04/04/2023 2d2
#TuNoEtsDeNavès, o sí, i saps on és aquesta església i que és una alzinera
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Alzinera
Al Solsonès es fa servir alzinera per referir-se a l’arbre i alzina el seu fruit
| La Iaia Victòria, que va passar la seva infantesa a les Cots de Lloberola, explica que a casa seva l’alzinera era l’arbre i l’alzina el fruit d’aquest arbre. Al fruit del roure li deien gla o aglà i al fruit de les garrigues, aquell gla petit de color verd viu i amb closca amb punxes, coscoll. El diccionari Català-valencià-balear (L’Alcover-Moll) recull aquesta accepció d’alzina al diccionari: alzina II. La gla o fruit de l’alzina comuna (Quercus ilex L.); cast. bellota. El nom de alzina aplicat a designar el fruit (no l’arbre) l’hem recollit a les següents localitats: Solsona, Ponts, Oliana, Organyà, Isona, Guissona, Artesa de S., Tremp, Bellpuig. A totes aquestes localitats, on el nom de l’arbre és tornat el nom del fruit, s’ha introduït el derivat alzinera per designar l’arbre, evitant així l’ambigüitat. – dcvb.iec.cat – alzina |
L’alzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com aglaner, aglanera, alzinera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.
Tant «alzina» com «aulina» provenen del llatí *ĭlĭcīna o *ēlĭcīna, derivat d’ilex «alzina». Aglaner «que fa glans» és derivat de gla, el fruit de l’alzina. Belloter «que fa bellotes» deriva del seu fruit, la bellota, provinent de l’àrab ballūṭa.
És un arbre de talla mitjana que pot assolir els 25 m d’alçada. En estat salvatge, és de copa ovalada al principi i després es va eixamplant fins a quedar finament amb forma arrodonida-aixafada. L’alzina és l’arbre més representatiu de la Península Ibèrica.
El Quercus ilex està molt estès a les regions mediterrànies i balcàniques d’Europa, al nord d’Àfrica i a Turquia.
A Catalunya fem servir el terme alzina tant per parlar de les alzines com de les carrasques, és present a totes les comarques. Les comarques amb més alzines són la Garrotxa (25.000 ha), la Noguera (21.000 ha) i el Vallès Oriental (17.000 ha). És el tercer tipus de bosc en nombre d’hectàrees a Catalunya (184.654).
😉
Sant Quirze de ca l’Esteve
Poble de Besora, municipi de Navès (mapa)
Igual com l’església de Sant Martí de Tarascó, aquesta església es troba situada a mig camí del castell i la parròquia de Besora, de la qual havia estat sufragània, i del cap del seu municipi, a Navès.
És aconsellable seguir la pista que des de Tarascó porta directament a dues masies. En total cal fer 3 km des de la carretera de Solsona a Berga i 1,700 km des de Tarascó. Després de passar la primera masia, i a mig camí de la de ca l’Esteve, dalt un turó que queda a mà esquerra, hi ha l’església de Sant Quirze.
Història
Aquesta església era a la vall de Lord, dins l’antic terme del castell de Besora. No passà de capella rural dependent de la parròquia de Sant Sadurní de Besora.
Les primeres notícies que tenim d’aquesta capella són posteriors al segle XIII; en una consueta de l’any 1369 de la parròquia de Sant Sadurní de Besora quan es tracta del delme de les olives, s’aclareix que a Muntanyà i a Sant Quirze (“Sent Quiro”) aquest delme és entre el rector i les respectives esglésies. També s’hi fa constar que quan el rector de Besora anava a dir missa a Sant Quirze per la festa del patró de l’església rebia la quantitat de dotze diners.
El temple ha estat molts anys abandonat i sense culte. Recentment, els anys 1984 i 1985, l’edifici ha estat objecte d’una restauració i ha estat arranjat el seu aspecte exterior.
Església
Es tracta d’un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau per un arc presbiteral en degradació. L’absis s’assenta parcialment en un podi, superant un xic la forma semicircular, i el seu ràfec és format per una cornisa trapezoidal.
A la façana de ponent hi ha la base d’un petit campanar d’espadanya. Aquesta presenta signes evidents d’haver estat reformada.
A més de la porta d’accés, molt posterior, oberta al mur de migjorn, hi ha tres finestrals. Un al centre de l’absis, de doble esqueixada, amb l’arc superior monolític. Un altre d’iguals característiques, però d’esqueixada senzilla, a la part sud-oriental de l’absis. I, finalment, una finestra de creu al mur de ponent.
L’aparell ha estat fet amb carreus ben tallats i escairats, disposats molt ordenadament en filades uniformes i regulars, tant a l’exterior com a l’interior. En aquest, l’absis i l’arc preabsidal tenen una senzilla motllura que forma la imposta d’on arrenquen l’arc i la volta.
Tot i la seva senzillesa de petit edifici rural, el seu acurat aparell i la correcció en la seva construcció, indiquen una datació dins el segle XII avançat per a la seva erecció.
- enciclopèdia.cat – Sant Quirze de ca l’Esteve
- Ermites romàniques que hi ha / havia a Navès (bloc)
- Ermites de Navès – Sant Quirze de ca l’esteve (pdf)
😉
😉