01/05/2023 3d3
#TuNoEtsDeNavès, o sí, i saps què són els
“Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales“
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales
Manuscrit del segle XII, un dels primers documents escrits en llengua catalana.
Els Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales és un dels primers documents escrits en llengua catalana, també conegut amb el nom de Zo són clams, que són les paraules inicials del text.
El manuscrit no té data i s’estima que és del segle XII, no més tard de la segona meitat d’aquest segle.
Va ser donat a conèixer el 1903 per l’arxiver Pere Pujol entre d’altres documents de l’Arxiu Capitular i Diocesà d’Urgell, on encara es conserva.
El text recull les queixes de diversos homes de la parròquia de Sant Pere de Graudescales, que pateixen les hostilitats de membres de l’estament militar, en plena implantació del feudalisme a Catalunya.
Inici del text, segons la transcripció de Josep Moran:
| Zo són clams de tons los hòmens de Sen Pere de Escalens, luin ni prob, que fan a Senta Maria e al bispe e a tot lo covent, d’en B. Dezvilar e de son pare, que an la casa de Sen Pere afolada e desfeita. E ogans com, primerament, per les sues oradures e per les sues folees e per lo feit seu que zel faie fo la casa de Sen Pere trencada e robada e cremada, e no per clam de Sen Pere ni de Senta Maria de la Set. |
😉
Sant Pere de Graudescales
Poble de La Valldora, municipi de Navès (mapa)
Sant Pere de Graudescales és una església romànica situada a la petita Valldora a la falda oriental dels cingles de la serra de Busa, a la ribera d’Aigua d’Ora, solitària enmig d’un paratge de gran bellesa natural, al municipi de Navès. És l’únic edifici que resta d’un antic monestir de monjos benedictins.
L’edifici actual és fruit en bona part de la radical restauració de què fou objecte en els anys 1956-58, a càrrec de les Diputacions de Barcelona i de Lleida.
És un temple de planta de creu llatina, d’una nau i tres absis, el central més gran, i els altres dos oberts als braços del transsepte. Sobre el creuer s’aixeca un cimbori vuitavat sobre petxines. L’ornamentació es redueix a un fris d’arcuacions cegues que recorre els absis.
Els seus orígens remunten al segle X, en què el clergue Mangulf hi bastí una església, que fou consagrada el 913 pel bisbe d’Urgell Mantigís. El 960 el bisbe Guisad disposà la fundació d’un monestir benedictí a sant Pere d’Escales, però de fet hi continuà una comunitat de canonges.
Tot i que a la segona meitat del segle XII s’hi construí una nova església, l’actual, la comunitat canonical només perdurà fins al segle XIII.
El 1270 passà a parròquia, i després de llargs segles d’abandó i ruïna, el 1900 hi fou suprimit el culte.
El 1903 mossèn Pere Pujol publicà el document del segle XII conegut com els Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales, un dels primers documents complets en llengua catalana.
- Viquipèdia – Sant Pere de Graudescales
- Sant Pere de Graudescales 1893 – Lluís Marià Vidal i Carreras – Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
- Ermites de Navès – Sant Pere de Graudescales (bloc)
- Ermites de Navès – Sant Pere de Graudescales (pdf)
😉
😉