23/05/2023 2d3 (Actualitzat el 23/05/2025)
#TuNoEtsDeLladurs, o sí, i saps d’on eren les Catrinoies, les dues campanes petites del campanar de Solsona, i qui n’era la Campanera
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Sant Pau de Terrassola
Terrassola, poble del municipi de Lladurs (mapa)
Sant Pau de Terrassola és una església, parròquia fins l’any 1909, situada al curs mitjà de la ribera Salada, que juntament amb la Rectoria, el Forn, el Castellet i el Castell de Terrassola, formaven el nucli del poble de Terrassola, actualment integrat dins del municipi de Lladurs.
Després de la guerra civil espanyola 1936-1939 les dues campanes que hi restaven van ser traslladades al campanar de Solsona on encara estan en funcionament, són les dues campanes petites (Les Catrinoies).
- La Catrinoia xica (de l’any 1733)
- La Catrinoia gran (de l’any 1660)
- Típiques esquelles de factura catalana de l´època barroca. Provenen de Terrassola, portades a Solsona després de la guerra de Franco, i sembla que són fetes a Solsona mateix.
Aquesta església apareix esmentada (“Terraciola”) a la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’acta de consagració de l’església de la Seu d’Urgell.
Amb sant Pau de titular (“Sancti Pauli de Terracola”) figura com a afrontació en una venda feta l’any 1052 per Guitard a Ricard, de terres situades a Terrassola, al lloc anomenat “ipsa Insula”.
A partir de l’any 1151 consta reiteradament que era una de les esglésies pertanyents a Santa Maria de Solsona: a la butlla d’Urbà II (1151), a la consagració del temple solsoní de l’any 1163, a la butlla d’Alexandre III (1180) i també a la relació d’esglésies posseïdes per la mateixa canònica redactada al final del segle XIII (“ecclesia de Terrazola”).
Al final del segle XII (1183), “Sancti Pauli de Terraçola” també fou una de les esglésies a les quals Pere de la Llena feu un donatiu en el seu testament. Un parell d’anys després, el 1185, Pere de la Llena venia al prepòsit de l’església de Solsona totes les terres que tenia a Terrassola, situades “ante ecclesiam de Terraçola”.
Pertanyent al bisbat d’Urgell, no passà a ésser definitivament una de les parròquies del bisbat de Solsona fins l’any 1623.
A les acaballes del segle XVIII, Costa i Bafarull no li assignava cap església sufragània.
L’any 1855, el rector indicava que n’era annexa la de Nostra Senyora de Massarrúbies (al segle XII havia estat donat a Sant Pau de Terrassola un “alaude de Maçanes Rubies”), que no fou recollida, emperò, a l’arranjament parroquial del 1897.
L’any 1909 fou suprimida la parròquia de Terrassola, i l’església passà a formar part de la de Santa Eulàlia de Timoneda. Des d’aleshores, l’edifici s’anà desmarxant, fins a l’actualitat, en què es troba en estat ruïnós.
- Sant Pau de Terrassola (Viquipèdia)
- Sant Pau de Terrassola (Enciclopèdia.cat)
- Castell de Terrassola (Viquipèdia)
- Castell de Terrassola (Catalunya Medieval)
- Wikiloc – Castell de Terrassola i l’esglèsia de Sant Pau de Terrassola
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps quins són els tocs de campana de la Catedral
😉
La Campanera de Terrassola
Dolores Clotet i Esquerre (Terrassola 1909 – Solsona 1997)
Gràcies a l’Arxiu Montserrat Riu Mas tenim aquesta entranyable biografia de Dolores Clotet i Esquerre (Terrassola 1909 – Solsona 1997), coneguda com la Campanera de Terrassola, escrita per Pere Espinal Vila i publicada al número 11 del Celsona, l’any 1997:
| LA CAMPANERA DOLORES CLOTET I ESQUERRE Nasqué al Molí de Lingla el dia 14 de Juliol del 1909, filla de Pere i Pauleta. Aquest Molí és a la Riera Salada. Les campanes que van repicar al batejar-la a la Parròquia de Terrassola, les van traslladar al campanar de la Catedral de Solsona passada la Guerra. Quan tenia un any va morir el seu pare. La seva mare treballava al Molí, per guanyar-se la vida ella i les seves filles Maria i Dolores. Quan tingué set anys, la seva mare va patir un accident al molí trencant-se les dues cames. La família i tot el veïnat les van ajudar i el Sr. Rector va dur-se la Dolores a casa seva. Ella feia tocar aquestes campanes i la gent del poble li deien la campanera. Al morir la majordoma, el Sr. Rector que ja era molt vell es va traslladar a Solsona a Sant Roc i la Pauleta, la seva mare, hi va anar a fer de majordoma amb les filles. Al morir el capellà, van anar a viure a la placeta de Sant Salvador a la casa de Purguimón. Allí hi passà tota la joventut, anà al col·legi de les monges, era de les filles de Maria i una de les boniques activitats que feia era cantar a l’Orfeó. Es casà amb Rossend Parera i Vendrell i anaren a viure a la casa de la Margarida Estasia, i tingueren la seva filla Roser i als 21 anys de matrimoni quedà vídua. De soltera va anar a ca la Carme i la mestressa Paquita Vilalta li ensenyà l’ofici de modista i en aquells tristos moments pogué resoldre els problemes per viure. Casà la filla amb bon noi que amb el treball i diligència han guanyat un bonic patrimoni. Els bons sentiments li donaren força per resistir els contratemps de la vida i Déu li premià la seva bondat amb una bona vellesa amb la companyia dels seus fills Roser i Fecund, i nets Marc, Carles i Marisa, reben la visita dels familiars i persones que la estimaven. Morí santament a casa seva el dia 12 de Maig de 1997 a l’edat de 87 anys rebuts els Sants Sagraments. |
😉