05/05/2023
#TuNoEtsDeLlobera, o sí, i saps del lligam entre la Creu de la Vila i el monestir de Sant Benet del Bages
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
La Creu de la Vila de Llobera
Llobera, un dels tres pobles del municipi de Llobera (mapa)
La Creu de la Vila, també coneguda com la Creu de Llobera, està formada per un basament de pedra, de graonada triple i molt malmès. Damunt hi ha un fust monolític i poligonal que antigament sostenia una creu i el seu capitell. Ambdós estaven decorats amb figures esculpides, de les quals en tenim constància per mitjà d’una fotografia prèvia a la seva desaparició. La pèrdua de l’original comportà que hom posés sobre el fust una senzilla creu de ferro.
Ovidi Cobacho Closa, dedica el seu article “La creu de Llobera i dos retrats solsonins de Ramon Casas” publicat a la revista cultural del Solsonès oppidum #15 2017 a la creu i al capitell de la Creu de Llobera:
| Com es desprèn d’aquesta descripció del POUM i de la imatge que l’acompanya, l’estat actual de la Creu de la Vila dista molt de fer justícia al monument originari. Per fer-nos una idea més precisa del seu antic esplendor, hem de recórrer a la descripció que en fa l’il·lustre historiador Joan Serra i Vilaró (Cardona, 1879 – Tarragona, 1969) en un article aparegut a principis del segle XX, a les pàgines del diari La Veu de Catalunya (19 de maig de 1910).: “A una hora i mitja de Solsona, dintre la propietat del Boix, parròquia de Llobera, s’hi alça, vora’l camí, ombrejada de pins i roures, la bella y monumental creu de la vila. Es una de les artístiques creus gòtiques que tant embelleixen, o millor, havíen embellit, puix van desapareixent, les encontrades de la nostra terra. Avuy sols romanen en el seu lloch el pedestal y la columna. Les escales y sócul medeixen 1’45 metres, 3’91 la columna y 1’25 el nus y la creu (…) [sic]” Si en les seves paraules inicials, Mn. Joan Serra es limita a donar testimoni de la monumentalitat i de la vàlua artística d’aquest element gòtic de Llobera, tot apuntant la seva altura originària, d’uns 6,61 metres, i certificant la desaparició dels seus nus i creu, en les línies successives, ens fa una detallada descripció dels motius escultòrics de les parts escapçades, il·lustrats parcialment amb una imatge fotogràfica reproduïda en les mateixes pàgines: “El nús es partit pels escuts de Cardona y Llobera, el carc i la lloba, ab tres estatuetes a cada banda, separades cada una per un contrafort. Tres santes son les de l’un costat y Sant Pere, Sant Miquel y Sant Pau les de l’altre. La creu, com la majoria, te’l Christ en l’una cara y la seva mare a l’altra. En la del Christ es surmontada del pelicà donant la seva sanch als seus pollets, tenint als peus representada la Ressurrecció y en els extrems del travesser les Maríes. En la cara de la Verge son els quatre extrems adornats ab l’emblema dels evangelistes.[sic]”10 (imatge núm. 4). Tot seguit, ens informa també dels motius que van empènyer al seu propietari, en Ramon Boix i Vicens (Solsona, 1867-1937), a salvaguardar les parts més nobles del monument (el nus i la creu) i a substituir-les per una creu de ferro: “Com era lluny de vehins, mans bàrbres y sacrílegues, la feyen blanch de les seves pedrades, haventli antany trencat un braç. El seu propietari, en Ramon Boix, a fi de que no acabessin de ferla malbé, s’empotà a casa seva el nús y la creu, col·locant-hi en son lloch altra ben artística de ferro [sic]” (imatge núm. 3). |
L’any 1904 la família del famós pintor Ramon Casas i Carbó va iniciar les gestions per adquirir l’antic monestir de Sant Benet del Bages per a convertir-lo en la residencia d’estiueig de la família. Van voler posar en valor el llegat històric del seus elements arquitectònics, amb una restauració historicista que va comptar amb la col·laboració de l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona 1956).
