Cases de pagès, Clariana de Cardener (municipi), Construccions i restes històriques, Esglésies, Pantans i embassaments

11/04/2023

Imatge | Posted on by Pep

#TuNoEtsDeClariana, o sí, i saps on era una de les quatres esglésies amb absis oposats que hi havia a Catalunya

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

Antiga casa i església de Sant Ponç de Joval
Al poble de Sant Ponç, del municipi de Clariana de Cardener (mapa)

Sant Ponç és una de les quatre entitats de població del municipi de Clariana de Cardener, i la seva parròquia es va haver de traslladar del lloc que era a on és actualment, al costat de la presa de l’embassament de Sant Ponç.

Aprofitant que l’embassament està a un 33,5% de la seva capacitat, s’ha pogut arribar fins a les restes de l’antiga casa i església de Sant Ponç de Joval, la que dona nom a l’embassament i que va quedar colgada sota les seves aigües.

Sant Ponç de Joval o de Clariana es una església romànica que resta submergida al fons del pantà que li dona el nom. Només hi ha una fotografia i no hi ha plànols ni gaire historia que parli de l’església de Sant Ponç.

Abans de que quedes submergida per l’embasament inaugurat l’any 1957, l’església es va desmuntar pedra a pedra, però no es va reconstruir en cap altre lloc, i les restes que es poden veure quan baixa l’aigua aporten molt poca informació.

Jaume Espinalt, en el seu bloc Arquitectura Medieval, dedica una entrada a l’església de Sant Ponç de Clariana com una de les quatre esglésies amb absis oposats que, l’any 1987, Xavier Sitjes considerava hi havia a Catalunya:

L’any 1987 en Xavier Sitjes, va escriure un treball sobre les quatre esglésies amb absis oposats que considerava hi havien a Catalunya (Santa Maria d’Arles, Sant Pere de Burgal, Sant Simeó de Centelles i Sant Ponç de Clariana) i explicava el perquè: “...El tipus d’església amb absis oposats… es d’origen nord-africà, del segle V i fou el resultat d’afegir a una basílica de tipus normal, o sigui, només amb un absis a llevant, un altre a ponent, aquest amb finalitat martirial o funerària. El tipus passà a la península ibèrica, però no arribà als Països Catalans...”

A Catalunya la moda va venir de França i encara en època romànica. Però, realment va arribar a Catalunya, o si més no, a la Catalunya Central la moda dels absis oposats?

Continuant amb la lectura d’en Sitjes: “...Aquesta església [fa referència a Sant Ponç de Clariana] com a una curiositat per tenir dos absis ja va cridar l’atenció de Cesar-August Torras, a principi de segle [es refereix al segle 20] després, fa pocs anys [any 1979, El romànic del Solsonès], va ser publicada per Vidal-Vilaseca, els quals, però, al meu entendre, donaren una errònia descripció del contraabsis, en no tenir-lo per tal, i un gràfic de la planta que no es correspon amb les restes visibles…[l’església] consta citada per primera vegada l’any 1068 en una concessió de franqueses als habitants de la Vall de Lord, pel comte d’Urgell Ermengol IV, però es refereix, evidentment a un temple anterior a l’actual, ja que aquest cal datar-lo del segle XII…”

😉

Pantà de Sant Ponç
Poble de Sant Ponç, del municipi de Clariana de Cardener (mapa)

El pantà de Sant Ponç és un embassament situat a la vall mitjana del riu Cardener, creat per una presa localitzada al municipi de Clariana de Cardener, que s’estén pels termes de Clariana de Cardener, Olius i Navès, a la comarca del Solsonès, no lluny del límit amb la del Bages. Forma part del conjunt d’embassaments de la conca del riu Llobregat.

Fou construït entre els anys 1949 i 1954.

S’ha aprofitat el congost format pel Cardener a l’indret de l’ermita de Sant Ponç (Clariana de Cardener) per a la construcció del pantà damunt plataformes estructurals profundament entallades pels cursos d’aigua.

Amb una presa de 59,5 metres d’alçada i una longitud de coronació de 311 metres, té una capacitat de 24,4 hm³, una llargada de 5,8 km i la superfície total de l’embassament és de 144,5 ha.

Història i antecedents

Els antecedents de l’embassament de Sant Ponç es remunten a un estudi sobre el Pla General de Canals i Pantans que es va efectuar l’any 1900, en el qual apareixia el pantà de Cardona previst poca distància aigües avall de l’actual ubicació.

El Pla Provisional d’Obres Hidràuliques, aprovat per Reial Decret de 25 d’abril de 1902, també preveia el pantà de Cardona.

La Real Ordre de data 3 de gener de 1910, relativa a la canalització del riu Llobregat, va promoure un reconeixement de la conca alta del riu i de les conques dels seus afluents principals a la recerca d’ubicacions per embassaments reguladors.

A l’any 1912 es van proposar diversos emplaçaments per a la construcció d’una presa: dos situats al riu Cardener i un altre al seu principal afluent, el riu Aigua d’Ora.

L’estudi de l’obra de la presa de Sant Ponç es va iniciar l’any 1930 i el projecte de construcció va ser aprovat tècnicament per O.M. de 25 de març de 1936 i definitivament per O.M. de 9 de desembre de 1941.

A partir de l’abril de 1942 es van començar a redactar diferents projectes relacionats amb obres auxiliars (habitatges, camí d’accés, atalls, excavació i fonaments de la presa).

El projecte de replanteig del Pantà de Sant Ponç va ser redactat amb data 1 de juliol de 1948 i aprovat per Ordre Ministerial de 16 d’octubre del mateix any.

Aquest projecte va servir de base al concurs de contractació de les obres. El primer Projecte Reformat redactat el 21 de juliol de 1952 va ser aprovat per O.M. de 20 de desembre de 1952.

Aquest reformat va ser motivat per un nou disseny del sobreeixidor i del vas esmorteïdor. Es va haver de redactar un segon Projecte Reformat, amb data 15 de juny de 1955, l’objecte principal del qual va ser el projecte detallat de la fàbrica que restava per executar a l’allotjament de les comportes. Les obres van finalitzar el 19 de desembre de 1957.

😉

Deixa un comentari