Castells, Esglésies, Torà (municipi)

16/04/2023 3d3

Imatge | Posted on by Pep

#TuNoEtsDeTorà, o sí, i saps quin any es va ensorrar la teulada d’aquest castell

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

Fotografies de Llanera de Solsonès

😉

Castell de Llanera
Llanera del Solsonès, municipi de Torà (mapa)

El castell es troba a l’antic nucli de Llanera, a l’extrem nord-est del municipi. S’aixeca dalt d’un turó a la conjunció de la rasa de Borics amb la riera de Llanera, al costat de l’església de Sant Martí.

Aquesta és l’herència del que havia estat un gran castell del segle xi, convertit en època moderna en casal senyorial. Actualment es troba pràcticament en runes, tot i que les façanes encara conserven el caràcter d’un edifici d’aquestes magnituds.

El castell de Llanera és esmentat ja el 1010 al testament del bisbe de Vic Arnulf. Més endavant el comte i bisbe d’Urgell el cedí­ a Guifre Eldemar i, si no tenia fills, a la seva canònica. Entre els feudataris hi hagué Pere Humbert, fill d’Humbert Guitard, probablement germà del prepòsit de la canònica solsonina Ramon Guitard, que acompanyà el comte d’Urgell en les expedicions castellanes. La jurisdicció del terme passà a la nissaga dels Vilaró, que tingué un paper important a l’Església de Solsona, però la jurisdicció criminal fou dels vescomtes de Cardona, dins la batllia de Cardona.

Del primitiu castell no en queda ni rastre. Les runes actuals són les restes d’un antic casal senyorial fruit de diferents èpoques (s. XVI al XIX).

La Nevada Grossa de 1944 va provocar l’esfondrament de la teulada del castell de Llanera, i juntament amb altres factors, que s’abandonés el castell i de que amb el pas del temps, el sol i l’aigua hagi quedat tot l’interior enrunat.

La Nevada Grossa del 23 al 26 de febrer de 1944 va ser la més important de tot el segle XX en aquestes terres, m’han explicat que es va acumular més de un metre de neu als voltants del Miracle i uns set pams a Llanera. Moltes teulades van cedir, moltes cases de pagès van estar més de una setmana sense poder menjar pa.

La neu acumulada no es va acabar de fondre del tot fins a mitjans d’abril,  i en alguns llocs més obacs va aguantar fins a Sant Joan. Van aparèixer brolladors i aiguamolls per tot arreu degut a la quantitat de neu i per la seva lenta fusió. Tanta aigua va provocar moviments de terra i l’esfondrament de molts marges de pedra.

Feia cinc anys que s’havia acabar la guerra, el govern de Franco va amagar informació del que havia passat i la nevada grossa va contribuir a empitjorar la situació de gana i de racionament del país. No va ser l’únic contratemps, la climatologia no va ser gaire favorable durant aquell període, un any una gelada va fer malbé tota la collita i un altre una pedregada va deixar sense feina a tots els segadors al pla de l’Hostal Nou.

Malgrat que la nevada va ser el fet que va provocar l’abandonament del castell de llanera, no va ser l’únic motiu. Tota la vall de Llanera ja estava en una fase avançada de despoblació, tant per l’aïllament per canvis en les vies de comunicació com per la poca productivitat de les finques, Llanera està a la vessant sud de la vall i és terra de codines i de garrics.

També cal tenir en consideració que des de feia anys molts castells, com els de Llanera o el Castellvell de Solsona, s’havien convertit en cases de pagès que cuidaven masovers. S’explica que els masovers del castell (els hi deien els castellans) durant la guerra el home va haver de marxar a fer de soldat i la dona es va quedar sola en el castell, havent de passar moments i situacions força delicades. La nevada va facilitat que s’abandones el castell també com a casa de pagès i ja no es va tornar a habitar.

😉

Llanera o Llanera de Solsonès
Un dels pobles del municipi de Torà (mapa)

Llanera o Llanera de Solsonès va ser un municipi de la comarca del Solsonès fins que l’any 1968 s’incorporà al terme municipal de Torà.

A la dreta de la riera de Llanera, s’alça l’església de Sant Martí de Llanera, en estat ruïnós, i les restes del castell de Llanera, que amb el de Vallferosa eren defenses o punts de guàrdia de la contrada.

El castell és esmentat ja el 1010 al testament del bisbe de Vic Arnulf. La jurisdicció del terme passà a la nissaga dels Vilaró, que tingué un paper important a l’Església de Solsona, però la jurisdicció criminal fou dels vescomtes de Cardona, dins la batllia de Cardona.

L’església fou consagrada el 1060 pel bisbe d’Urgell.

😉

Deixa un comentari