20/06/2023
#TuNoEtsDOdèn, o sí, i saps quin any es va construir aquest estudi
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
L’Estudi d’Odèn
Poble d’Odèn, capital del municipi d’Odèn (mapa)
L’any 1957 es van construir les quatre escoles del municipi d’Odèn, les de Cambrils, Canalda, Odèn i la Valldan, totes amb el mateix patró.
Qui les va pagar?
Ingressos per pagar el cost de les escoles | |
Pressupost extraordinari 1953-57 | |
Ajuntament d’Odèn | |
Venda de fusta del Mont 107 | 787.000,00 |
Venda de fusta del Mont 108 | 215.360,80 |
Interessos de la caixa | 14.009,96 |
Aportació de l’estat per Odèn | 85.086,21 |
Aportació de l’estat per Cambrils | 85.086,21 |
Aportació de l’estat per Canalda | 81.364,32 |
Aportació de l’estat per la Valldan | 75.473,27 |
TOTAL | 1.343.380,77 |
Les quatre escoles van costar 1.343.380,77 pessetes (8.074 €).
Si suposem que el cost de cadascuna de les escoles va ser similar vol dir que cada un dels Estudis va costar 335.845,19 pta (2.018€).
Aquesta quantitat va ser pagada en un 24% per l’estat i la resta amb la venda de la fusta dels terrenys comunals, el Mont 108 de Canalda i el Mont 107 d’Odèn.
Totes les escoles van tancar pocs anys més tard per falta d’alumnes, i s’han destinat a usos diversos o com a segona residència pels caps de setmana.
Abans de que es construïssin aquestes noves escoles, els estudies es feien en alguna casa del poble, com es pot llegir en aquest article sobre l’Estudi de Canalda:
| L’Estudi de Canalda El vell Estudi Els més grans de Canalda encara recordareu quan anàveu a estudi a can Costa, a la banda dreta de la casa. Al segon pis hi havia una sala amb un bon finestral on la mestra “nacional” feia classe als alumnes del poble. A més dels nens i nenes del nucli venien els de cases allunyades, a una hora de camí, com Cavallera o Encies. En alguns casos era més llarg el trajecte que l’estona d’estudi com ens recordava el Joan Serra d’Encies: “D’escola res, me cagum des. D’escola ens en feien una hora i en teníem dugues de camí: per nar-hi estàvem una hora, per tornar estàvem una altra i a estudi n’hi estàvem una. Fèiem una hora al matí i tornàvem a casa a gordar. L’estudi ens el feia una dona que no pensava pas amb estudis, perquè hi havia un pastor allà a Canalda i sempre anava amb aquell pastor, embolicats amb una manta. Llavors tenia de catorze a quinze anys. A escola hi anava amb el Baró. És del mateix any que jo, té 86 anys. Després hi havia el d’Encies que té un any més que jo; ara s’està a Sant Llorenç. Hi havia dugues noies o tres que també anaven a escola. Estàvem tots junts a la mateixa classe. Després, aquí, a vegades, a l’estiu se llogava un noi que sapigués de fer d’escola i ens ensenyaven una mica aquí també. Dos o tres anys l’havíem tingut una temporada a l’estiu.” (Tret del llibre: Caminada popular de Canalda 2003. Encies.) Per pujar a l’estudi calia entrar per cal Costa, l’espai i les condicions no eren les més adequades. El dia 30 d’abril de 1925 en una acta de la Junta Local de primera ensenyança es deia que “las condiciones de salubridad e higiene de los locales es malisima en Canalda” i més endavant continuava “deben hacerse las reformas siguientes: En Canalda procurar un local nuevo o evitar que para entrar en el local-escuela se tenga que pasar por las habitaciones de la Sra. Maestra”. A la part central de l’edifici de can Costa hi vivien els propietaris de la casa i a ponent els masovers. |
😉