Flora, Parcs, jardins i espais infantils, Sant Jordi

25/10/2020

Imatge | Posted on by Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps qui va guanyar del I Concurs de poesia Ramon Valls, categoria adults, amb el poema «Sextina de tardor»

Clica aquí, si no saps on és i ho vols saber.

😉

Fotografia: Plaça de Sant Jordi.

😉

Joan Armengol i Puig
Guanyador del I Concurs de poesia Ramon Valls, categoria adults (autor)

😉

SEXTINA DE LA TARDOR

Se m’ha escampat el temps com una taca
d’oli que es vessa en dies de poca ombra
esparsa, enllepissada d’ocre i terra,
de branquillons eixuts i d’herba seca,
de peus de fang, d’argila amb cara bruta,
pintada en la galta de cada fulla.

L’angúnia, el tremolor que venç la fulla
espellofa tardors, el vespre taca
la lluïssor morent i es fa més bruta
la pinzellada que hi dibuixa l’ombra.
Aquesta tardor sense pluges, seca,
no deixarà cap gust humit de terra.

Un ocre intens, sense ambres, i la terra
s’ofega en el remoreig trencat de fulla
i en la pell escamnada, massa seca,
hi verola algun groc quan es fa taca
ajaguda sense esma en alguna ombra
que es vol untar de nit i la fa bruta.

Mastega el vent fraseigs amb la veu bruta
com una blastomia que escup terra
i empastifa la fosca, tot és ombra
que envola l’aire en levitat de fulla.
Un ramitxó de temps es mou i taca
l’últim raig de tardor i l’hora és seca.

L’hora s’esfereeix com pluja seca,
cau i no fa profit, és massa bruta
de pinzellades de color de taca
o, si voleu, de color incert de terra,
de perfil baix i de nervi de fulla
que no floreix: és massa espessa l’ombra.

L’espessorall no deixa llevar l’ombra,
òrfena de matisos i tant seca
que mor i té per làpida una fulla
i s’enterra ben nua i tota bruta
de sang de llim i d’un poquet de terra:
no lluu la llum qual la foscor la taca.

La tardor, avui, és una taca d’ombra,
du la pell seca i té la cara bruta,
sentor de terra i colors de fulla.

Joan Armengol i Puig

Guanyador del I Concurs de poesia Ramon Valls, categoria adults

😉

Deixa un comentari