol I, datat el 1007 (1009). La notícia més antiga del castell és del 1041, per una venda d’un hort. El 1046 es documenta el qui podria ser un castlà, Ramon Guillem de Lloberola. L’alt domini del castell devia restar, però, en mans del comte d’Urgell i per això, el 1167, el comte Ermengol VII d’Urgell llegà el castell al seu fill Ermengol VIII.

L’any 1172 posseïa el castell Pere Sanç de Llobera, a qui pervingué de la seva esposa Dolça, que el tenia pel vescomte Ramon Folc de Cardona. L’any 1225 Guillem, vescomte de Cardona, feu redactar el seu testament en el qual deixava al seu fill Ramon Folch el Castell de Lloberola. El domini dels Cardona continua documentat el segle XIV.

El 1736 la senyoria del lloc pertanyia a Miquel d’Agulló-Pinós marquès de Gironella, que residia a Barcelona.

A la Memòria de la Intervenció arqueològica a la torre de de Lloberola dirigida per Ainhoa Pancorbo Picó i publicada el mes de juliol de 2020 s’hi pot llegir aquesta informació:

NOTÍCIA HISTÒRICA La notícia documental més antiga del castell és de l’any 1041, una venda d’un hort fet per una tal Adelaida als esposos Arnau i Gerberga. El 1046 apareix documentat el qui podria ser-ne un castlà, Ramon Guillem de Lloberola, com també ho podria ser Bernat Rotlland, que l’any 1149 llegà al seu fi ll Bernat el castell de Lloberola. L’alt domini del castell devia restar, però, en mans del comte d’Urgell i per això, el 1167, el comte Ermengol VII d’Urgell llegà el castell al seu fill Ermengol VIII. Ben avançat el segle XII, l’any 1172 posseïa el castell Pere Sanç de Llobera, a qui li havia pervingut de part de la seva esposa Dolça, emparentada amb el vescomte Ramon Folc de Cardona. Precisament, el vescomte Guillem deixava en testament, l’any 1225, el castell de Lloberola al seu fill Ramon Folch. Val a dir que en allunyar-se el perill islàmic les fortaleses van quedar com nuclis de domini senyorial durant tota l’edat mitjana i es van endinsar als segles moderns en plena activitat. Segons els fogatges de 1365-1370, Lloberola comptava amb 30 focs i es trobava dins la vegueria de Cervera. L’any 1488, n’era senyor Joan de Cardona, més conegut com el “Bastard” de Cardona –fill il·legítim de Joan Ramon Folch I de Cardona-, casat amb Grayde de Cardona i germà del comte de Cardona i Prades, a part d’haver estat un dels principals capitans de l’exèrcit de Joan II durant la Guerra Civil catalana (1462-72). I es així com el domini dels Cardona continua documentat almenys fi ns a la fi de l’Edat mitjana, quan el domini passa a mans dels Sacirera, família a la que pertanyen els sarcòfags medievals que encara trobem al cementiri. Al segle XVII, la jurisdicció civil pertanyia al baró i la criminal al rei i serà en aquest mateix segle que la senyoria del lloc passà als Agulló-Pinós-Sagarriga, de manera que sabem quel’any 1736 la senyoria del lloc pertanyia a Miquel d’Agulló-Pinós marquès de Gironella, que residia a Barcelona. Tota la gent del poble de Lloberola estava obligada a la seva aportació i ajuda personal per a les obres del castell, de l’església parroquial de Sant Miquel i de l’església de Santa Maria del Solà. Finalment, amb l’extinció dels senyorius al segle XIX, el castell de Lloberola consta en aquell moment com a possessió de la Seu de Solsona. L’església parroquial de Sant Miquel, avui un edifi ci reconstruït al segle XIX, no apareix documentada fi ns al 1065, quan el comte Ermengol deixà en testament una coromina a Sant Miquel de Lloberola. Així mateix, el capellà de Lloberola apareix esmentat en la relació de pagament de les dècimes de l’any 1391. Les capelles o sufragànies de la parròquia de Lloberola eren la propera Santa Maria del Solà, la capella de Sant Miquel de Masdenforn i la de Sant Andreu de Montconill. … 10. CONCLUSIONS I CONSIDERACIONS Es tracta d’un edifici que s’ha d’entendre no tan sols a partir de la documentació i les evidències materials referents a la seva construcció, sinó també