14/05/2023 2d3
#TuNoEtsDeSolsona si no saps qui és el ZAPATARI que ve per la fira de Sant Isidre
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
- Programa de la 70a Fira de Sant Isidre de Solsona 2023 (pdf)
- Fira de Sant Isidre de Solsona – 21-03-2023 – Pau Reig signa el cartell de la Fira de Sant Isidre (pdf)
😉
Xabier Iturriotz Garmendia, ‘Zapa’
Larruaren txokoa, el petit museu del calçat que ha obert a Eraso (Navarra).
zapatari.eus (web)
El peu humà és un prodigi de la bioenginyeria i una de les estructures més complexes del cos. Els seus 26 ossos, 33 articulacions i més de 100 músculs, lligaments i tendons ens permeten mantenir la posició dreta i desplaçar-nos, es compta en un dels panells de Larruaren txokoa, un petit museu al voltant del cuir i el calçat que ha obert les portes aquest estiu a Eraso, a la vall d’Imotz.
Es tracta d’un projecte que Xabier Iturriotz Garmendia, més conegut com Zapa, va començar a gestar fa una dècada i que amb l’aturada del coronavirus li ha donat una empenta.
Es tracta d’un espai per posar en valor el seu ofici, sabater, el mateix que tenia el seu pare i del que se sent orgullós. “Permet desenvolupar la creativitat i l’experiència augmenta la destresa”, apunta. A més, és variat. “Cada model té la seva exigència i la seva diferència”, afegeix. La veritat és que Zapa pot presumir de bon producte , amb una clientela fidel al llarg de les seves gairebé tres dècades de trajectòria, quan es va unir amb Karmele Del Río per posar en marxa Zapatari amb l’objectiu de fer calçat amb material de primera qualitat i tècniques tradicionals. “Una bona sabata és lleugera, flexible, transpirable, absorbeix bé l’impacte del pas i l’esmorteeix, manté el peu confortablement subjecte i s’adapta a ell i no al revés, no estreny ni queda ampli, s’agafa a terra i proporciona estabilitat” , assegura.
“La salut comença pels peus”, incideix. “Entre el món i els éssers humans hi ha les sabates . Les nostres sabates diuen molt de la nostra manera d’estar al món, de com ens entenem i de com ens presentem”, observa.
Sobre això, destaca que el calçat té una simbologia particular, vinculada a la dignitat de la persona . “Al Japó es considera de mala educació mostrar les soles de les sabates quan un convidat pren seient. Per als àrabs, que es descalcen per resar a les mesquites, no hi ha res més insultant que llançar sabates contra algú”, apunta. “Primo-Levi va escriure que la mort comença per les sabates per donar testimoni de l’horror d’Auschwitz. Martin Heidegger va afirmar que a l’interior de la sabata hi ha gravada la fatiga”, afegeix.
Un altre dels pilars de Zapatari és la venda directa, al taller de La Rochapea, al carrer Tomás Burgui, i principalment a fires. “Fem una mitjana de 40 a l’any, sobretot a Euskal Herria i també a Catalunya”, assenyala. Però el coronavirus ho ha canviat tot i amb prou feines hi ha fires.
Per això, un altre dels objectius de Larruaren txokoa és potenciar la venda a Eraso , convertida en tota una experiència que comença al taller, on Zapa explica tot el procés. A aquest consell de la vall d’Imotz arriben els talls que han realitzat Karmele del Río i Jaione Goñi al taller de Pamplona. I és que elles s’encarreguen de l’aparell, que consisteix a tallar i cosir les peces de la part superior del calçat mentre que Zapa realitza el muntat, a tenalla, que després es cus a una plantilla de crupó, un cuir gruixut i transpirable de vedella .
El següent és enganxar les soles de cautxú o de pneumàtics reciclats i es premsen. Després d’un poliment per eliminar els sobrants, el calçat es treu de la forma; botes, sandàlies i sabates còmodes, amb bons materials, colors alegres i línia informal llestos per ser usats.