En el context d’aquestes actuacions de rehabilitació, serà quan la creu de terme de Llobera emprendrà el camí cap a l’antic cenobi bagenc, on passarà a ocupar un espai privilegiat al pati de l’antic palau de l’abat, rebatejat a partir d’aquest moment com a Pati de la Creu, nom amb què se’l coneix encara avui dia. (imatge núm. 11).
| El Pati de la Creu de Sant Benet Sobre com va anar a parar la Creu de Llobera a Sant Benet de Bages ens n’informa Mn. Serra i Vilaró en el seu article de les pàgines artístiques de La Veu de Catalunya: “Ara fà pochs díes l’ha regalada [la creu de Llobera] a l’eminent pintor en Ramon Casas, qui l’alçarà de nou en l’artístich monestir de Sant Benet de Bages, que ab tant bon gust està restaurant. Es d’agradar que aquesta joya arqueològica hagi caigut en tan bones mans, evitantli el perill de rodolar al estranger”[sic] Al peu de la mateixa imatge de la creu reproduïda a les planes del diari, Serra i Vilaró sintetitza la història d’aquest canvi de propietat i de destí de la creu escultural gòtica de Llobera: “La creu de terme de Llobera que ha sigut substituïda per altra de ferro, passant a propietat del pintor Ramon Casas, per donació del seu antich propietari don Ramon Boix” [sic] Del testimoni de Mn. Serra se’n desprèn, d’una banda, que el trasllat de la creu de terme de la casa del carrer Llobera al monestir de Sant Benet de Bages hauria estat fruït d’un regal de Ramon Boix a l’il·lustre artista català i, d’altra banda, que dita donació s’hauria produït, atenent la data de publicació (19 de maig de 1910) i les paraules del sacerdot d’arrels cardonines (“ara fa pocs dies”), cap a primers de maig de 1910. També podem observar en la imatge reproduïda a les pàgines de La Veu de Catalunya, així com en la fotografia publicada per Albert Bastardes en el seu catàleg (imatge núm. 12), datada a l’any 1912, que un cop erigida al monestir bagenc, la creu tornava a lluir esplendorosa amb els seus dos braços. Això ens fa suposar que, abans de ser alçada de nou al pati de Sant Benet, hauria estat restaurada a fons i reconstruït el seu braç mutilat. |
La localització actual de la creu de terme de Llobera és desconeguda, la creu de pedra va desaparèixer durant la Guerra Civil.
| Malauradament, així com els dos retrats d’en Ramon Casas es conserven en la col·lecció privada de la família Boix, la localització actual de la creu de terme de Llobera resulta desconeguda. Llorenç Ferrer, en la Guia pràctica del monestir de Sant Benet de Bages editada per CatalunyaCaixa, ens relata que la creu de pedra va desaparèixer durant la Guerra Civil i que, posteriorment, va ser substituïda per l’exemplar de ferro que encara podem contemplar en l’actualitat (imatge núm. 17). |
- Viquipèdia
- Ovidi Cobacho Closa – La creu de Llobera i dos retrats solsonins de Ramon Casas – oppidum 15 2017 (pdf)
- Josep Salvany i Blanch – 1917 – Creu de la vila Llobera (web)
- Josep Salvany i Blanch – 1917 – Creu de la vila Llobera (fotografia)
- Josep Salvany i Blanch – 1917 – Creu de Llobera (web)
- Josep Salvany i Blanch – 1917 – Creu de Llobera (fotografia)
😉
Llobera
Poble del municipi de Llobera (Solsonès).
Llobera és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les 3 entitats de població o pobles que hi ha al municipi, que són: Llobera, Peracamps i Torredenegó.
Per bé que no oficialment, la capital del municipi s’ubica a l’Hostal Nou.
😉