18/07/2023

#TuNoEtsDeSolsona si no saps on és el Retaule barroc de Sant Martí de Riner

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

Retaule barroc de Sant Martí de Riner
Catedral de Solsona (mapa)

Entre els contraforts de la nau central de la catedral de Solsona hi ha el retaule barroc de Sant Martí procedent de la parròquia de Riner que es caracteritza per estar presidir per un Sant Miquel que està vencent a un dimoni que els nens recorden perquè fa por, sobre tot si es veu amb la tenebrosa llum d’una església mal il·luminada.

A l’església de la parròquia de Sant Martí de Riner reconstruïda el segle XVIII, hi ha el retaule major que data de 1846, presidit per Sant Martí, de traça neoclàssica en consonància amb el gust de l’època. Tenim la sort de que l’antic retaule barroc de Sant Martí de Riner es pugui veure actualment a la Catedral de Solsona, amb una imatge barroca de Sant Miquel que ha substituït a la de Sant Martí que és la que s’hi esperaria trobar.

El bloc “festacatalunya.cat” descriu el retaule amb aquestes paraules:

És un retaule dedicat a Sant Martí de Tours, un dels sants amb més devoció durant l’Edat Mitjana.

Està estructurat en un basament, tres pisos i un remat superior final, en el qual observem la representació del Pare que presideix amb la seva mirada, tot el retaule.

Al tercer pis, al carrer central hi ha una ornacina que resta buida en aquest moment, flanquejada a l’esquerra per l’escena que representa el fet produït l’hivern de l’any 337, quan Sant Martí, aleshores soldat romà, es trobava a Amiens, prop de la porta d’entrada a la ciutat, i en veure a un pobre mig mort de fred va tallar un tros de la seva capa per entregar-li-la; l’altre tros no li va donar perquè pertanyia a l’exèrcit romà.

Conta la tradició que aquell pobre era realment Jesús, el qual el va presentar a la nit als àngels, tot dient que era Martí, un soldat romà que l’havia vestit; en despertar-se al dia següent tenia la capa sencera, fet que el va decidir batejar-se i convertir-se al cristianisme; aquesta mateixa escena també apareix pintada al basament del retaule.

En aquest mateix pis, a la dreta, apareix representada la Missa Miraculosa, en el moment de la consagració en una Missa celebrada pel bisbe Martí.

Al segon pis, el carrer central no està presidit per cap representació del titular del retaule, sinó que trobem la figura de l’arcàngel Sant Miquel ; possiblement va ser afegida en algun moment posterior.

Sant Miquel apareix com un soldat alat, que mata amb la seva espasa a Lucifer , representat per un ser malèfic amb banyes, de color negre, amb ales i cua de drac; a l’escut fa la pregunta “Quis ut Deus ?” que és el significat del nom de Miquel, “Qui com Déu?

Des del segle XIV l’arcàngel es representa vestit com un guerrer, a l’igual que Sant Jordi, del qual es distingeix perquè porta el primer ales.

A l’esquerra apareix reproduït el moment quan va ser elegit bisbe de Tours pels habitants de la ciutat l’any 371 i a la dreta, una escena que representa el seu funeral.

Al primer nivell hi ha el Sagrari flanquejat per les representacions de la mort del titular produïda a Candes l’any 397 i el moment de la conversió de Sant Martí en presència dels àngels amb els quals Jesús havia parlat, en despertar-se al matí i veure que la seva capa restava sencera.

😉

Sant Martí de Tours, l’altre patró de Catalunya?

La fama i tradició protectora de Sant Martí arribà a Catalunya va arribar a Catalunya a finals del segle VIII, amb Carlemany, i perdurà fins el segle XIV quan la cavalleria catalana el va anar desplaçant per Sant Jordi.

Va ser patró dels militars catalans i de la cavalleria, abans que Sant Jordi. Actualment és patró dels cavallers, dels mendicants, del bestiari i els objectors de consciència.

Breu biografia

S’explica que aquest Sant, que no era pas català, va néixer a la regió de Pannònia (entre Polònia i actual Hongria) a l’any 316.

Diu l’hagiografia que era fill d’un militar romà i per això li va posar el nom de Martinus en honor al déu romà de la guerra, Mart.

Els seus pares van traslladar-se a la ciutat de Pàvia (actual Itàlia) i allà amb quinze anys va entrar a formar part de l’exèrcit romà. 

Va entrar diferents cops en combat i a l’any 356 va demanar poder abandonar l’exèrcit perquè no volia vessar més sang de cap persona. 

Es va unir als deixebles d’Hilari de Poitiers (França). Allà va tornar al seu poble natal i va estar un temps vivint en un monestir prop de Gènova. 

Al seu retorn a Poitiers amb Hilari, aquest el va nomenar diaca i presbiter.  Va iniciar una vida religiosa i va impulsar el primer monestir conegut d’Europa a Ligugé. 

A l’any 371 va ser nomenat Bisbe de Tous i la seva vida pastoral es va caracteritzar per l’evangelització i el combat contra els costums pagans.  Malgrat això va voler intercedir per poder salvar el maniqueisme de Priscilià qui va ser finalment executat per l’emperador Magno Climent Màxim. 

Va viatjar molt per diferents regions  i va fundar una comunitat denominada Maius Monasteium d’on van sorgir uns 80 deixebles que van acabar essent bisbes.

Va morir a Candes el 8 de novembre de l’any 397.  El dia 11 de novembre va ser portat a Tours.  Arrel d’aquí es va conèixer com Sant Martí de Tours, passant a ser el primer Sant de la incipient Església que no havia estat martiritzat. 

Sulpici Sever, qui va conèixer els Sant en la seva darrera etapa de la vida es va dedicar a recollir la seva extensa biografia.  En va destacar sobretot la humilitat, la senzillesa i l’amor per als altres. 

Al seu sepulcre es va construir una capella i amb el temps una Basílica. Aquesta va ser destruïda en dues ocasions i l’any 1925 es va inaugurar la nova. 

La influència de Sant Martí a Catalunya de la mà dels francs

Amb el temps Sant Martí va tenir una gran accepció entre els militars i en el món de la cavalleria.  Els francs el van acollir com a patró i Sant protector i s’emparaven a ell sempre abans de cada batalla.

En temps de Carlemany, molts soldats francs van ajudar a fer fora als sarraïns de l’actual Catalunya, sobretot al segle VIII.  

Les conquestes dels francs i l’advocació a aquest Sant, feia que s’anessin construint ermites als turons més emblemàtics i s’expliqués la vida i llegenda del Sant.  

Els francs eren molt coneixedors que construir temples i ermites era una bona campanya i propaganda a l’època.  Per aquest motiu hi ha nombroses ermites i temples dedicades a aquest Sant tant a Catalunya com a França.  Es calcula que a l’actualitat, aquest patró de França, té més de 3.500 centres de culte. 

També hi havia molts gremis professionals i artesanals que tenien a San Martí com a patró. 

La fama i tradició protectora de Sant Martí arribà a Catalunya fins el segle XIV quan la cavalleria catalana el va anar desplaçant per Sant Jordi. 

Amb el temps atès la llegenda que l’envolta va anar passant a ser patró del bestiari de ferradura i dels gansos, ferrers, moliners, gent mendicant i pobre, també dels objectius de consciència i persones que fomenten la cultura de la pau.

La tradició i les llegendes van arrelar amb força a Catalunya i tota la cultura popular i el costumari en va assumir i fer seu l’herència del Sant, inclòs assignant fenòmens meteorològics. 

😉

Deixa un comentari