17/07/2023
#TuNoEtsDeSolsona si no saps de quin any és la Torre de la Viuda Riu
Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.
😉
🙂
Torre de la Viuda Riu (any 1908)
Passatge Vil·la Riu (mapa)
El que actualment es coneix com a Vil·la Riu, històricament s’havia anomenat Torre de la Viuda Riu, fent servir “torre” per fer referència a una casa unifamiliar de més d’una planta, exempta i amb jardí com s’ha fet servir a Solsona en altres torres com són la Torre Figueres, la Torre Viladot o la Torre Caïm.
Es dona la circumstància que antigament la Vil·la Riu era con s’anomenava la casa que hi ha al número 3 de la plaça del Camp, actualment més coneguda com cal Madoixa del Camp.
Malgrat que el nom de Vil·la Riu és el que s’ha imposat per ser el que es va fer servir quan es va urbanitzar, durant la dècada dels seixanta del segle passat, els jardins d’aquesta torre per a construir-hi torres o, com s’anomenen ara a Solsona, xalets, hem volgut recuperar el seu nom històric perquè volem preservar-ne la seva memòria.
La Torre de la Viuda Riu és de l’any 1908 i la seva glorieta del 1918, però abans d’entrar en el detall d’aquesta informació proposem la lectura d’un poema publicat a la revista LACETÀNIA del 11/08/1914 dedicat a Donya Teresa Mensa, viuda de Riu, i que hem pogut recuperar gràcies a l’Arxiu Montserrat Riu Mas, i en la que es fa menció de la torra “Vila-Riu”.
| DE SOTA’L PONT _________ A donya Teresa Mensa, Vda. de Riu amb ocasió d’haver colocat la bandera catalana en la torra “Vila-Riu”. En vos, noble matrona, qui al cercle de Solsona busqueu pau i repós; qui en alt haveu issada l’ensenya amb sang barrada per Jofre lo Pilós: en vos, dona Teresa, admiro la bravesa d’un poble fort i brau, que lluita amb fonda pena per trencar la cadena que un jorn lo feu esclau. Drapaire |
En EL NAP-BUF número 32 del 10 de desembre de 1932 ja es fa referència a aquesta torre amb el nom de la torre de la Viuda Riu, i que hem pogut recuperar gràcies a l’Arxiu Montserrat Riu Mas.
En aquesta ocasió, el periòdic de la mainada de Solsona, publica la següent noticia sobre un intent de robatori a la torre de la Viuda Riu que convida a ser llegida:
| ES FA SABER -que: la nit del dilluns al dimarts uns desconeguts intentaren entrar a la torre de la Viuda Riu. Feren un forat a la porta de ferro de la part de baix i havien probat d’obrir la porta del davant de la torre peró n’hagueren de desistir davant les dificultats que hi trobaren i pel fet que els gossos de les masies properes es posaren a lladrar i tibgueren por d’ésser sorpresos. La dona de Vorina (cabana propera) sentí el soroll i digué a un noi seu que anés a avisar el Setelia a la cabana del Grau. En essent aquí sortiren a la finestra per veure si hi veien llum i llavors vegeren passar dos homes per sota mateix, que eren, precisament, els mateixos que s’acabaven d’escapar de la torre. |
En Carles Freixes, en el seu Itineraris arquitectònics de Solsona (1875-1936), explica que la Vil·la Riu es va construir l’any 1908.
