15/04/2023 1d2
#TuNoEtsDOlius, o sí, i saps quina és aquesta església i què és una alzinera
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Alzinera
Al Solsonès es fa servir alzinera per referir-se a l’arbre i alzina el seu fruit
| La Iaia Victòria, que va passar la seva infantesa a les Cots de Lloberola, explica que a casa seva l’alzinera era l’arbre i l’alzina el fruit d’aquest arbre. Al fruit del roure li deien gla o aglà i al fruit de les garrigues, aquell gla petit de color verd viu i amb closca amb punxes, coscoll. El diccionari Català-valencià-balear (L’Alcover-Moll) recull aquesta accepció d’alzina al diccionari: alzina II. La gla o fruit de l’alzina comuna (Quercus ilex L.); cast. bellota. El nom de alzina aplicat a designar el fruit (no l’arbre) l’hem recollit a les següents localitats: Solsona, Ponts, Oliana, Organyà, Isona, Guissona, Artesa de S., Tremp, Bellpuig. A totes aquestes localitats, on el nom de l’arbre és tornat el nom del fruit, s’ha introduït el derivat alzinera per designar l’arbre, evitant així l’ambigüitat. – dcvb.iec.cat – alzina |
L’alzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com aglaner, aglanera, alzinera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.
Tant «alzina» com «aulina» provenen del llatí *ĭlĭcīna o *ēlĭcīna, derivat d’ilex “alzina”. Aglaner “que fa glans” és derivat de gla, el fruit de l’alzina. Belloter “que fa bellotes” deriva del seu fruit, la bellota, provinent de l’àrab ballūṭa.
És un arbre de talla mitjana que pot assolir els 25 m d’alçada. En estat salvatge, és de copa ovalada al principi i després es va eixamplant fins a quedar finament amb forma arrodonida-aixafada. L’alzina és l’arbre més representatiu de la Península Ibèrica.
El Quercus ilex està molt estès a les regions mediterrànies i balcàniques d’Europa, al nord d’Àfrica i a Turquia.
A Catalunya fem servir el terme alzina tant per parlar de les alzines com de les carrasques, és present a totes les comarques. Les comarques amb més alzines són la Garrotxa (25.000 ha), la Noguera (21.000 ha) i el Vallès Oriental (17.000 ha). És el tercer tipus de bosc en nombre d’hectàrees a Catalunya (184.654).
😉
Parròquia Sant Just Joval – Sant Salvador
El Pi de Sant Just, un dels quatre pobles del municipi d’Olius (mapa)
Església aixecada cap el 1954 amb aires neoromànics.
Consta d’una nau capçada per un absis semicircular. El frontis té una portalada atrompetada amb un portal rectangular recobert per dues arquivoltes dovellades en arc de mig punt i un bordó sobre impostes que deixen el frontó nu; carreus ben escairats formen els muntants; l’arquivolta exterior està constituïda per grans dovelles.
Té una allargassada finestra d’arc de mig punt amb el marc en relleu a mitja alçada i està coronat per una minsa cornisa angular; unes lesenes cantoneres, de dalt a baix, limiten el frontis.
El seu mur per l’exterior és de carreus mig picats, petits i disposats en filades regulars; els laterals i el parament de l’absis són a base de paredat de pedra marronosa.
Campanar coetani del temple. Té planta rectangular (2’40 x 4’15 m) i està coronat per una cornisa i una teulada de dos vessants. La cel·la queda oberta amb una finestra al mur davanter, a ponent, i dues més al mur de tramuntana, totes elles amb arc de mig punt i marc en escàs relleu; hi penja alguna campana; per la banda frontal una altra finestra similar a les de la cel·la es troba a la planta baixa. Els seus murs són com al frontis, de carreus mig picats, petits i irregulars; les cantoneres queden lleugerament ressaltades.
Situació: adossat al mur de tramuntana, fent angle amb el frontis orientat a ponent, un pèl endarrerit
Alçada del campanar: 12’82 metres.
De fet, el terme d’Olius inclou solament una part de l’àmbit de l’antiga parròquia de Sant Just de Joval, l’altra part correspon al terme de Clariana de Cardener.
L’antiga església primitivament va estar sota l’advocació de Sant Just però en difondre’s la devoció a Sant Salvador, aquesta advocació va suplantar la del inicial titular.
La substitució va venir facilitada per la coincidència de que Sant Just i Sant Salvador se celebren el mateix dia, el 6 d’agost.
La festa major de Sant Just se celebra el mes d’agost, el diumenge següent de sant Salvador.
😉
Parròquia Sant Just – Joval
Parròquia creada l’any 1954, unió de Sant Just (Olius) i Joval (Clariana de Cardener) (mapa)
Joval és un topònim orogràfic, derivat de “jou” que vol dir collada.
Havia existit una primera església preromànica dedicada a sant Martí, Al segle XVII, es construeix en un altre indret una església barroca també dedicada a sant Martí. La parròquia de Joval es va veure afectada pel pantà de Sant Ponç.
A més, la creixent urbanització del Pi de Sant Just va desplaçar la població a peu de la carretera de Solsona – Manresa.
Tot això va fer que es creés, no sense polèmica, la nova parròquia, anomenada Sant Just-Joval, l’any 1954, quan es va construir la nova església de Sant Just i la seva rectoria.
La parròquia conserva la capella romànica de Sant Just i l’església barroca de Joval.
😉