en el marc de la seva ubicació aturonada, amb bona comunicació visual amb castells com el de Sanaüja i Ribelles i de ben segur també amb altres construccions com torres de guaita, a les quals ens remet la toponímia de la zona, com l’anomenada “Costa de les Guàrdies” o el “Torrent de Farà”, ambdós indrets situats entre Lloberola i Sanaüja. Així mateix, el valor del castell de Lloberola com a bé patrimonial augmenta notablement en relació amb els altres elements –església de Sant Miquel i el cementiri, on destaquen els sepulcres gòtics de la família Sacirera, traslladats des de l’antiga església parroquial- que conformen un dels conjunts arquitectònics i paisatgístics més singulars de la Vall del Llobregós. És per això que també considerem necessària la conservació d’aquest edifi ci, com a part indissociable d’un conjunt de gran bellesa arquitetònica i paisatgística. La intervenció efectuada a la torre de Lloberola, més que permetre’ns arribar a cap conclusió, ens obre un munt d’interrogants i ens remet a l’elaboració d’hipòtesis i noves propostes d’intervenció arqueològica. Es tracta d’un exemple arquitectònic corresponent a un conjunt que ha estat poc estudiat o gairebé gens fins ben entrat el darrer quart del segle passat. Tot just ara, gràcies als resultats obtinguts en treballs efectuats a alguns d’aquests edificis com és el cas de Santa Perpètua de Gaià o la torre de Vallferosa, ja traient profit de les noves tecnologies, permeten conèixer molt més tant sobre les torres en sí com sobre el context en què foren construïdes. L’estructura està molt ben lligada amb morter de calç llevat de l’angle nord-est que presenta un profund esvoranc, de manera la construcció es conserva a cotes molt més altes al sudo-est que al nord-est, on es troben molt arrassades al sud-est. A l’interior de la fàbrica de tres dels quatre murs (sud, est i oest) es conserven restes de bigues de fusta, la del costat oest especialment ben conservada. Es descobeix però, la llargada que aquestes podrien fer. D’altra banda, l’observació acurada de la fàbrica de la torre exterior permet veure que a partir de certa alçada les bigues haurien molt probablement travat els fulls de les dues torres per la qual cosa es planteja la possibilitat, que caldria confi rmar per mitjà d’analítiques, que la torre de Lloberola fos bastida seguint un procediment similar a la de Vallferosa. Tanmateix, també podria donar-se el cas que la torre exterior “folrés un edifi ci anterior e planta baixa i que, a partir de certa alçada, es bastís la torre 1001 al mateix temps que es reconstruïa la 1002. Aquest extrem, però, només podrà ser esclarit per mitjà de les analítiques radiocarbòniques que ja proposàvem a l’inici dels treballs. En el nostre cas, tot i haver pres mostres de les fustes, aquestes no han pogut ser analitzades per manca de finançament. I, com s’ha vist, la intervenció que hem explicat, tot just ha un enderroc d’època moderna, corresponent a les darreres fases d’abandonament del conjunt. Tot i això, creiem que la cronologia i context adscrits als exemples esmentats poden fer-se extensius a la torre del castell de Lloberola. …

• Viquipèdia – Castell de Lloberola
• Memòria intervenció arqueològica a la torre de de Lloberola – juliol de 2020 – Ainhoa Pancorbo Picó (pdf)

😉

Lloberola
Municipi de Biosca (mapa)

Lloberola és un nucli de població de 50 habitants pertanyent al municipi de Biosca (Segarra). Fins a mitjans del segle XIX fou un municipi independent anomenat “Lloberola i Quadra de Mas“.

El poble està ubicat al voltant del seu castell i de l’església de Sant Miquel, a l’esquerra de la riera de Sanaüja. Al l’antic cementiri hi destaquen dos sarcòfags del segle xiv esculpits amb decoracions geomètriques i nobiliàries. El poble formava part de la senyoria dels marquesos de Gironella.

A les proximitats del nucli destaquen les ermites de Santa Maria del Solà i de Sant Miquel del Mas d’en Forn.

Viquipèdia

😉