04/05/2023 1d2
#TuNoEtsDeLlobera, o sí, i saps quin és aquest castell que dona nom a un turó de 876,5 metres d’altitud
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Castell de Llobera
Llobera, un dels tres pobles del municipi de Llobera (mapa)
El castell es troba a l’extrem nord del municipi, al nucli de Llobera, al cap d’un turó de 76,5 metres d’altitud, conegut com el Turó del Castell de Llobera, que s’aixeca a ponent de l’església parroquial de Sant Pere, al vessant esquerre de la riera de Miravé, capçalera de la riera de Sanaüja. Des del darrere de l’església un ample camí puja al castell seguint la cinglera que protegia la fortalesa pel sud.
Situat a l’interior d’una zona fortificada, és de planta rectangular de 15,70 m de longitud i 7,90 m d’amplada. El gruix del mur és d’uns 130 cm. L’alçada actual oscil·la entre els 6 i els 8 m. L’edifici ha tingut nombroses transformacions. El mur de ponent, que es conserva gairebé sencer, ha estat refet en bona part, si bé sembla que els dos angles són els originals.
La construcció es dataria vers el segle XIII, amb les arcades i alguna paret dels segles XIV i XV i alguna transformació posterior.
Els primers documents sobre el castell i els seus senyors daten del segle XI. Existeix un document de l’establiment d’un mas de Llobera de l’any 1002, fet per Sanç de Llobera i la seva muller, possessió que va passar al seu fill Bonfill. Aquest i la seva muller, Amaltruda van fer consagrar l’església de Sant Pere de Llobera el 1037. Bonfill, l’any 1042 llegà el castell als seus fills: Ramon, Eribau, Arnau, Guitard o Bermon, per aquest ordre si bé l’any 1072 encara consta com a senyora de Llobera l’esposa Amaltruda, germana del bisbe d’Urgell. Ambdós germans eren de la família vescomtal dels Cardona. Finalment, la senyoria passà a Eribau, senyor del Portell (Segarra) i després al fill d’aquest Sanç de Llobera que participà, amb el comte d’Urgell, en el setge i conquesta de Balaguer. L’any 1087 era feudatari Guillem Isarn i encomanà en feu al seu fill Arnau de Guillem els castells de Llobera i de Portell. L’any 1131 un altre feudatari, Guerau Ponç de Cabrera, en el seu testament deixa el castell al seu fill Ferrer que l’havia de posseir en feu amb el seu germà Ponç.
El 1152 es produeix una convinença entre Guillem de Ponç i Albert de Lica, segons la qual el primer encomanava al segon els castells de Llobera, Madrona i Portell. Sanç de Llobera, succeït per Pere de Sanç de Llobera que feu hereu el seu fill Pere de Llobera qui, l’any 1190, fixava que havia de ser enterrat a Santa Maria de Solsona. A partir d’aquest moment, la seva muller Sança apareix com a senyora de Llobera.
Els Llobera participaren en la conquesta de la Catalunya Nova ponentina i en particular en el setge de Lleida l’any 1149. Alguns membres del llinatge s’establiren a Lleida i altres romangueren a la vila de Solsona des d’on feren el salt a Barcelona el segle XV.
El 1375, el fogatge precisa que el castell de Llobera era d’Albert de Pinós i en segles més moderns apareix com a senyor de Llobera el duc de Cardona.
El 1760 apareixen en una capbrevació les confrontacions del terme d’aquest castell.
El 1831, Llobera comptava 97 ànimes i seguia essent senyoriu del duc de Cardona.
😉
Llobera
Poble del municipi de Llobera (Solsonès).
Llobera és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les 3 entitats de població o pobles que hi ha al municipi, que són: Llobera, Peracamps i Torredenegó.
Per bé que no oficialment, la capital del municipi s’ubica a l’Hostal Nou.
😉