21/04/2023
#TuNoEtsDeNavès, o sí, i saps quina és aquesta església amb rectoria
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Santa Margarida de Navès
Poble de Navès, capital del municipi de Navès (mapa)
Església parroquial edificada, juntament amb la rectoria, damunt d’un cementiri preromànic i sobre unes sitges, que hom suposa ibèriques. S’han aprofitat murs de la primitiva església romànica.
L’actual església és del segle XVII, d’estil neoclàssic rural. Té planta rectangular, coberta a dos vessants i és d’una sola nau. A l’interior, es poden veure restes dels antics murs. Té un esvelt campanar de tres cossos, rematat per una barana de pedra.
L’origen de la primitiva església és molt antic i consta en documents que l’any 1103 ja fou cedida, juntament amb el castell i l’església de Sant Andreu, a la canònica de Solsona, per Ramon Miró.
A Navès es celebra la festa de la patrona, Santa Margarida, el 20 de juliol, la festa major el primer diumenge d’octubre, el Roser.
- Viquipèdia
- Nació Solsona – 20-07-2011 – Festa de Santa Margarida de Navès (pdf)
- Ermites de Navès – Santa Margarida de Navès (bloc)
- Ermites de Navès – Santa Margarida de Navès (pdf)
😉
😉
Santa Margarida d’Antiòquia
Es representa amb un drac als peus i és invocada per les dones embarassades per tenir un bon part
Santa Margarida (Antiòquia de Pisídia, 275 – 20 de juliol de 290) és venerada com a santa per les confessions cristianes que accepten l’existència de sants. Se’n celebra la festivitat el 20 de juliol a Occident i el 17 de juliol a Orient.
La seva existència real, però, és dubtosa i ja va ser declarada com a apòcrifa en 494 per Gelasi I. La devoció va revifar-se durant les Croades i el seu culte va expandir-se per tot Europa.
Va ser una de les santes més populars de l’Edat mitjana, tant a les esglésies occidentals com a les ortodoxes, i va ser inclosa entre els Catorze sants auxiliadors com a auxiliadora en els parts i els moments difícils.
El 1969 va ser exclosa del calendari universal dels sants, per considerar-se que no hi ha prou proves que n’assegurin la historicitat. El seu culte és permès en aquells llocs on té tradició.
La passió, confusa i plena de dades llegendàries i de dubtosa historicitat, redactada en grec per un suposat testimoni del martiri, Teòtim, Margarida havia nascut l’any 275. Era filla d’un sacerdot pagà i, en morir sa mare, havia estat criada per una dida que practicava el cristianisme en secret.
Eren els temps de les persecucions de Dioclecià; quan va tornar a casa del pare, li va declarar la seva fe i va ser-ne expulsada. La noia, llavors, va tornar amb la dida, que en va tenir cura.
El prefecte romà, Ol·lari, va intentar seduir-la, però ella, que havia consagrat la seva virginitat a Déu, el va rebutjar i va confessar-li la seva fe. El prefecte, humiliat, la va denunciar i va ser detinguda.
A la presó, el diable la va visitar per temptar-la, sota forma de drac i, en no aconseguir-ho, la devorà: la santa, armada d’una creu, li obrí el ventre i en sortí. Per aquest motiu, habitualment és representada amb un drac als peus i és invocada per les dones embarassades per tenir un bon part.
En els interrogatoris no va voler renunciar a la seva fe. En un d’ells, un colom baixà del cel i diposità sobre el seu cap una corona. Després de sofrir diversos martiris, va ser degollada el 20 de juliol de 290, als quinze anys.
😉