El covid-19 també els ha portat aquests sabaters artesans a fer el salt definitiu a internet i estan a punt de posar en marxa la web http://www.zapatari.eus per fer vendes on line .
LARRUAREN TXOKOA
El museu, o txoko com diu Zapa, és a Larrañeta Borda , a l’entrada d’Eraso, un edifici de bioconstrucció proper a casa seva i al taller. Mitjançant una vintena de panells, amb il·lustracions d’Iker Uribe i disseny de Rebeka Arraras, es parla de la importància del cuir al llarg de la humanitat i de la història del calçat, un recorregut que comença entre el 9.000 i 7.000 abans de Crist amb unes sandàlies de fibra d’escorça d’artemisa trenada que es van trobar a les coves de Fort Rock, a Oregon, fins a l’actualitat, amb l’últim model d’Usain Bolt. Als panells també s’expliquen curiositats, com els peus de lotus a la Xina o com la indústria del cuir va ser el motor de diferents pobles.
D’altra banda, es mostren eines de sabater i diferents models de màquines de cosir així com altres objectes relacionats amb aquest ofici que comparteixen protagonisme amb calçat de Zapatari, amb tots els models que ha fet al llarg dels anys. “Volem que la gent s’acosti aquí a comprar el calçat perquè també conegui la vall d’Imotz, que té molt per mostrar”, assenyala Zapa.
S’hi pot acudir els divendres, matí i tarda, i els dissabtes al matí. En el cas que es vulgui fer una visita guiada, que dura al voltant d’una hora, cal reservar amb anterioritat al telèfon 680 884 329. “La visita és didàctica i va dirigida a tots els públics perquè vegin com es treballa aquest ofici”, explica.
😉
Fira de Sant Isidre
Les edicions de la fira moderna es compten des de l’any 1953.
L’any 1956 se celebra el 1er Concurs de Ramaderia.
L’any 1989 es trasllada la fira al cap de setmana amb durada de tres dies.
La fira de Sant Isidre de Solsona se celebra des de temps immemorials, però és l’any 1953 quan torna ha agafar una gran importància, de fet és l’any a partir del qual es comencen a comptar edicions que s’han fet de la fira moderna.
A la ciutat de Solsona s’hi celebraven diverses fires durant l’any, però veient que les fires i els mercats perdien dinamisme degut a la postguerra es va decidir impulsar-ne només una i aquesta fou la de Sant Isidre. Hi havia dos motius força importants per apostar per aquesta i eren primer perquè és la fira de la pagesia i Sant Isidre n’és el patró, i segon perquè el maig és un més tranquil per als pagesos, ja que la gent no té massa feina al camp.
A l’any 1953 hi va haver una gran novetat i va ser la 1ra Concentració de Maquinària Agrícola, aquesta s’exposava a la plaça del Camp, al Vall Fred i a la paret de les monges. Hi havia pocs tractors, alguna segadora i garbelladora i arreus, tot i que encara es feia servir la tracció anima. En aquest any també es van poder veure els primers estands, la majoria eren tallers que fabricaven, arreglaven i venien els diferents estris per poder fer la feina del camp.
A l’any 1956 se celebra el 1er Concurs de Ramaderia, d’aquesta manera s’incorporava un acte que hi ha esdevingut tradicional i que ha contribuït a fixar la presència del bestiar a la fira.
El sector de l’automoció també va veure en la fira un bon aparador per poder mostrar-hi els cotxes, les motos i les bicicletes.
No va ser fins als any 60 que la fira esdevingué un acte multisectorial.
Sant Isidre és el dia 15 de maig, però és l’any 1989 quan es realitza un canvi qualitatiu, traslladant la fira al cap de setmana i donant-li una durada de tres dies.
La Fira de Sant Isidre de Solsona, malgrat el seu caràcter multisectorial, és coneguda arreu del país per les potents mostres de bestiar i maquinària agrícola amb què reivindica la tradició rural del Solsonès. Actualment ocupa un dels primers llocs en importància del conjunt de fires que se celebren a la província de Lleida i a la Catalunya central.
😉