| 1908 – La Vil·la Riu La família Riu va ser una de les primeres que va establir la casa fora de les muralles. La finca es troba a la partida de Sant Bernat, al turó anomenat de Sant Magí. Molt pròxim al Seminari que s’havia construït pocs anys abans. Segons les fonts del registre de la propietat, l’any 1872 encara no hi havia cap casa edificada; aquesta no apareix fins el 12 d’octubre de 1908. La casa Riu va ser encarregada pel germà del bisbe Ramon Riu i Cabanes. Riu es va casar amb Teresa Mensa, propietària de la fàbrica de vidre de Cervelló i presidenta de la Union Vidriera de Espanya. Atribuïm a Claudi Duran la construcció de l’edifici, ja que també va realitzar la casa familiar de Barcelona, al carrer Anselm Clavé, l’any 1918. La casa és un edifici a quatre vents amb planta baixa i pis. I segueix els gustos classicistes de la burgesia de l’època. L’edifici se situa a l’extrem oriental de la parcel·la rectangular on el terreny acaba en forma de mirador. Com veurem més endavant, aquesta finca va rebre diferents intervencions arquitectòniques, com la glorieta. Als anys setanta, la totalitat del terreny es va dividir en parcel·les, fet que van omplir de cases la zona boscosa i perdre la imatge inicial que tenia el conjunt. |
😉
Glorieta de la Torre de la Viuda Riu (any 1918)
Avinguda de l’Esport 3 – Passatge Vil·la Riu (mapa)
La Glorieta de la Torre de la Viuda Riu és una construcció que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès). Aquesta glorieta és dels pocs elements modernistes que hi ha Solsona. De planta irregular la seva construcció es fa amb totxos i teules vidriades en la coberta.
- Viquipèdia – Glorieta de la Vil·la Riu
- Glorieta de la Torre de la Viuda Riu (Foto del Pep del 13/06/2016)
En Carles Freixes, en el seu Itineraris arquitectònics de Solsona (1875-1936), explica que la Glorieta de la Vil·la Riu es va construir l’any 1918, i que és obra d’en Joaquim Tort i Mensa.
| 1918 – Glorieta de la Vil·la Riu Aquest element singular que presideix la pujada a la Vil·la Riu sempre s’havia atribuït, i així ho fan els llibres que en parlen, a Bernardí Martorell, entre d’altres. De fet, l’època de construcció, entre 1915 i 1920, coincideix en les èpoques que treballava a la ciutat. Tot i això, fonts familiars apunten que és obra de Joaquim Tort i Mensa, nebot de Teresa Mensa, propietari de la Vil·la. Va Iniciar els estudis d’arquitectura el curs de 1916 i va abandonar la carrera en no superar l’examen de dibuix de figures. Tot i això, la seva tia li brindà la oportunitat de realitzar una glorieta a prop de l’entrada de la finca. He localitzat l’expedient acadèmic de Tort i confirma la teoria que no va superar les proves d’accés a la carrera. El període en què es construeix la glorieta coincideix en temps en que Tort intenta accedir als estudis d’arquitectura, durant el qual realitza tres exàmens inicials que no supera. Una imatge de la primavera de 1916 confirma que no s’havien iniciat els treballs; a les imatges posterior datades aproximadament cap a mitjans 1917, ja hi ha la glorieta construïda. Joaquim Tort va realitzar una obra singular digna d’un gran arquitecte. La curiosa construcció modernista consisteix en un cos de planta el·líptica aixecada sobre murs de pedra. La coberta està sostinguda per unes arcades d’obra vista que formen un porxo que ressegueix el perímetre de la construcció. Cada arcada està realitzada per arcs apuntats de diferent amplada, tots ells sostinguts per columnes salomòniques. Destaca la Barbacana, de proporcions considerables en relació amb el conjunt de l’obra, on es col·loquen els maons a sardinell. La coberta adopta una forma molt curiosa, la major part és a dues aigües però en l’extrem final de l’obra es converteix en una coberta cilíndrica. Aquesta està coronada per una creu de cinc puntes, pròpia dels deixebles de Gaudí. La creu no s’orienta seguint els eixos de la construcció, sinó per els punts cardinals. Utilitza teula àrab vidriada per un dels seus costats de color verd, jugant amb els dos colors obté un efecte sorprenent. Si durant molts anys aquesta obra ha estat considerada una obra de Bernardí Martorell és simplement perquè està realitzada amb una factura sorprenent digna d’un dels col·laboradors de Gaudí. Si podem demostrar que és obra d’una persona que no va poder iniciar els estudis d’arquitectura el resultat encara és més sorprenent. La Glorieta ha estat, juntament amb l’Hotel Sant Roc, un dels màxims exponents del modernisme solsoní. |
😉